El Festival de Poesia de la Mediterrània compleix 20 anys

Palma300 poetes, 50 espectacles musicals i verbals i 20 llibres testifiquen els 20 anys de vida del Festival de Poesia de la Mediterrània. Mitjançant el somni, la llibertat i l’art, l’esdeveniment desafia l’eventualitat i l’oblit i esdevé una sòlida tradició.

Durant la seva existència, resta l’esperit d’encontre entre els poetes convidats, que per a Biel Mesquida, el seu director, és misteri, prodigi: “La trobada entre 14 éssers humans pertanyents a diferents cultures, que parlen diferents llengües i tenen les seves pors, problemes i manies, sempre em preocupa. Perquè els poetes no són sants, sinó humans, molt humans. En trobar-se, es produeix una inevitable reacció alquímica i comencen a crear-se lligams entre llengües i cultures, que constituïen la primera intenció del festival. Aquests lligams ens uneixen en la lluita per la llibertat”.

Poesia és sinònim de llibertat

Que ningú s’equivoqui. Aquest festival no evadeix la realitat, sinó que la té molt present i manté una intensa activitat reivindicativa a favor de les llibertats d’expressió. Moguts per la por, governs i estats totalitaris tracten de silenciar aquesta arma de creació massiva: la paraula. Mesquida coneix a la perfecció el poder que té: “La paraula és la veritat més extrema que pot donar un ésser humà. És allò que ens fa humans, que ens permet conèixer-nos, que ens dona vida. La paraula ens distingeix dels animals, i el que ens fa humans fa molta por als poders, perquè aquests ens volen inhumans, animals, ramats, esclaus del capitalisme que fa un parell de segles que domina, que enriqueix els rics i empobreix i silencia els pobres”. Cita Marx i Freud, lúcids i visionaris: “La paraula, per al pare del psicoanàlisi, és l’ànima, ho destapa tot. Ens conta, ens permet comunicar. Aquesta societat vol que les persones no tinguem pensament propi, vol alienació, i la poesia és justament la seva antítesi. La paraula és llibertat. Poesia i llibertat són sinònims. En els temps que vivim, les llibertats s’estrenyen. Enguany participen en el festival dos convidats als quals l’estat iranià ha condemnat a 9 i 10 anys de presó per escriure poesia. La situació actual és pitjor que la de l’Edat Mitjana. La diferència entre la democràcia i la dictadura es troba en la llibertat de paraula. I l’estat espanyol, a través de les condemnes establertes a gent pel fet d’expressar-se, demostra quin sistema fa servir. Els poetes sempre es troben a la primera línia del front a favor dels drets humans, de la justícia, de l’amor”.

Origen i evolució del festival

Fa 20 anys, Biel Mesquida, fervent amant del vers armat, detectà amb certa estranyesa la necessitat d’un festival de poesia a l’illa. Proposà de crear-ne un al poeta, professor i amic Damià Pons, conseller de Cultura en aquells moments, qui no va dubtar a donar-li el vistiplau i suport necessaris. Dues dècades després, la iniciativa es troba perfectament assentada i ha esdevingut el vehicle per aconseguir que el fet poètic arribi a persones que mai no haurien agafat un llibre de poemes. Però no només Biel Mesquida aporta l’esforç; ell se sent un gra de sorra en la seva organització, una baula, un punt de referència que possibilita la confluència de les diferents coralitats catalitzadores i encoratjadores del festival. No dubta a afirmar que “el festival no és cosa meva, sinó producte de la feina i la generositat de tot un gran grup de persones”.

Pel que fa a les diferents legislatures, Mesquida accepta consells, però no imposicions, per evitar que l’esdeveniment perdi la seva ànima: la llibertat. Afirma que està obert a col·laboracions, però no a exigències dels polítics que responguin a interessos extraliteraris.

En recordar-ne qualque tret inoblidable, explica que “els dos espectacles que sempre m’impressionen més són el que feim als instituts, amb els joves estudiants, un recital emocionant, i el que fèiem a la presó. Resultava impressionant veure com persones que sofrien s’alegraven, somiaven, aplaudien, es trobaven amb les diferents cultures; es creava un ambient de fraternitat”. S’expressa en passat, ja que des de fa uns anys, per una decisió del govern de dretes, no poden dur a terme el recital.

El programa d’enguany

Són 14 -8 dones i 6 homes- els poetes mediterranis que diumenge pujaran a l’escenari del teatre Principal per celebrar la Festa de la Poesia. Pertanyen a diferents cultures i parlen diferents llengües. Recitaran els seus versos en català, basc, romanès, italià, persa, farsi, crioll, francès, gallec i hebreu, sense subtítols. Mesquida proclama que “no som actors ni intèrprets, sinó persones que escriuen i llegeixen: aquí resideix la gran força del poeta, de l’autor, que dona la seva paraula amb la seva pròpia veu”.

Aquest punt àlgid s’envolta de concerts, recitals, representacions teatrals i altres espectacles que respecten la paraula, batalles guanyades en la lluita per la llibertat, sinònim de poesia.