Pensament

"Lluitaré molt però no aconseguiré veure una Europa ecologista, antifeixista i feminista"

Les dones parlen al CCCB sobre el món que voldrien i el que creuen que serà possible

"¿Les dones veiem les coses diferents?", és la frase que encapçala un llibre que aplega 28 textos de 28 dones sobre la Unió Europea. Una pregunta que pot tenir respostes radicalment diferents però el cert és que al llibre sí que es repeteixen els temes: la crisi dels refugiats, la memòria, les fronteres, el canvi climàtic i l’auge de l’extrema dreta. La majoria de textos, que van ser escrits abans de la pandèmia, respiren pessimisme, diu l’escriptora Najat El Hachmi: "Hi ha un cert desencant, la sensació que els ideals que havien servit de model per crear la Unió Europea s’han abandonat". Tres de les autores d'aquests textos van ser aquest dilluns al primer debat presencial que s'ha fet al CCCB des de l'inici de la pandèmia: Europa. Parlen les dones.

Davant aquest desencís, d'aquesta Europa que deixa morir els refugiats, ¿què pot fer la literatura? Janne Teller, economista de formació, amb una llarga trajectòria en la resolució de conflictes internacionals, i autora d’obres com La isla de Odín, en què parla del fanatisme polític, o la novel·la juvenil No-res, prohibida inicialment a les escoles de Dinamarca, defensa que hem d’imaginar una Europa diferent. "La meva intenció al text era parlar de quina Europa voldria, jo estimo i defenso Europa, em sento més europea que danesa –diu Teller–. El que crec que hem de fer és imaginar una cosa millor. Qualsevol canvi, qualsevol revolució comença així, tenint un somni, un somni prou fort perquè no ens importi si hem de sacrificar alguna cosa per fer-lo realitat".

Teller creu que la literatura pot ajudar a imaginar noves possibilitats i que els llibres poden transmetre veritat, honestedat i sinceritat. Ara bé, la literatura ¿pot servir per combatre les noves versions de realitat que arriben a través de les xarxes o d'alguns discursos polítics? "A vegades les xarxes socials desperten odi, menyspreu o por, és una construcció constant d’emocions negatives i contra això és molt difícil lluitar", diu l’escriptora i professora basca Edurne Portela, autora d' El eco de la disparos. Cultura i memoria de la violencia. Davant la intervenció d’una persona del públic, que defensa que les xarxes també mostren les terribles condicions dels refugiats a Lesbos, Portela admet que les xarxes poden tenir molt potencial, però la qüestió és què fem amb tot allò que veiem. "Podem tenir la informació però ens quedem aquí, amb la ràbia, perquè què hi ha més enllà del like o el retuit –diu Portela–. És com un llibre, et pot canviar la mirada o la consciència, però és l’activisme el que compta, què fem més enllà de la pantalla".

L'escriptora i feminista sueca Karolina Ramqvist creu que tots els somnis poden ser impossibles i possibles al mateix temps: "Com a escriptora i lectora busco la transgressió. La literatura fa possible que pugui posar-me a la pell d'homes i dones d'altres països i d'altres temps". Potser l'actual situació és catastròfica, però, segons Teller, quan pitjors són els líders polítics més aviat es pot precipitar el canvi. Si bé les mirades de les tres dones no són gaire optimistes pel que fa al futur més immediat, sí que tenen clar que s'ha de resistir: "Lluitaré molt però crec que no aconseguiré veure una Europa ecologista, feminista ni antifeixista, ni tan sols mínimament humanitària amb tot el que s’està veient a Lesbos", diu Portela.

 

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF