L'efecte de la pandèmia a la cultura
Cultura 30/06/2021

Un 30% dels treballadors de la cultura s'han quedat sense feina

La cultura suspèn l'actuació de l'administració pública per fer front a la pandèmia, segons l'informe del CoNCA

3 min
Sala de cinema buida

El sector cultural a Catalunya fa anys que llança un SOS, des de la crisi del 2008, però semblava que a finals del 2019 i principis del 2020 es començava a recuperar: el mes de gener del 2020 les empreses culturals van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros. Va ser una arrencada d’any espectacular , que superava la mitjana mensual, situada entre 37 i 40 milions de facturació, però la pandèmia ha suposat una estocada que ha deixat molt enrere aquelles bones perspectives i, en molts casos, ha incrementat fins a límits extrems la precarietat dels treballadors. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), un 30% de les persones treballadores de la cultura s'han quedat sense feina (un 10% han estat o continuen en ERTO), i un 42% han vist com se'ls reduïa la feina.

Aquesta precarietat ha castigat més les dones que els homes. Un 74% de les persones que han patit un ERTO són dones i també són les que majoritàriament han perdut la feina: un 56%. L'afectació també varia molt segons el tipus d'empresa: un 93 % de les institucions públiques han mantingut tota la plantilla; per contra, només el 32% de les empreses i el 53% de les entitats sense ànim de lucre han mantingut els equips íntegrament. Els treballadors vinculats a les institucions públiques són, en general, els que han sofert menys canvis: fins a un 67% dels enquestats pel CoNCA declaren que continuen fent la mateixa feina que abans. En canvi, només el 19% dels treballadors d’empreses privades i professions liberals i el 23% dels de les entitats sense ànim de lucre indiquen que continuen fent la mateixa feina que abans de la pandèmia. Encara més perjudicats són els que el CoNCA anomena "els sense veu": els que ningú defensa, que no solen accedir a les propostes institucionals i que han quedat fora de les possibilitats de suport: "Si haguéssim tingut un cens d'artistes abans potser les ajudes haurien arribat a tothom", lamenta Salvador Casals, membre del plenari del CoNCA.

El tancament dels espais culturals el 14 de març de l'any passat i els aforaments limitats han significat un 24% de pèrdues d'ingressos (dels 4.475 milions d'euros facturats el 2019 es va passar a 3.387 milions el 2020), i els qui més hi han perdut són els que requereixen més presencialitat: arts escèniques i musicals encapçalen la llista, amb una reducció de la facturació del 72%. El sector suspèn les administracions públiques en la gestió del covid i la percepció és que s'ha treballat amb improvisació, descoordinació i pocs recursos: la puntuació és d'1,8 en una escala entre 0 i 5.

Protegir els treballadors en precari

Casals detalla que algunes activitats han quedat especialment perjudicades, com el teatre familiar, sense possibilitats de fer funcions escolars; l'ensenyament artístic no reglat, i la cultura popular. El portaveu del CoNCA reivindica més activitat legislativa, des del 2018 només s'han aprovat dues lleis i es tractava d'aspectes organitzatius i de composició d'organismes culturals. Cal, segons el CoNCA, actualitzar la legislació sobre patrimoni, que no s'ha renovat des del 1993; legislar sobre els drets culturals i una millor coordinació entre administracions. Una altra demanda és l'estatut de l'artista, perquè la pandèmia ha tornat a constatar la fragilitat dels treballadors, molts dels quals subjectes a contractes temporals que els deixen en situacions molt precàries. I dues demandes històriques: el 2% del total del pressupost de la Generalitat per a la cultura (hi ha el compromís de tots els grups parlamentaris, però encara no s'ha fet efectiu) i una nova llei de mecenatge.

stats