28.000 pàgines per capbussar-se en la història: així s'ha creat la Biblioteca Digital de Mallorca

PalmaL'ensenyament, una problemàtica d'ara és el títol de la portada de la revista Lluc del mes de maig del 1973. La publicació va cobrir la taula rodona final del cicle de Conferències sobre l’Educació que l'Obra Cultural Balear havia organitzat, el mes de febrer d'aquell any, a l’Estudi General. Què va dir-se, en aquella taula rodona d'educació? Saber-ho costa, només, una successió de clics per arribar fins aquí. De fet, es poden saber moltes més coses, de molts altres anys i d'altres revistes a part de la Lluc. Tot (tot no, però 28.000 pàgines, sí) pot trobar-se a la nova Biblioteca Digital de Mallorca que s'ha presentat aquest dimarts. I que s'espera que, amb el temps, acumuli encara més fons, coneixement, història i patrimoni.

Tresor dels avis, Latitud 39 i números dels diaris La Almudaina i Correo de Mallorca que corresponen al període de la Guerra Civil també es poden consultar en aquesta plataforma. El resultat de la primera fase d'aquest projecte és la digitalització de 28.000 pàgines de publicacions tan emblemàtiques com les anomenades anteriorment. L'accés a la plataforma és obert a tothom per tal que la ciutadania pugui tenir a mà publicacions científiques i culturals de l'illa de Mallorca. Aquesta iniciativa és del Servei de Biblioteca i Documentació i del Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears.

Entre altres edicions, també es pot consultar la col•lecció de gramàtiques bilingües i trilingües del fons de la Biblioteca de la Real i el manuscrit Vertaderas traces del art de picapedrer de 1653, de la Biblioteca Artesana. Aquesta Biblioteca Digital de Mallorca és una realitat gràcies a una subvenció del Departament de Cultura, Patrimoni i Normalització Lingüística del Consell de Mallorca.

La col·lecció es difondrà a través d’Hispana, el portal d’accés al patrimoni digital espanyol que, a més, s'encarrega d'afegir el patrimoni digital a Europeana, la biblioteca digital europea. També serà a Google Scholar, el cercador de Google especialitzat en la recerca de contingut i bibliografia científica i acadèmica.

La intenció és que tingui repercussió a escala mundial, ha dit Almudena Cotoner, membre del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB. El seu company Eduard del Valle Pérez, que també era a la presentació d’aquesta plataforma, ha explicat que haver pogut complir aquesta primera fase de digitalització ha estat “un somni”. Per fer-la, ha dit, s’ha usat tecnologia de darrera generació, com ara un escàner CopiBook Open System per a pàgines de format A1. També s'han usat sistemes punters de processament, catalogació i preservació a llarg termini.

El vicerector de Política Científica i Investigació de la Universitat de les Illes Balears, Víctor Homar, ha celebrat que la col·laboració entre institucions faci possible que la Universitat, “temple de coneixement”, pugui complir amb la seva obligació de donar-lo a conèixer. “Ara mateix, la indústria de dades és la que té més difusió, per tant, la digitalització del coneixement és important per a la seva divulgació”, ha dit Homar.

El vicerector no ha deixat escapar l’oportunitat per recordar que fa falta que a les Illes s’aposti per ser més “més competitius en el sector de la recerca”, i que el de la Biblioteca Digital de Mallorca és un projecte que “ha de tenir continuïtat”. Per la seva banda, Magdalena Brotons, del Servei d’Activitats Culturals de la UIB, ha reivindicat la importància de la recerca en Humanitats i Ciències Socials, així com la digitalització del patrimoni: "Hem vist que ens feia molta falta, sobretot, en aquest temps de pandèmia".

La responsable de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets, ha apuntat que aquest projecte és un exemple "comença amb un fons inicial molt interessant i que multiplicarà la difusió de publicacions periòdiques especialitzades, antigues o que es troben a poques biblioteques". A més, s'ha compromès a donar continuïtat al projecte a través de subvencions del seu departament.