El 22% dels illencs catalanoparlants neguen la unitat de la llengua

PalmaEl 22% dels illencs catalanoparlants i el 33% dels castellanoparlants neguen la unitat de la llengua. És a dir, consideren que les varietats dialectals (mallorquí, eivissenc, formenterenc...) són llengües diferents al català. Aquesta és una de les conclusions que recull l'InformeCAT 2022 de la Plataforma per la Llengua, que es publica anualment i recull 50 dades significatives sobre l'estat de la llengua pròpia.

L'entitat ha encarregat una enquesta per analitzar la percepció de la unitat de la llengua a les Balears, el País Valencià i Catalunya. A l'Arxipèlag també han fet l'anàlisi per illes i apunten que els residents catalanoparlants que diuen que parlen mallorquí són els que més neguen la llengua (el 33%), seguits dels formenterencs (20,3%), els menorquins (17,5%) i els eivissencs (16%).

L'estudi ha conclòs que els parlants familiars de català reconeixen més la unitat que els parlants familiars de castellà, però aquests darrers també la reconeixen majoritàriament. "No és clar si el factor predominant en aquest decalatge és la ideologia o el menor coneixement de qui no parla habitualment català", apunta l'informe.

D'altra banda, l'informe apunta que la transmissió generacional de la llengua encara és forta. A les Balears, el 78,6% dels residents amb un padrí catalanoparlant i el 85,01% dels que tenen tres o quatre padrins catalanoparlants són parlants habituals de català. L'estudi posa èmfasi que el fet que els pares parlin als seus fills una llengua determinada "és un condicionant de primer ordre" dels usos lingüístics d'un territori. Així, les dades mostren que el fet de tenir padrins catalanoparlants, encara que siguin pocs, fa augmentar la possibilitat que els nets parlin el català de manera habitual.

Canvi de llengua

L'informe de la Plataforma recull algunes dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics de les Illes Balears, que data del 2014, com ara el canvi de llengua dels catalanoparlants en les seves interaccions socials. Segons aquesta anàlisi, només un de cada 10 illencs manté el català quan algú els respon en castellà. Gairebé dues terceres parts, un 63,1%, després d’haver iniciat una conversa en català continuen en castellà si l’interlocutor els respon en aquesta llengua, i un de cada quatre persones no s’adreça mai a ningú en català.