Son Espases detecta la droga caníbal en dues hores
Disposar de la capacitat de detecció d'aquesta substància és molt important perquè l'MDPV no es pot detectar amb les analítiques de les drogues convencionals
PalmaEl Laboratori de Toxicologia Clínica del Servei d'Anàlisis Clíniques de l'Hospital Universitari Son Espases és pioner, en l'àmbit estatal, a disposar del mètode analític que permet la detecció en sang i orina de la droga metilenedioxipirovalerona (MDPV) en dues hores.
Disposar de la capacitat de detecció d'aquesta substància és molt important perquè l'MDPV no es pot detectar amb les analítiques de les drogues convencionals. Per als metges d'Urgències, resulta fonamental disposar de la confirmació de la presència d'aquesta droga en un pacient per poder iniciar-ne un tractament acurat.
Els professionals del Laboratori de l'Hospital Universitari Son Espases han aconseguit obtenir la confirmació de la presència de la substància amb una mostra d'orina o de sang i tenir-ne el resultat en dues hores.
Les analítiques que s'han fet a Son Espases s'han utilitzat per confirmar, amb una analítica d'orina, la presència de metilona, una altra variant de la droga, en el cas d'un pacient d'Eivissa i d'MDPV en un cas de Mallorca.
L'MDPV és una droga sintètica derivada de la catinona, que és un alcaloide trobat a l'arbust Catha Edulis (Khat) natiu de l'Àfrica oriental. A la vegada, la catinona està relacionada amb les amfetamines i és el principal contribuent a l'efecte estimulant d'aquesta planta.
Només amb el consum de 5 mg d'aquesta droga, ja sigui per via oral o nasal, fumada o injectada, els efectes de la intoxicació poden tenir una durada de 6 a 8 hores i, en alguns casos, es poden perllongar fins a una setmana. Un altre perill a tenir en compte és que es tracta d'una substància amb un potencial alt d'addicció.
A l'àmbit del comportament, els efectes que produeix són paranoia extrema, psicosi, reaccions violentes, tendències suïcides i un impuls incontrolable de mossegar. Les manifestacions clíniques són des de taquicàrdia, hipertensió, arítmies, hipertèrmia, sudoració, lesió muscular i convulsions; fins a hemorràgia cerebral, edema cerebral, col·lapse respiratori, infart de miocardi i mort.
El tractament és principalment de suport i se centra a contrarestar l'estat d'hiperestimulació que inclou la sedació amb benzodiazepines intravenoses, mesures de prevenció de les convulsions, estreta vigilància mèdica i sistemes de retenció per evitar que el pacient es provoqui un dany a ell mateix o a les persones que l'envolten.
La detecció de la droga MDPV és possible gràcies a la tècnica de la cromatografia de gasos, acoblada a l'espectrometria de masses. És una tècnica que requereix una alta qualificació del personal, ja que la preparació de les mostres per analitzar-les és manual i no es pot automatitzar.
