Entre el servei públic i la viabilitat

PalmaEls autobusos de l’EMT de Palma transporten molta menys gent, amb menys freqüències i a menys llocs que fa quatre anys. És, principlament, el resultat de l’encariment del preu dels bitllets, l’eliminació de la gratuïtat per als menors de 16 anys i la reducció de línies i freqüències. El servei públic se n’ha vist així ressentit de manera important. No obstant això, des de l’equip de govern de Mateu Isern a Cort se sosté que aquesta era l’única forma de mantenir la viabilitat de l’empresa municipal. “Quan hi arribàrem, l’EMT estava en causa de dissolució”, assegura el regidor de Mobilitat responsable, Gabriel Vallejo.

Els vehicles de l’EMT transportaren durant l’any passat un total de 38.775.092 passatgers, gairebé cinc milions menys que al 2011. El descens va ser dràstic a partir del 2012 -només l’any passat va començar una lleugera recuperació en el nombre d’usuaris-, quan al gener el nou equip de govern del PP va aplicar un increment mitjà del 23% en el preu dels bitllets. El senzill passà d’1,25 a 1,50 euros i de la mateixa manera s’actualitzaren totes les tarifes per als residents a través de la targeta ciutadana. A més d’això, els menors de 16 anys començaren a pagar-ne una de reduïda, ja que s’eliminà la gratuïtat.

“El passat mandat hi pujaven més passatgers, però ho feien gratis”, sosté el regidor Vallejo, que apunta que la “política d’expansió” en el servei d’autobusos feta durant el mandat d’Aina Calvo -l’actual candidat socialista, José Hila, assumí la presidència de l’EMT en el darrer tram- va suposar un increment dels costos d’explotació per personal, combustible i manteniment que era “insostenible” en temps de crisi malgrat l’augment d’usuaris. Defensa així que ara aquests costos són inferiors, mentre que els ingressos han augmentat en sis milions.

Freqüències i línies retallades

Tot i això, l’eliminació de la gratuïtat per a determinats col·lectius no va ser l’única retallada aplicada a l’EMT. L’any següent d’augmentar també les tarifes, el 2013, l’empresa municipal va reduir les freqüències d’almanco vuit línies: 7 (Son Rapinya), 8 (Son Roca), 24 (Son Hugo-Son Llàtzer), 29 (circular Son Espases), 30 (Sant Joan de Déu), 34 (el Rafal-Son Espases), 6 (polígon de Llevant-Son Espases) i 12 (Son Sardina). I va eliminar sortides noctures a nou més: 5 (Son Dureta), 7 (Son Rapinya), 8 (Son Roca), 10 (Son Cladera), 14 (Son Ferriol), 16 (Establiments), 20 (Sant Agustí-Son Espases) i 29 (circular Son Espases).

Aquestes retallades es presentaren en el seu moment com una “optimització” del servei que feia econòmicament viable l’EMT. Vallejo remarca sobre això que, mentre que l’empresa municipal va tancar el 2011 amb un dèficit superior als sis milions d’euros, el 2012 ja s’aconseguí un petit superàvit d’uns 145.00 euros.

L’EMT tingué l’any passat un pressupost total de 52,4 milions d’euros, uns 22 dels quals se sostingueren per la subvenció directa del servei que féu l’Ajuntament de Palma, que s’ha anat reduint de manera progressiva. Enguany aquesta aportació encara es reduirà dos milions d’euros més.

Menys aportació municipal

En aquest sentit la política de l’equip de govern del PP respecte de l’EMT ha estat molt semblant a la d’Emaya, l’altra gran empresa municipal: reduir l’aportació municipal, la subvenció directa del Consistori per a la prestació del servei públic, a costa de retallades. Totes dues disposaran l’any que ve d’uns 24 milions d’euros manco que fa quatre anys, havent patit així una reducció superior a la dels comptes generals de l’Ajuntament.

Tota aquesta política, de manera també semblant a allò que ha succeït a Emaya, s’ha aplicat enmig d’un clima de conflicte amb els treballadors de l’empresa municipal per les retallades aplicades. Les despeses de personal representaren l’any passat uns 30 milions d’euros, gairebé el 60% pressupost.

Vaga salvada ‘in extremis’

Després de gairebé un any de conflicte, la direcció i el comitè d’empresa arribaren fa deu dies a un acord per a l’aplicació del nou conveni col·lectiu. L’entesa va arribar in extremis, per desconvocar la vaga prevista pels treballadors a partir de la revetla de Sant Sebastià. Finalment hi va haver cessions de les dues parts respecte de les posicions inicials, però allò que va ser clau per desbloquejar l’encallament de les negociacions va ser que la direcció acceptàs la demanda dels sindicats per eliminar el sistema de jornada flexible que s’aplicava per evitar el pagament d’hores extra.

Això comportorà un augment de contractacions necessàries per cobrir el servei durant la temporada alta, segons la direcció. Davant això, els treballadors, per la seva banda, acceptaren que els nous contractes no prevegin una sèrie de complements salarials -al voltant d’un 10% del sou- fins que no es compleixin tres anys d’antiguitat.