Un sector fràgil, ofegat pels costs de la insularitat i colpejat per la crisi

PalmaLa ramaderia és un dels sector de l’economia de les Balears més arriscat. Qualsevol petita dificultat, ja sigui per falta de menjar, aigua o sequera, el fa trontollar i els marges de benefici són molt ajustats.

Quan hi ha una crisi “som els primers que la patim”, afirma Llorenç Mas, adjunt a la gerència de Fogaiba de la Conselleria d’Agricultura del Govern de les Illes Balears.

En nombre d’animals, a les Illes, el sector majoritari és l’oví, sobretot per la seva presència a Mallorca. Actualment al conjunt de les Balears hi ha uns 225.000 caps d’ovelles, unes 14.000 vaques, aproximadament 13.500 porcs i més de 9.000 caps de cabra. La resta de sectors ramaders són gairebé testimonials, sobretot l’aviram i els conills.

L’equí cavallí i asiní també representa un gran nombre d’exemplars. Ara bé, és un sector amb moltes possibilitats que encara s’ha d’explotar estratègicament en el camp ramader, ja que és un dels que mou més negoci i dóna més beneficia a l’agricultor d’alfals i civada.

En l’àmbit econòmic, però, les vaques són les que generen més volum, sobretot per l’alt cost que suposa el seu manteniment per al ramader.

I és que una vaca “gasta aproximadament uns 40 litres d’aigua al dia, normalment tabulars; en canvi, una ovella consumeix poc, entre 3 o 4 litres la jornada i en extensiu”, assenyala Mas, qui afegeix, que “una vaca podria equivaler a unes 6 o 7 ovelles pel que fa a la despesa que genera al pagès”.

L’expert esmenta que la diferència és molt gran també a l’hora de menjar: “les vaques consumeixen molta quantitat d’alfals, però, la seva producció no és suficient a les Illes i se n’ha de comprar de fora”.

El sector boví es troba molt localitzat a Menorca i a la zona del sud de Mallorca. La societat compra la llet més barata, però, “no saben que és molt pitjor i que la de les Illes és de molt més bona qualitat”. Tot i així, però, els consumidors prefereixen consumir productes de fora perquè tenen un preu més baix.

Conscienciació

Segons el tècnic de la Conselleria, “com a societat s’hauria d’intentar promocionar els nostres productes”. I és que el món està ple de llocs que produeixen llet, “a les Illes hem de regar i sembrar per poder tenir pastures, a Galícia o Astúries no els fa falta, això els fa més competitius que nosaltres”, diu Mas, per això, “no ens cansarem de dir que s’ha de conscienciar la societat que ha de consumir producte local”.

Diversificació

El sector també cal que creï noves vies de negoci i la diversificació podria ser una bona sortida: “com que el preu de la llet ha baixat, és necessari crear nous productes, com també potenciar els formatges o d’altres derivats”.

Agama, Prilac i formatges Grimalt són les úniques tres empreses que compren la llet de les Illes, i també formatges Burguera, que fa la seva pròpia llet. El que mou el mercat, però, és Agama, “és qui té el compromís de comprar la llet de totes les vaqueries de les Balears i es fa càrrec també dels excedents. Si no hi hagués Agama, podrien tancar totes les vaqueries”, sentencia Mas.

Les Balears produeixen el 8% de la llet que es consumeix. D’aquesta manera, “si de cada 10 o 12 botelles de llet que compram, una d’aquestes fos d’aquí, amb això ja hauríem complit com a societat”. El model de grans superfícies no respecta el producte local i això afecta, i molt, el sector. “Només Eroski i HiperCentro tenen productes de les Illes al seu estoc, la resta, si no els interessa molt, no col·laboren, no els és rendible”.

Certificació

La certificació pot salvar el producte local, ja que, en general no està identificat i això deixa indefens el consumidor. Des del Govern es vol apostar per la certificació i que la població pugui saber que allò que menja és producte de les Illes. Una estratègia en auge en l’àmbit europeu i que es vol implementar amb més força a les Balears.