Cada ‘balconing’ costa com a mínim 35.000 euros a la sanitat balear
Els metges asseguren que en veuen una mitjana de 10 ferits l’any
Palma“Trauma en 15 minuts”. Aquest és el missatge que reben una vintena de professionals de l’hospital Son Espases de Palma quan està a punt d’arribar un precipitat per balconing. L’hospital de referència de les Illes activa un protocol que posa a la disposició del ferit un equip multidisciplinari de professionals. Cirurgians, radiòlegs, infermers, intensivistes, anestesistes, traumatòlegs... Tots reben l’avís quan es produeixen aquests traumatismes greus. Fa temps que funciona aquest protocol, que comença quan l’ambulància assisteix la persona ferida i en fa un primer diagnòstic. “El que és primordial en aquests casos és el temps”, assegura el doctor en medicina i especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu Juan José Segura. Ell és el metge que ha dirigit un estudi sobre el fenomen del balconing, en el qual comptabilitzen que han arribat a ingressar gairebé 50 pacients en els darrers cinc anys. En aquesta investigació liderada per Segura hi han participat cinc metges cirurgians, entre ells el cap del servei de cirurgia general de Son Espases, Xavier González.
Fa un parell d’anys des de l’hospital van quantificar el cost global de l’assistència a un ferit per balconing en 35.000 euros, però Segura afirma que és una xifra a la baixa i que la despesa real probablement “sigui molt més alta”. Si fos aquesta la xifra, el cost total que hauria destinat l’hospital públic a aquest tipus de ferits que ha tingut ingressats hauria estat d’1,7 milions d’euros.
L’estudi mèdic
Les Illes estan considerades com el focus més gran del fenomen. L’estudi elaborat des de l’Hospital Universitari Son Espases no se centra tant en el cost, sinó en el tipus de lesions i el tractament d’aquests pacients. A través d’aquesta investigació, els metges han fet un recompte dels casos de balconing en els quals han hagut d’intervenir els especialistes illencs. “El biaix del recompte es produeix amb les persones que moren a l’acte”, explica Segura. La tendència registrada pels investigadors és de deu casos de balconing cada any, però aquesta xifra només correspon als casos en què “les persones sobreviuen després de la caiguda i són traslladades en ambulància a l’hospital”, apunta el metge. Enguany han percebut una baixada considerable dels ferits per aquesta pràctica. De moment aquest 2016 només n’han vist quatre casos. Els ingressats solen estar una mitjana d’entre 30 i 40 dies a la unitat de cures intensives (UCI) de l’hospital.
El perfil dels precipitats
Els investigadors corroboren que el perfil dels joves que fan balconing són homes d’entre 18 i 30 anys: “Gent jove que beu i està en un context lúdic -explica Segura-. És jovent que ve a les Illes de festa, la gran majoria són estrangers i alguns espanyols, això sí, no residents a les Balears”, apunta el metge. A l’estudi constaten que més del 60% dels casos són britànics, que formen part d’un tipus de turista low cost que arriba a l’Arxipèlag. De fet, el Ministeri d’Afers Exteriors del Regne Unit i l’Associació d’Agències de Viatges van dur a terme una campanya molt agressiva per conscienciar els joves britànics amb el cas del jove precipitat a Eivissa Jake Evans. D’altra banda, a Mallorca algunes cadenes hoteleres han difós fullets i tríptics per evitar la pràctica. Fins i tot han posat avisos a les finestres. El fenomen també es caracteritza per l’estacionalitat, ja que se n’ha detectat només un cas puntual durant un hivern. “A l’estiu el volum de la població a les Illes es duplica”, afegeix Segura. La investigació feta des de l’hospital de referència de les Illes es publicarà en breu en una revista científica.
El 90% van borratxos
Les conclusions de l’estudi és que en més del 90% dels casos de balconing les persones tenien un alt volum d’alcohol en sang. A més, un 30% també havia ingerit substàncies estupefaents. I les lesions que més pateixen fruit de la caiguda són traumatismes cranioencefàlics i medul·lars. “Potser només sigui la punta de l’iceberg, perquè el mateix grup de població està també implicat en més casos de traumatismes greus, com accidents de cotxe o bregues”, explica Segura.
