LES PORTES DE LES ILLES - CAPÍTOL 1
Balears 25/01/2016

Cinc ports, cinc portes de les Balears

Tot ens ha arribat dels ports: des dels nostres avantpassats fins a les espècies invasores que amenacen la fauna autòctona

Arabalears
4 min

PalmaLes Illes Balears, les nostres quatre illes, a les quals hem de sumar els centenars d’illots que les envolten, estan, per definició, al mig de la mar, a desenes de milles de les costes de la península Ibèrica, el territori continental més proper. La ciutat d’Eivissa és a unes 100 milles de Dénia, Palma a unes 130 de les costes catalanes i Ciutadella a 112 de Barcelona.

Al llarg de tota la seva història, els ports han estat les portes de les Illes cap al continent, el vincle amb altres terres, altres pobles i civilitzacions, a més del lloc per on han arribat pobladors, invasors... i també mercaderies, aliments, fonts d’energia, materials de construcció... Tot ens ha arribat pels ports, des dels nostres avantpassats fins a les espècies invasores que amenacen la fauna autòctona.

Hi ha desenes de ports i portets a les Illes; de fet, bona part dels pobles tenen el seu port: Alcúdia té el port d’Alcúdia, Sóller el port de Sóller, Portocolom pertany a Felanitx, Portocristo a Manacor, la Ràpita a Campos...

Els ports d’interès general

Actualment cinc dels nostres ports són considerats d’interès general: es tracta dels de Palma, el de majors dimensions i més trànsit; el d’Alcúdia, fonamental per a alguns serveis; el de Maó, el port natural més gran de la Mediterrània Occidental; el port d’Eivissa, de llarga història, i el de la Savina, el més petit i possiblement el més essencial... Els cinc ports han esdevingut les cinc portes de les Illes Balears.

Palma, Alcúdia, Eivissa, Maó i la Savina concentren bona part del trànsit de passatgers, turistes i mercaderies; ens connecten amb el món i ens abasteixen de tot allò que necessitam per alimentar-nos, per vestir-nos, per desplaçar-nos... per tenir energia, per construir cases, hospitals o escoles.

Els cinc ports durant segles varen tenir algun tipus d’organisme de gestió local. A partir del segle XIX la seva gestió se centralitza i passa al Ministeri de Foment, que l’assumeix directament o a través d’ens públics diversos. El port de Palma va ser el primer de les Illes que va disposar d’un organisme de gestió propi: el 1872 es va crear la Junta d’Obres del port de Palma. Els ports d’Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, en canvi, varen continuar depenent directament del Ministeri fins a l’any 1928. Posteriorment s’integraren en el Grup de Ports de les Balears, que no era un organisme autònom, sinó més aviat un servei dependent d’un ens central amb seu a Madrid.

Naixement d’Autoritat Portuària

L’any 1992 la Llei de ports de l’Estat i de la Marina Mercant instaura el model de gestió actual per als ports d’interès general, el qual es basa en uns ens públics denominats autoritats portuàries, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que depenen de Ports de l’Estat, del Ministeri de Foment.

A l’Autoritat Portuària de les Illes Balears se li assigna la gestió dels ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

La funció de l’Autoritat Portuària és treballar per tal de millorar les instal·lacions i els serveis, a més a més de vetllar per la fluïdesa i la comoditat del trànsit de mercaderies i passatgers.

Les seves competències més concretes són ben diverses i fonamentals, des de l’autorització i control de totes les operacions marítimes i terrestres relacionades amb el trànsit i els serveis portuaris, fins a l’ordenació de les àrees d’usos del port. També és l’òrgan encarregat de la planificació dels projectes, la construcció i l’explotació de les obres dels serveis dels ports. S’encarreguen del foment de les activitats industrials i comercials relacionades amb el trànsit al port, coordinen les operacions dins l’espai portuari i gestionen la senyalització marítima.

Tot el que passa en aquests ports és gestionat i controlat des de Ports de Balears, un organisme que per tal de poder exercir les seves àmplies i complexes funcions ha hagut d’actualitzar tot els seus serveis, amb la finalitat d’oferir una gestió moderna i eficaç. Ha incorporat, així mateix, les polítiques de medi ambient i qualitat, d’acord amb els requisits legals i les necessitat i exigències de protecció ambiental. Es tracta d’una passa endavant per corregir l’impacte sobre els ecosistemes marins i el paisatge que comporten les instal·lacions portuàries i l’activitat que impliquen.

Sabies que...?

38 FARS DE LES ILLES

L’Autoritat Portuària també és responsable dels 38 fars de les Illes: 14 a Mallorca, 2 a Cabrera, 3 a la Dragonera, 3 a Formentera, 7 a Menorca i 9 a Eivissa, comptant alguns fora d’ús com na Pòpia, a la Dragonera, i la Riba, a Palma.

11,3 M DE RESIDUS

L’Autoritat Portuària també treballa per reduir els abocaments de residus a la mar des dels vaixells. El 2014 es recolliren 11,3 milions de litres de residus oliosos, 752.000 litres d’aigües residuals i 40.000 metres cúbics de residus de les naus en trànsit pels nostres ports.

28 AUTORITATS

A l’estat espanyol hi ha 28 autoritats portuàries que gestionen els 46 ports d’interès general existents: Tarragona, Vigo, badia de Cadis, Barcelona, Alacant, Bilbao, etc.

stats