ESPORT PER ROMPRE BARRERES

Les persones amb discapacitat fan un salt cap a la normalització

Les competicions adaptades es visibilitzen i avancen cap a l’equiparació

“La competició m’ha inculcat valors que no hauria pogut aconseguir sense l’esport, com ara que no val la pena sentir-se incòmode amb el teu cos”. Quan tenia 3 anys, Lorena Homar va perdre les cames a causa d’una meningitis detectada tard. Al cap de dos anys, els seus pares van apuntar-la a classes de natació. Amb 15 va competir al seu primer Campionat d’Espanya i, el 2012, va competir en els Jocs Olímpics de Londres.

Tot i que fa tres anys que va deixar la competició, aquesta nedadora ha continuat dedicant la vida a l’esport i a inculcar valors sobre la discapacitat. Segons els experts, es tracta d’una eina molt útil i que aporta molts beneficis, també a les persones amb discapacitats intel·lectuals. José Manuel Jiménez, psicòleg d’Amadiba, explica que l’esport s’aconsella pel seu “caràcter motivador” i perquè permet tractar valors com “la tolerància a la frustració”.

“A través de l’esport, aquestes persones es troben amb normes, com ara respectar les decisions arbitrals. Però també es crea cultura d’equip i s’estableixen vincles entre companys”, diu Jiménez. A Amadiba, on es treballa amb persones que tenen discapacitat intel·lectual, l’equip de professionals es troben amb joves que han estat sobreprotegits a casa o que, en funció del grau de la discapacitat, tenen dificultats socials.

Els beneficis de l’esport, però, no són només psicològics, també n’hi ha de físics. Ani Milkova treballa de fisioterapeuta al centre i explica que moltes vegades aquestes persones no “es mouen gaire” i, en alguns casos, la discapacitat intel·lectual va lligada a una altra de física. Per això, l’esport “ajuda a prevenir l’obesitat, a millorar el sistema cardiovascular i a mantenir el to muscular”.

Aquests dos professionals coincideixen a afirmar que les competicions ajuden a motivar les persones amb discapacitat, a més del fet que la pràctica continuada d’esport els permet veure com progressa el seu estat físic. “A més, no es tracta només del que passa al camp o a la pista”, considera Jiménez, sinó que “aprenen de tot allò que passa abans i després, com el comportament a les dutxes i als vestidors”.

La inclusió social és un dels objectius de l’esport adaptat, però des de la Federació balear d’esports per a persones amb discapacitat (Febed) recorden que les federacions normalitzades han de treballar per poder rebre-hi persones amb diversitat funcional.

“El nostre objectiu”, diu Pere Fernàndez, el seu president, “és que qualsevol federació pugui acceptar aquesta gent. Hem de passar per un procés de normalització i que cada persona pugui federar-se en l’esport que practica. El contrari és més discriminació que cap altra cosa”.

Per això, des de la Febed (en la qual hi ha adherides entitats d’atletisme, natació, petanca, futbol, bàsquet...) s’organitzen diades d’esport inclusiu i xerrades en escoles per tal de conscienciar sobre la realitat que diariament viuen les persones amb discapacitat.

Subvencions

Des de la Direcció General d’Esports i Joventut del Govern es treballa en una línia de subvencions per potenciar, en paraules de Carles Gonyalons, el director general, “la versió més social de l’esport”. Les ajudes, de les quals podran beneficiar-se els clubs, les federacions i les entitats que abordin l’esport des de la discapacitat, són “una prioritat” per a Gonyalons, ja que poden servir com a “vehicle per lluitar contra l’exclusió social”. La direcció general cedeix actualment els espais públics a clubs perquè hi practiquin esports,a més de treballar conjuntament amb la Febed per adaptar les federacions a la diversitat de capacitats dels esportistes.

Els experts recorden que, al cap i a la fi, allò important és atendre cada persona segons les seves necessitats i adaptar l’esport a allò que cada discapacitació (ja sigui física o intel·lectual) necessita. En el cas d’Homar, després d’una vida d’esport i “d’haver conegut persones amb totes les discapacitats i els diferents graus que presenten”, assegura que “es pot fer qualsevol cosa, només ho has d’intentar-ho d’una altra manera”. No canviaria la seva experiència “per res del món” i, després d’un període més dur, en el qual explica que va perdre la fe en l’esport, afirma que ha recuperat la il·lusió. Actualment, lluita per fer del món esportiu un escenari a on hi tinguin cabuda absolutament totes les persones.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF