MEDI AMBIENT
Balears 17/03/2017

Les noves ZEPA comencen a emprendre el vol

El Consell de Govern autoritza l’ampliació, un 8,44%, de la superfície protegida per a les aus

Jaume Vinyas
3 min
PROTECCIÓ D’ALTA VOLADA 
 Un exemplar de milana reial sobrevolant la Marina de Llucmajor.

PalmaEl Consell de Govern va aprovar ahir el polèmic projecte de la Conselleria de Medi Ambient que amplia un 8,44% el territori declarat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Seran un total d’11.775,03 hectàrees que se sumaran a les 138.710 ja existents. Les àrees afectades són onze: vuit a Mallorca, dues a Eivissa i una a Formentera, tal com es pot observar al mapa adjacent.

El pla de la Conselleria de Medi Ambient ja fou presentat el 10 de gener i rebé crítiques del GOB (que reclamava que tota la Marina de Llucmajor fos declarada ZEPA) com de pagesos i caçadors.

El conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, es va defensar de les crítiques assegurant que és “absolutament fals” que els pagesos amb cultius dins les noves zones protegides hauran de demanar un permís cada vegada que vulguin canviar el tipus de cultiu. Vidal va assegurar que això succeeix en algunes zones protegides dels Estats Units amb extensions de milers de quilòmetres quadrats. Per tant, a Mallorca, no s’aplicarà aquesta mesura. “Ens interessa que es mantingui aquest mosaic, on ara trobes una parcel·la amb cereals, ara una amb olivera, perquè precisament aquestes espècies protegides necessiten aquesta varietat d’usos del camp”, va assenyalar.

“En cap cas, els cultius tradicionals no es veuen amenaçats per la ZEPA. Tot el contrari, un pagès podrà decidir els seus canvis de cultiu i, és més, l’animarem que continuï així”, va insistir, i va recordar que la Unió Europea manté una política d’afavorir econòmicament les zones agrícoles situades en aquells territoris que disposin d’alguna figura de protecció.

Pel que fa a les queixes dels caçadors, Vidal va indicar que “algunes de les grans caceres de l’illa estan en terreny protegit” i va posar l’exemple de sa Vall, que és LIC i ZEPA a la vegada. “Qualsevol que es consideri caçador coneix quines són aquestes espècies que estan protegides i, per tant, si són o no objecte de caça”, va concloure. Finalment, va atribuir a “malentesos” l’allau de crítiques rebuda des d’aquests sectors, que preveu resoldre reunint-s’hi “tantes vegades com faci falta”.

Des de la Conselleria, es va recordar també que “no es tracta d’una figura urbanística, per la qual cosa no imposa cap tipus de servitud ni regulació de l’ús públic”.

51 espècies beneficiades

Segons va explicar Vidal, els criteris generals per a l’ampliació o la modificació de les actuals ZEPA, que feia vuit anys que no es revisaven, responen a la necessitat de completar la cobertura d’aquesta figura de protecció per a les espècies més amenaçades i escasses de la comunitat autònoma; en concret, per al virot petit, considerat una de les espècies més amenaçades d’Europa. També se’n veuran beneficiades l’àguila peixatera, el rapinyaire més escàs de l’estat espanyol; el voltor negre, la gavina roja i el corb marí, espècies totes elles amenaçades i qualificades de vulnerables. L’arpella cendrosa, escassíssima a Mallorca, es pot veure igualment reforçada amb les noves figures de protecció. En total, l’ampliació de les ZEPA beneficiarà, com a mínim, 51 espècies d’aus; a més, alguns d’aquests espais tenen valor per a altres espècies protegides de rèptils o vegetals.

En alguns casos, però, la protecció de les aus no ha estat l’únic motiu d’incloure qualque territori dins les noves ZEPA. És el cas, per exemple, del Pla de Vilafranca o el Pla del Blanquer, considerades zones agrícoles d’interès ornitològic. “L’avifauna lligada als usos agraris és precisament la que té una recessió més general en l’àmbit europeu i, en conseqüència, és convenient actuar en la protecció d’aquests agrosistemes, que ha d’incloure l’estímul del manteniment de les pràctiques agràries”, destacava la Conselleria en un comunicat.

Comptes pendents amb la UE

L’ampliació de les ZEPA segella el compromís assumit amb la Unió Europea de protegir les zones de reproducció de la reintroduïda àguila coabarrada per mitjà del programa LIFE. En aquest sentit, la Conselleria de Medi Ambient va informar que algunes parelles s’han establert a ZEPA de la serra de Tramuntana, però, en el cas del Pla de Mallorca, al massís de Randa. D’altra banda, es destaca que la importància de la Marina de Llucmajor com a zona d’assentament juvenil és determinant per a l’ampliació d’aquesta ZEPA.

Amb tot, l’ampliació parcial de la ZEPA de Llucmajor ha estat la que ha rebut més crítiques, especialment per part dels grups ecologistes, que aspiraven que una protecció integral de la zona l’hauria poguda salvar del projecte de construcció de 110 torres d’alta tensió de 40 metres d’alt que travessaran zones agrícoles i forestals fins ara verges. La Conselleria ha defensat que la declaració de ZEPA no hauria servit per tirar enrere el projecte de Red Eléctrica Española, molt avançat ja quan l’actual Executiu va prendre possessió, opinió no compartida pels conservacionistes.

stats