El Govern permetrà legalitzar milers de cases il·legals en rústic
Aprova la llei del sòl que preveu regularitzar-les si tenen més de vuit anys i no tenen cap denúncia
Palma.El Govern permetrà legalitzar els milers de construccions il·legals que hi ha en sòl rústic. No es podran regularitzar totes, sinó només aquelles on les obres il·legals s'hagin fet fa més de vuit anys i no s'hagin denunciat ni tinguin cap expedient obert. En aquests casos, quan la possibilitat de denunciar ha prescrit, l'administració no pot forçar l'esbucament de les edificacions. Ara, el projecte de llei del sòl aprovat ahir pel Consell de Govern permet obrir un període de tres anys perquè els seus propietaris les puguin legalitzar. Per fer-ho, hauran de demostrar que la casa té més de vuit anys (normalment amb una foto aèria) i hauran de fer tots els tràmits com si l'haguessin de construir (presentar els plànols i pagar la llicència d'obres) i, a més, hauran d'afrontar una sanció: del 15% de l'obra si la regularitzen el primer any de termini; del 20% si ho fan el segon any; i del 25% si ho fan el tercer. En qualsevol cas, la nova llei només permetrà que això passi, però haurà de ser cada consell insular qui obri aquest període d'indult. En principi, segons el Govern, Eivissa i Menorca ho farien. Mallorca, segons va confirmar després el seu Consell, també ho aplicarà.
La regularització d'aquestes edificacions en rústic (habitatges o magatzems agrícoles) permetria als seus propietaris inscriure-les als registres, vendre-les, hipotecar-les o dur-hi a terme obres legals, per exemple, que són coses que ara no poden fer. Si no aprofiten els tres anys d'indult, les cases continuaran sent il·legals i, com fins ara, tampoc no es podran fer enderrocar. A la vegada, permetrà als ajuntaments i consells incrementar els seus ingressos. "Podíem xiular i mirar cap a un altre costat o intentar posar-hi remei", defensà el conseller de Medi Ambient, Biel Company, després del Consell de Govern que aprovà el projecte de llei. Company insistí a defensar la regularització perquè, tanmateix, l'administració no pot fer esbucar les cases il·legals construïdes fa més de vuit anys i que mai no han estat denunciades. Segons el responsable, la majoria d'aquestes construccions es feren fa anys i ho atribuí a la manca de mitjans de control que tenien els ajuntaments i també a la proximitat amb els veïns, que provoca una certa deixadesa i relaxació a l'hora de denunciar.
Enduriment de sancions
El conseller advertí que ara els ajuntaments tenen més mecanismes per denunciar, però per evitar que continuïn proliferant edificacions il·legals, la futura llei també permetrà que el Consell pugui aturar de manera immediata i directament una obra en rústic que no tingui llicència, cosa que ara no pot fer perquè ha de requerir-ho abans a l'Ajuntament. A la vegada, s'enduriran les sancions i s'ampliarà la responsabilitat de la infracció a aquells que hagin cooperat amb l'infractor (promotors, tècnics, funcionaris o autoritats, entre altres).
El Govern no sap quantes n'hi ha
"S'han de donar facilitats perquè es faci el que es pot fer, però hi ha d'haver contundència contra tot allò que no es pot fer", explicà Company, qui recalcà que el Govern no sap ara per ara quantes cases il·legals hi ha a Balears que es podrien acollir a la regularització. Segons diverses fonts consultades, a Mallorca hi hauria desenes de miles de construccions que es podrien legalitzar amb aquesta norma. Només a Manacor, per exemple, l'Ajuntament ha reconegut que n'hi ha un miler en aquesta situació. El Govern en cap moment no apuntà que la normativa discrimini en funció dels metres quadrats edificats en una parcel·la. Així, per exemple, d'entrada tant es podria legalitzar una caseta de 50 metres quadrats com un xalet de 800 metres quadrats en una parcel·la de mil metres.
El conseller també insistí que aquesta mena d'indult no permetrà la legalització d'urbanitzacions, que ja foren legalitzades per aquest Govern amb una llei anterior, la coneguda com a llei Company, que ara s'inclou en la nova llei del sòl. Sí que permetrà la nova normativa regularitzar construccions 'alegals' que es troben en zones protegides on no es pot construir. En aquest cas, les irregularitats no prescriuen i, per tant, no es poden normalitzar. El que es fa és regularitzar les construccions anteriors a l'any 1991, que és quan es va aprovar la Llei d'Espais Naturals que decretà la protecció de tots aquests espais.
La futura llei, que se centra en la regulació del sòl urbà i no afecta la protecció del sòl rústic (només regula aquest sòl pel que fa a la disciplina urbanística), suposa que, per primera vegada, es fixi una normativa urbanística a les Illes Balears i farà que deixin de ser l'única comunitat que no tenia llei del sòl.
