El camp menorquí, exemple de subsistència

MaóMenorca s’ha convertit per al sector agrari en la gran esperança de Balears. La condició de Reserva de la Biosfera ha propiciat un proteccionisme cabdal per a l’evolució de l’activitat. Unes normes fermes i que vetllen per la sostenibilitat del territori, respecte per la professió i una conscienciació ciutadana són les claus per entendre la bona salut del camp menorquí. Amb els seus inconvenients, lluites diàries i problemes pertinents, Menorca s’ha erigit en una esperança per mèrits propis. La cultura mediambiental té les arrels a les escoles. Des de ben petits els infant, mitjançant tallers o altres activitats, entenen la dificultat de les feines del camp. Els centres educatius aposten per traslladar el missatge. En nombroses ocasions gràcies també a la col·laboració del GOB. Segons reconeixen les persones autoritzades per parlar-ne, la conscienciació és la base principal, i al mateix temps, marca la diferència amb qualsevol altra banda.

Factors diversos

Independentment de la mentalitat cultural o la conscienciació mediambiental, el vincle entre Menorca i el camp és notori des de temps pretèrits. A Unió de Pagesos són conscients que les diferències amb Mallorca arranquen en plantejaments ben oposats. Així, mentre que l’illa gran de Balears veu el camp com una feina complementària a l’activitat habitual, exceptuant determinades zones, a Menorca la majoria de pagesos es dediquen en exclusiva a aquest ofici. Els hàbits tampoc no són els mateixos, ja que de les prop de 300 explotacions menorquines, més de la meitat -unes 170- es dediquen a la llet. Contràriament, Mallorca no disposa d’aquesta característica i els cultius encapçalen les prioritats. El president d’Unió de Pagesos a Menorca, Manel Martí, afegeix una altra clau per entendre-ho. Segons Martí, en la majoria dels casos a Mallorca el terreny és propietat del pagès o bé es lloga. Mentrestant, a Menorca, “el 95% de les explotacions són propietat de persones externes que arriben a un acord amb el pagès”. En aquest intercanvi d’interessos els beneficis es reparteixen al 50%. Finalment, Unió de Pagesos expressa “alegria” perquè les explotacions insulars no han caigut en la temptació de transformar-se en agroturismes. Manel Martí indica que “qui es dedica a l’agroturisme deixa de banda la terra”. Les facilitats que s’han donat i, sobretot, el poder de convèncer els propietaris mitjançant la rendibilitat econòmica ha convertit els agroturismes en una amenaça per a la subsistència de l’activitat agrària. Afortunadament, Martí “agraeix” l’aposta decidida per viure del camp. Uns factors que ajuden a entendre l’èxit de la subsistència d’un sector respectat per la societat.

La importància del CARB

Les ajudes al camp són evidentment molt importants per contribuir i ‘premiar’, en certa manera, la tasca que es du a terme. Per això, el Consell Insular de Menorca posà en marxa una iniciativa que amb els anys ha esdevingut un autèntic referent. La màxima institució invertirà enguany 530.000 euros en el CARB, el Contracte Agrari Reserva de la Biosfera. Un ajut complementari a d’altres procedents de diverses institucions i que reconeix a les explotacions una sèrie de serveis ambientals amb què contribueixen a la societat menorquina. El contracte consta de 18 compromisos voluntaris que es compensen amb una subvenció màxima de 3.000 euros. En el cas que hi hagi dones assegurades a jornada completa, es participi en estudis promoguts per l’administració pública, es disposi d’un acord de custòdia o es dediqui a la producció ecològica, aquest ajut s’incrementa en un 15%. Mesures, en definitiva, que enforteixen el sentiment de pertànyer a un col·lectiu que protegeix i salvaguarda el bé més preuat de l’illa: el territori.

Un exemple que escenifica tot el que estam comentant, curiosament, el trobam en una vaca que reuneix unes condicions privilegiades. El fet que els animals campegin a l’aire lliure, amb absoluta llibertat i estiguin integrats al paisatge comporta que gaudeixin d’una qualitat de vida immillorable. A més, mentre que una femella té una mitjana de parts d’entre 3 i 4, a Menorca l’estadística es dispara fins als 7 o 8. D’aquesta manera, i tal com admet el president de la Cooperativa del Camp de Menorca, Tomeu Pons, “la genètica de la vaca menorquina és la millor de l’Estat”. I, com dèiem, la vaca que constiueix la mostra de tot això és Algendar Goldwyn Jara, de la finca Algendar d’en Gomila. Després de guanyar el Concurs Nacional de Primavera que es va dur a terme a Torrelavega, l’exemplar podria proclamar-se com a campiona d’Europa. Una via més per exportar la marca Menorca a l’exterior.