La pagesia és cultura
EnòlegCada any, i ja en fa 23, la ràdio local del poble d’Algaida, Titoieta Ràdio, entrega els premis Santa Anneta a una entitat, persona o grup de persones que s’hagi identificat en la defensa de la llengua i la cultura a Mallorca. Fins ara els premiats eren artistes, associacions culturals, periodistes, mestres, editorials, mitjans de comunicació..., en definitiva, els típics actors que un pensaria quan parlam d’aquest tipus de guardons, però enguany ha estat una notable sorpresa veure que el jurat ha mirat cap al sector primari i ha atorgat el premi al sindicat Unió de Pagesos. Encara que es tracti d’un petit premi, un guardó poc conegut per la majoria de mallorquins, és un fet extraordinari i de gran valor que es comenci a valorar la feina dels pagesos com un dels elements fonamentals de la nostra cultura, perquè amb aquesta distinció es valora la feina feta en la defensa dels interessos de la pagesia de la nostra illa, ja que són els principals conservadors del nostre territori i els productes agrícoles són un dels trets que més identifiquen un poble.
Gràcies a la seva feina, tenim aliments extraordinaris, de gran qualitat, que són la base de la nostra alimentació i de la gastronomia local. Una recepta, un plat cuinat és cultura. Alguns podreu considerar que és una mica exagerat, però estic ben convençut que un plat ben cuinat, combinant molts o pocs productes, a través de les diverses tècniques culinàries forma part de la cultura com una bona cançó, un bon llibre, una obra pictòrica o una gran pel·lícula, perquè no només ho percebem a través del sentit del gust, sinó que s’activen tots els sentits -la vista, l’olfacte, el tacte i l’oïda- i posa en ple funcionament la zona del cervell on resideixen el plaer i la felicitat.
Gràcies a la seva feina, tenim un paisatge que meravella molta gent; durant segles i segles l’activitat del sector primari ha estat l’arquitecte, aparellador, delineant, mestre d’obres i picapedrer d’aquesta terra, sense cap pla dissenyat en un estudi, però que ha anat transformant el paisatge de tota l’illa i l’ha convertida en “l’illa de la calma” de què ens parlava Santiago Rusiñol. Els hotelers, touroperadors i governants, quan volen vendre la nostra destinació turística, solen mostrar les postals de les platges verges del Trenc, els marges de la serra de Tramuntana, els ametlers florits o els pocs molins del pla de Sant Jordi que queden regant els camps d’alfals. Un paisatge que ha canviat completament durant les darreres dècades; actualment ens trobam amb uns camps agrícoles assetjats per l’especulació urbanística on s’ha construït una multitud d’agroturismes, resorts “imitant pobles mallorquins”, xalets, casetes, casetons i “xibius de domingueros ”; moltes d’aquestes edificacions estan fetes de manera il·legal quan les illes dansaven, i encara ballen, la cançó “Hakuna Matata: viu i sigues feliç”; quan les autoritats competents en matèria urbanística -siguin blaus, vermells, grocs o taronja- es rentaven les mans i no feien, i encara alguns no fan res, per aturar ni esbucar les construccions il·legals. Els pocs batles que diuen amb cert orgull que han esbucat algun xalet solen amagar que el propietari era un pobre desgraciat que no votava al poble o bé se l’ha obligat per part d’un jutge; mentrestant, els pagesos han hagut de suportar unes normatives ben estrictes per poder millorar o construir qualsevol edifici que necessitaven. Els polítics, hotelers, touroperadors i promotors urbanístics no mostren la fotografia de Punta Balena ni tampoc ensenyen les imatges de les urbanitzacions pirata sense clavegueram que hi ha repartides per tota l’illa, i això que són els màxims responsables d’aquestes estampes.
Allò cert és que poques vegades es donen premis culturals a gent o associacions que es dediquen al món gastronòmic, però aquesta tendència està canviant i ja fa uns anys que els grans cuiners reben mencions i guardons per la seva tasca. Però convé pensar en els pagesos, perquè sense la seva tasca, saviesa i bona feina nosaltres no tindríem productes de qualitat i els cuiners no podrien fer un plat decent. Com a mi m’agrada repetir a la gent que em vol escoltar, per fer un bon vi només hi ha un secret: tenir un raïm excel·lent, ja que amb un raïm mediocre no es poden fer miracles.
Vi recomanat
Butibalausí Rosat 2015, Can Majoral (Algaida)
Després de l’actuació de Júlia Colom & Omar Lanuti, sortírem al pati del Casal Pere Capellà i menjàrem un tros de coca de trempó i beguérem una copa de vi rosat. Així acabà l’acte esmentat i el vi triat pels organitzadors dels premis serà la meva recomanació d’aquest diumenge. Un clàssic del celler algaidí de Can Majoral, un vi rosat resultat de mesclar tres varietats de raïm negres ull de llebre, callet i syrah. És de color fraula intens amb potent aroma de móra de romeguer i tocs de fruites vermelles com les maduixes i les cireres. Fresc i refrescant en boca, hi trobam aromes i gust de fruites silvestres, amb una bona untuositat i llarg al paladar. Un vi per passar una perfecta i calorosa nit d’estiu.
