MERCAT LABORAL

Els balears signen gairebé dos contractes a l’any

La taxa de rotació laboral a les Illes creix continuadament i és una cara més de la precarietat

Les persones treballadores de les Balears tindran, de mitjana, gairebé dos contractes enguany: 1,74. És una taxa de rotació laboral superior a la de l’any passat, que al seu torn ja era superior a la de l’any anterior, que també era més elevada que la del d’abans... El nombre mitjà de contractes que signa una persona cada any va creixent, sobretot des de la darrera reforma laboral, i tot i que des del 2012 fins al 2017 hagi passat de l’1,49 a l’1,74 i aquesta diferència pugui semblar petita, demostra una tendència a l’alça.

Són dades d’entre el gener i l’agost, que s’incrementen fins als dos contractes en dotze mesos si es té en compte l’evolució de l’any complet.

La rotació és una altra cara de la precarietat laboral: on abans hi havia un lloc de feina i un contracte indefinit, ara, per fer les mateixes funcions, hi ha quatre llocs de feina i quatre contractes temporals que, per què no, pot ocupar la mateixa persona.

Segons un estudi que analitzava la precarietat laboral a les Balears publicat pel Govern el 2015, durant el 2014 (darrer any inclòs al treball) l’índex de rotació laboral va assolir el màxim registrat els darrers deu anys: 1,91. Entre el 2007 i el 2008, com a conseqüència de la reducció generalitzada del nombre de contractes per la crisi, la taxa es va reduir, però a partir del 2012 el creixement va ser continuat i més pronunciat que abans de l’esclat de la bombolla immobiliària.

“Ara hi ha un nombre superior de contractes, però els empresaris es continuen resistint a fer-los indefinits”, critica Ana Landero, secretària d’Acció Sindical d’UGT. Això fa que “se signin dos contractes pràcticament per cada nou afiliat” a la Seguretat Social: “Les inspeccions de Treball converteixen contractes laborals en indefinits, però són discontinus”.

Es tracta d’una anàlisi que no es comparteix a la patronal. A la CAEB afirmen que aquesta taxa va fluctuant durant l’any i que, a causa de la temporalitat que caracteritza el mercat laboral de les Illes, hi ha èpoques amb més contractes i èpoques que n’hi ha menys. Asseguren que “no tot és tan negatiu com es vol fer veure” i recorden que, “en termes relatius, creix mot més la contractació indefinida que la temporal”. De fet, les Illes acumulen vuit mesos amb aquesta tendència i són “la comunitat líder en creació d’ocupació” de l’Estat.

Les propostes de Madrid

Davant aquesta situació, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va anunciar aquesta setmana, després d’una reunió del diàleg social amb els sindicats i la patronal, que abans que acabi l’any s’implementaran mesures per penalitzar aquelles empreses amb més contractació temporal per tal de fomentar la contractació indefinida. A l’hora d’evitar la rotació excessiva, es poden incentivar les cotitzacions de les empreses que tinguin més contractes indefinits o augmentar les cotitzacions de qui en tingui més de temporals.

“Ens pareixen mesures positives”, afirma Yolanda Calvo, secretària d’Ocupació i Formació de CCOO, qui no es mostra gaire optimista: “Des de l’any 2001 ja hi ha una penalització per als contractes de menys de set dies que implica un recàrrec del 36% a la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes i continuen augmentant aquest tipus de contractes”. Des de CCOO consideren, per tant, que hi hauria d’haver “major control per part d’Hisenda” per esbrinar “perquè continuen passant aquestes coses” i per avançar cap a mesures que donin estabilitat laboral als treballadors.

Per part seva, Landero explica que UGT veu “atractiva” la idea de “posar desincentius per a aquest tipus d’empresa”, però recorda que la clau es trobarà “en quin punt s’establirà la línia entre el que és massa rotació i el que no. Quan estarà justificada la temporalitat?”. Des de la CAEB, per exemple, defensen que la temporalitat a les Balears està justificada pel turisme i asseguren que “no és negatiu que hi hagi molts contractes temporals”. Per resoldre aquest debat, Landero considera imprescindible la negociació col·lectiva, “rompuda des de la reforma laboral”.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF