7 anys de presó a Luisito per estafar 39 milions amb “maniobres enganyoses” i “un pla preconcebut”
La defensa del condemnat recorrerà la sentència davant el Tribunal Suprem
PalmaL'Audiència Provincial ha condemnat a 7 anys de presó Luis Rodríguez Toubes per un delicte d'estafa continuada amb l'agreujant que aquesta va recaure sobre l'habitatge de les víctimes, el matrimoni de Llucmajor format per Ana María Bennaser i Joan Ferrando. El valor de l'estafa apuja a gairebé 39 milions d'euros.
A més, la sentència ordena anul·lar totes les escriptures de cessió d'immobles que la parella va signar en favor de l'estafador, i aquest haurà de pagar, a més, 389.154 euros en concepte de responsabilitat civil i una multa d'11.340 euros.
El tribunal de la secció primera ha atès, gairebé en la seva totalitat, la tesi de l'acusació particular, que reclamava 8 anys de presó per a Toubes. La Fiscalia demanava una condemna de 4 anys de presó.
El lletrat de Rodríguez Toubes, Laureano Arquero, va informar a aquest diari que recorrerà la sentència davant el Tribunal Suprem. L'advocat mostrà el seu respecte per una sentència que va qualificar de “llarga i contundent”. Tanmateix, va subratllar que la sala ha donat més versemblança a la prova testifical –i, en concret, a la versió de les presumptes víctimes– que a la documental.
Possible ingrés immediat
En les pròximes 72 hores (a partir de la notificació de la sentència a les parts) es realitzarà una vista, a petició de la Fiscalia, per decidir si el condemnat ingressa al centre penitenciari.
D'altra banda, Catalina Rosselló, mare del principal encausat, haurà de respondre com a responsable del delicte a títol lucratiu de les sancions econòmiques imposades en la condemna al seu fill.
Per la seva banda, el també acusat Antoni Garau ha estat considerat culpable de blanqueig i condemnat a sis mesos de presó i 240.000 euros de multa per comprar una de les finques que varen ser objecte de l'estafa. L'acusació demanava per a ell 5 anys de presó.
La sentència considera provat que el 2011 Luisito va usar el “prestigi social” de la seva família i es va aprofitar de la “credulitat” d'un matrimoni per obtenir part del seu “enorme” patrimoni” a través de successives donacions i xecs.
L'objectiu d'aquests actes de generositat, que són l'origen d'aquest procés, era que Rodríguez Toubes pogués aparentar solvència econòmica i així negociar en nom dels Ferrando-Bennaser amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) el preu a la baixa (1 milió d'euros) d'una casa de l'Estanyol que el matrimoni estava interessat a comprar.
A la sentència, el Tribunal adverteix que “l'actuació de l'acusat va persuadir les víctimes” que varen creure que Luisito podria “dur a terme allò a què es comprometia per raó de títol, qualitat i preferències adduïts per ell”. També afirma, atenint-se a la jurisprudència, que “on s'ha de posar l'accent és en l'activitat de l'agent, més que en la precaució de la víctima, tractant-se d'un negoci regular, no altament especulatiu”. La sentència continua afirmant que “els intents d'estafa detectats per la perspicàcia de la víctima (s'ha de recordar que en un moment donat els denunciants varen anul·lar els xecs que havien lliurat a Toubes) no neutralitzen el delicte”.
Per tant, conclou el tribunal, “queda definitivament provat que l'acusat, a través de maniobres enganyoses clarament presidides per dol i actuant amb adequació a un pla preconcebut, va induir a error el matrimoni denunciant i els va moure a realitzar actes de disposició patrimonial en perjudici propi i correlatiu lucre del defraudador”.
