El nou TIL topa amb la llei orgànica i limita l'autonomia als centres

Palma.El nou decret llei aprovat pel Govern perquè el trilingüisme es pugui aplicar en el curs escolar que comença divendres entrà ahir mateix en vigor, després de ser publicat en el Butlletí Oficial (BOIB). Segons diversos agents de la comunitat educativa, el nou text topa frontalment amb la Llei Orgànica de l'Educació (LOE). Si aquesta norma garanteix l'autonomia pedagògica dels centres a l'hora de decidir, per exemple, el seu projecte educatiu o lingüístic, el nou decret llei, que és de rang inferior, restringeix aquesta autonomia.

El decret llei, en els articles 4 i 5, regula el cas d'aquells centres educatius que no s'adaptin íntegrament al decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i els obliga, per un costat, a respectar els mínims establerts i a impartir "de manera equilibrada en cadascuna de les llengües oficials" la resta de matèries no lingüístiques. A la vegada, subordina aquests projectes als criteris de la Conselleria d'Educació que, a través del Departament d'Inspecció Educativa, pot acabar imposant un projecte diferent del triat pel consell escolar del centre.

La restricció a l'autonomia dels centres és un dels elements denunciats per responsables de l'escola concertada, autoritats de la Inspecció Educativa, agents sindicals del món de l'ensenyament o representants dels pares. De fet, aquesta restricció ja s'incloïa en les polèmiques instruccions del secretari autonòmic d'Educació. Aquestes instruccions sorgiren després que la Conselleria detectàs que la majoria de centres s'acollien a l'article 20 del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), que permetia als centres aprovar un projecte lingüístic diferent del del trilingüisme. Com que la gran majoria dels centres s'acollien a aquest article per mantenir projectes lingüístics amb preponderància de la llengua pròpia, la Conselleria dictà unes instruccions que interpretaven de manera restrictiva aquest article i obligaven els centres a mantenir un equilibri entre les hores de castellà i de català. De fet, la gran majoria de projectes lingüístics que el Govern ha fet canviar preveien una preponderància del català.

Equilibri no és igualtat

El cert és que el Govern fa una interpretació de la paraula "equilibri" contrària a la que fa el Tribunal Constitucional. De fet, el Consell Consultiu, en el dictamen que va fer del TIL, entenia que la distribució d'hores lectives en les tres llengües s'avenia a la Llei de normalització a partir del criteri del Tribunal Constitucional expressat en una sentència sobre el model lingüístic de Catalunya, on defensava que "l'equilibri" en què les llengües cooficials han d'existir "no remet necessàriament a l'accepció matemàtica d'igualtat", sinó que la interpretació semàntica, context i realitat social imposada per l'article 3.1 del Codi Civil condueix més bé a nocions de contrapès, harmonia, ponderació i equanimitat, ajustades a la plasticitat i dinamisme del fenomen lingüístic".

Ara, el decret llei aprovat de pressa i corrents pel Govern elimina l'article 20 i estableix un nou redactat que incorpora les restriccions establertes en les instruccions, unes instruccions que també havien estat recorregudes davant el tribunal i que foren suspeses cautelarment en les dues interlocutòries que es donaren a conèixer divendres. Les instruccions estan en l'origen de la controvèrsia oberta a molts centres escolars que encara tenen enlaire el projecte lingüístic per a aquest curs. També són el motiu dels fets que s'han produït a Maó, que han suposat la suspensió temporal de feina i sou de tres directors de Secundària. Els docents foren sancionats perquè, en l'escrit a la Conselleria, al·legaren que les instruccions del secretari autonòmic "ultrapassen" el marc del decret del TIL "introduint unes innovacions reglamentàries fora de l'àmbit competencial d'unes instruccions i que, per tant, constitueixen un acte administratiu anul·lable". El Tribunal Superior de Justícia també alertà de vicis de nul·litat per decret la suspensió cautelar.

També a la concertada

L'essència d'aquestes instruccions, que ara s'ha introduït en el redactat del nou decret llei aprovat divendres d'urgència pel Govern, també acaba afectant l'escola concertada. Segons l'assessor jurídic d'Escola Catòlica, Marc González, el nou decret llei topa amb allò que estableix l'article 27.6 de la Constitució, l'article 21 de la LODE i l'article 121.6 de la LOE, "el dret del titular d'un centre a configurar i disposar el seu projecte educatiu, incloent-hi, és clar, el projecte lingüístic". González entén que un decret llei autonòmic no pot contradir ni limitar els drets que atorga la Constitució ni dues lleis orgàniques. Val a dir també que l'Estatut, en l'article 26.6, estableix que "els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes establerts per la llei".

Dificultat del recurs

Amb tot, malgrat que alguns dels agents del món educatiu sondejats plantegen la via dels tribunals contra el nou decret llei aprovat divendres pel Govern , cal tenir en compte que aquesta norma té rang de llei i, per tant, s'ha tancat la via de la impugnació davant el contenciós administratiu per poder-hi actuar en contra. Bàsicament, només queda l'opció del recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei, que just podrien formular el Defensor del Poble o 50 diputats o senadors, una possibilitat que únicament pot executar el PSOE ara mateix.