SERVEIS SOCIALS

La Soledat, Son Gotleu i Son Ximelis, els barris més vulnerables de Palma

Segons un estudi de l'àrea de Benestar i Drets Socials de Cort, aquestes zones es caracteritzen per tenir una densitat de població elevada i una taxa d'instrucció insuficient elevada

La regidora de Benestar i Drets Socials de l'Ajuntament de Palma, Mercè Borràs, ha presentat aquest dimarts l' Estudi de detecció de situacions d'exclusió social de la població de Palma, que des d'una perspectiva multidimensional analitza la situació per barris. En aquest sentit, Borràs ha reconegut que aquesta investigació s'ha vist limitada per un entrebanc metodològic a causa de la “poca disponibilitat de dades de l'àmbit de Palma i per barris i, per això, cal fer un esforç des de les administracions per aconseguir-les”.

L'estudi, elaborat per l' Observatori municipal de la Regidoria d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics, s'ha fet a partir de les dades del 2015, que han estat analitzades durant el 2016. La informació s'ha obtingut, d'una banda, a partir de dades generals referides a població, unitats de convivència, nivell educatiu, mercat laboral i atenció, que es realitzen des de l'àrea de Benestar Social; i, de l'altra, a partir de les dades de les prestacions econòmiques de l'Ajuntament referents a alimentació, habitatge, despesa energètica, educació, salut i altres necessitats bàsiques.

Borràs ha destacat que l'estudi és “una anàlisi multidimensional de la vulnerabilitat dels barris de Palma i una e ina útil per planificar la nostra intervenció, és a dir, per planificar la política social que ha de dur a terme l'Ajuntament de Palma des de l'àrea de Serveis Socials”.

Barris més vulnerables

L'estudi analitza la situació de vulnerabilitat per barris i conclou que els cinc més vulnerables són la Soledat (nord), Son Gotleu, la Soledat (sud), Son Ximelis i Mare de Déu de Lluc.

Borràs ha explicat que generalment aquests barris destaquen per tenir una densitat de població elevada i un valor mitjà de l'habitatge més baix. En el tema educatiu es caracteritzen per una taxa d'instrucció insuficient elevada i un baix índex de persones amb titulació universitària. Quant a l'atenció des de Serveis Socials, el 2015 presentaven un alta taxa d'expedients i d'incidència, com també un alta taxa d'expedients amb ajudes.

En aquest sentit, la regidora de Benestar Social ha destacat que, tenint en compte aquestes dades, ja s'han duit a terme diferents actuacions dirigides a l' apropament territorial dels Serveis Socials, com és l'obertura a la Soledat d'un “nou punt d'atenció de Serveis Socials, Can Ribes, per acostar el servei a la ciutadania, i un nou centre de Serveis Socials a Son Gotleu”. Així mateix, Borràs ha assenyalat que estan treballant per obrir-ne un nou centre a Son Ximelis; a Verge de Lluc, es troben en un procés d'anàlisi i presa de decisions “que han de repercutir positivament en el barri; i a Pere Garau, el fet d'obrir Gregal ens ha permès que el centre de Serveis Socials Llevant Nord pugui atendre en exclusiva les demandes i necessitats del barri”. Finalment, la regidora ha ressaltat que fomentaran el treball comunitari i impulsaran la col·laboració amb el tercer sector mitjançant la convocatòria de subvencions i concerts socials.

Dades generals

Palma és una ciutat multicultural i en procés d'envelliment”, ha apuntat Borràs. Així, entre 2004 i 2016 la població s'ha incrementat un 13,3% com a conseqüència, sobretot, de l'arribada de població estrangera, que actualment representa el 26,1% del total.

Borràs ha destacat que la població és cada vegada més envellida i aquest envelliment és majoritàriament femení. En el 28% de les llars de Palma hi ha almanco una persona de 65 anys o més, i en la meitat d'aquestes llars hi conviuen només persones majors; i gairebé el 71% de les persones de 65 anys i majors són dones. D'altra banda, l'estudi posa de manifest l'increment de llars unipersonals que representen el 35,2% del total. Hi ha 62.261 persones que viuen totes soles,  17.184 de les quals són persones majors.

Per nacionalitats, les llars amb tota la població estrangera representen el 16,1% del total i els barris de Son Ferriol i el Rafal Vell són els que tenen un percentatge més elevat de llars formades únicament per persones de nacionalitat espanyola, amb més del 80%.

Quant a les unitats de convivència, a Palma el 13,3% de les llars amb menors de 0 a 14 anys són monoparentals i en el 83,1% dels casos l'adult de referència d'aquestes llars és una dona.

Pel que fa al nivell d'instrucció, que s'analitza en la franja d'edat dels 16 als 64 anys, a Palma la taxa d'instrucció insuficient és del 19,6% (persones que no saben llegir ni escriure o sense estudis).

Finalment, en referència a la població aturada a Palma, el 40,9% ho són de llarga durada i, per sexes, les dones representen el 43,4% i els homes, el 38,1%.

Aquest estudi serà presentat al segon Consell Municipal de Serveis Socials, que es reuneix aquest dimarts horabaixa i que és l'òrgan de comunicació entre l'Ajuntament i els diferents actors que tenen relació amb els Serveis Socials.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF