Serà un dia que durarà anys

PalmaNi tan sols els clars indicadors que la marxa seria un èxit, com els 180 autocars noliejats, vaticinaven una marxa tan massiva.

I és que Palma fou verda no només l'horabaixa, sinó ja des del migdia. Responent a la crida a arribar amb antelació, a fi d'evitar el col·lapse en els accessos a Palma, desenes de famílies i grups d'amics vingueren a Palma a la recerca d'un menú del dia. Els restaurants de menjar ràpid de la plaça d'Espanya, bars històrics com el Cristal en foren els principals beneficiats, amb terrasses al carrer on predominava el verd.

També cercaren lloc on dinar els polítics i activistes arribats des de Catalunya. Els diputats de la CUP David Fernández, Quim Arrufat i Isabel Vallet dinaren de paella en un restaurant de l'Eixample, juntament amb el músic Francesc Ribera Titot i un parell de periodistes. Fernández, de fet, comentà que havien aconseguit vendre 240 números del sorteig de la panera solidària de la iniciativa Som Països Catalans per a la caixa de resistència. "Ferran Mascarell [conseller de Cultura] n'ha comprat, i també diputats del PSC, ICV i CiU", comentava Fernández.

No gaire lluny, al carrer d'Aragó, els diputats d'ERC al Congrés espanyol, Alfred Bosch i Joan Tardà, dinaven amb simpatitzants de la formació. Bosch, de fet, explicà l'estira-i-arronsa que tingué la setmana passada per parlar en anglès al Congrés, com a protesta contra el TIL.

Qui també arribà des de l'aeroport del Prat fou Muriel Casals, president d'Òmmium Cultural, qui arribà convidat per l'OCB (que feien el dinar de germanor a Can Alcover). També hi havia moviment, però ja en haver dinat, a l'Ateneu Popular, on desenes de joves de SEPC preparaven les pancartes per a la manifestació. I pocs minuts abans de les cinc de l'horabaixa, comencen a arribar els autocars des dels pobles. Alaró, Consell, Manacor... Tots duen un cartell amb el nom del municipi al vidre de davant, a fi de facilitar-ne la posterior identificació (n'arribaren 180!).

Riuades de gent

abans de les 17 hores

I alhora que arriben autocars, centenars de persones caminen cap a la plaça d'Espanya en grups tan nombrosos que semblen riuades. I carrer Blanquerna avall, més que una riuada és una columna que desembocarà a la marxa de veres.

A les cinc i quart ja es percebia que la protesta seria un èxit, veient que la plaça Espanya s'omplia. Un cambrer del bar Cristal conclou: "Avui les camisetes verdes ens han solucionat la caixa!".

Despleguen la pancarta

a les 17.40 hores

I pocs minuts després, quedà confirmat quan la Policia Nacional obligà els organitzadors a desplegar els manifestants ja al carrer "per perill físic per a les persones", davant l'aglomeració que s'estava formant. D'aquesta manera, a les 17.40 hores (vint minuts abans de l'hora inicial) centenars de manifestants ja omplien el tram entre la seu de Sa Nostra i la plaça Espanya. Però un comandament del CNP insisteix que la manifestació ha de començar, perquè el tap que s'està formant a la plaça d'Espanya és insostenible i temen haver de tallar els dos sentits.

Així que en un fet històric, la manifestació arrencà oficialment a les 17.52 hores, amb la pancarta central desplaçada a l'altura del carrer Blanquerna.

Els sindicalistes

obren la marxa

La manifestació sorgí entre crits de "Bauzá, dimissió". I bàsicament, aquest fou el crit més insistent durant tota la marxa. A la capçalera ("Contra la imposició: defensem l'educació") marxaren els principals líders dels sindicats convocants, entre ells Manuel Pelarda, elegit secretari general d'UGT aquesta mateixa setmana.

També hi eren les cares més conegudes de l'Assemblea de Docents, com Iñaki Aicart i Guillem Barceló, que acusaren el cansament de tantes jornades de vaga, però que somrigueren a les totes.

També marxaren professors de la UIB, com el geògraf Climent Picornell, l'historidaor Pere Fullana, el canonge de la Seu Teodor Suau, el director de teatre Biel Jordà i l'actor manacorí Toni Gomila (que s'enfundà una camiseta verda dijous al teatre Mar i terra durant la interpretació d' Acorar ).

Ex del PP i independentistes

a la mateixa manifestació

I molts de polítics, entre els quals destacaven dirigents de Proposta per les Illes com Jaume Font (qui ho diria, un ex del PP manifestant-se amb independentistes), com també la plana major de PSM i IniciativaVerds, com el regidor de Palma Antoni Noguera, que tanmateix optà per manifestar-se juntament els al·lots de l'esplai del qual ell és monitor. També destacà la presència del PSIB, com els exconsellers Carles Manera i Bàrbara Galmés.

La marxa continuava Avingudes avall i no acabava mai. De fet, quan la capçalera arribà al passeig Mallorca, encara hi havia milers de persones bloquejades a la plaça Espanya. De fet, els manifestants començaren a envair els carrils de l'altre sentit de les Avingudes i hi tallaren de facto el trànsit. "No em puc avenir que la Policia no hagi tallat des del començament totes les Avingudes", deia una membre del cordó de seguretat (amb guardapits taronja), de les 110 que conformaren el dispositiu intern. Una altra participant en el cordó de seguretat, Pilar Arnau, es queixaria en acabar la protesta: "No pot ser, hem passat pena que els cotxes no s'enduguessin cap manifestant per endavant".

Finalment, la pancarta de la manifestació aterrà al Born a les 18.57 hores. Però just la pancarta, perquè els darrers ciutadans no hi arribaren fins a les 20.50 hores! I hi començaren els parlaments.

Hagueren de llegir

el manifest deu vegades

I tot d'una donà pas a Marga Mas, estudiant de Batxillerat de l'escola CIDE, i Pedro Grimalt, pare d'una nina del CEIP Jaume Vidal de Manacor, els quals llegiren el manifest final com a membres independents. "Ja basta, senyor Bauzá, rectifiqui o se'n vagi", apunten en el manifest, i afegeixen: "La Llei de símbols és pròpia de règims totalitaris". Tots conclogueren, a l'uníson, amb el crit "Coratge i endavant!".

Però no el llegiren un pic, sinó deu! I és que cada quart d'hora, membres de l'organització animaven els manifestants a abandonar el passeig del Born per deixar entrar-hi les milers de persones bloquejades al carrer de Jaume III. "No sé si aguantaré", reconeixia darrere l'escenari Grimalt quan ja n'havia fet quatre lectures. "Sí! Ho estàs fent molt bé, amb molt bona veu", el rebatia la bunyolina Esperança Mateu, que ahir també participava ena l'organització (tot i estar lesionada de l'esquena, Mateu no es perdé la marxa: "El metge m'ha ordenat repòs, però no ha dit res d'anar a la manifestació!").

També es troben cansades però, contentes, Laura i Carmen. Elles són les dues intèrprets de llenguatge sordmut que traduïren el manifest les vuit vegades que es llegí. I entre parlament i parlament, L'estaca de Lluís Llach, que ja ha esdevingut l'himne oficial de la vaga indefinida.

20.50 hores: arriben

els darrers manifestants

Els darrers a arribar fins a l'escenari, poc abans de les nou del vespre, foren els blocs de l'Esquerra Independentista i de la Coordinadora Llibertària amb banderes que trencaven la marea verda: estelades i ensenyes vermelles i negres.

I abans d'acabar, la corresponsal de TV3 a Mallorca, Margalida Solivellas, intentant fer un 'directe' mentre els manifestants es posen darrere seu per mostrar les pancartes a càmera. El ritme de les batucades tancà la protesta i els darrers manifestants partiren cap a casa... o a fer una cervesa, com els que ompliren el bar Siset per comentar i compartir la jornada.

S'acaba així un dia que durarà anys, que vaticinà Ovidi.