IGUALTAT

Rompre amb el mite de l’amor romàntic

La gelosia, les conductes de control i la possessió són elements arrelats a les relacions afectives, però vinculats a la violència de gènere
DECORACIÓ Abans de Sant Valentí, els aparadors s’omplen de decoració romàntica. / ISAAC BUJ

Existeix l’amor vertader? Si trobes ‘la persona’, és per a tota la vida? Tothom té la seva mitja taronja? Quan la teva parella està gelosa, significa que t’estima de veritat? És l’amor aquella força poderosa capaç de moure muntanyes i de fer canviar persones? “Totes aquestes idees són mentides que es venen de manera molt efectiva”.

Esperança Bosch és professora de Psicologia a la UIB i directora del Màster en polítiques d’igualtat i prevenció de la violència de gènere i, juntament amb altres expertes de la Universitat, investiga, per exemple, el vincle que té l’amor romàntic amb la violència contra les dones. “Genera unes expectatives tan altes sobre la parella i sobre el que ha de ser una relació que acaba provocant moltes frustracions, així com sentiments de possessió i de control”, assegura.

Hi ha altres mites, per exemple la idea que si no tens parella seràs infeliç, que s’inclouen dins l’amor romàntic, que Bosch defineix com “una construcció que ve d’èpoques molt antigues i que converteix l’amor en un ideal, en una cosa inassolible”.

Aquesta combinació de mites, “ficats dins una batedora”, construeixen “un amor fals, malaltís”, en què deixen d’imperar “el desig, la complicitat i les relacions entre iguals” per deixar pas “a la possessió i a l’exclusivitat”.

A partir “d’aquesta idea dominant, que continua essent un amor que falseja la realitat -afirma la professora-, es generen unes expectatives altíssimes que, a més, afecten de manera diferent els homes i les dones”. En el cas de les nines, “durant el procés de socialització se’ls ensenya que l’amor és sinònim d’entrega, mentre que els nins entenen que l’amor és rebre”.

Així es van construint realitats i relacions de parella basades en desigualtats que poden acabar derivant en diversos tipus de violències: des del control sobre la roba fins a la prohibició de sortir amb determinades persones o fins a no assumir una ruptura perquè entens que l’altra persona és de la teva propietat.

Aquestes idees es veuen reforçades per cançons, novel·les, pel·lícules... “És molt difícil lluitar-hi”, sobretot perquè “aquests mites es venen només per l’embolcall” i “l’embolcall per excel·lència és Sant Valentí: tota una campanya publicitària que ni tan sols forma part de la nostra cultura”.

El romanticisme entès d’aquesta manera és un dels conceptes que el moviment feminista denuncia des de fa segles. De fet, ja al segle XIX hi havia feministes que defensaven l’amor lliure i una de les grans cites de la segona onada del feminisme, als anys 70, fa referència precisament a això: “L’amor ha estat l’opi de les dones com la religió de les masses. Mentre que nosaltres estimàvem, els homes governaven”.

Els joves

Bosch alerta del perill que suposa que aquestes idees “no acabin de desarrelar-se” entre les generacions més joves i assegura que “queda molt de camí”. Segons la professora, “existeix encara entre els adolescents la concepció que, per exemple, ells tenen més ganes de sexe i elles han de tolerar-ho per amor o que és important tenir parella prest”.

Rosa Mascaró és educadora social i es dedica precisament a fer tallers amb joves a partir de 16 anys per prevenir la violència de gènere a partir de replantejar-se la identitat masculina, la femenina i els mites de l’amor romàntic. “Els adolescents encara justifiquen conductes de control, de gelosia patològica i de manipulació emocional que, al cap i a la fi, són mostres de violència psicològica”.

Durant la formació els joves “rebutgen la violència física”, però es veu com “es perpetua la idea que són les dones les que gestionen l’emoció perquè els homes són més impulsius i controlen menys els seus sentiments. Això és fruit d’una masculinitat mal entesa i de justificar actuacions amb frases com ‘és que els homes són així”.

D’altra banda, l’amor romàntic afecta només les parelles heterosexuals? Mascaró ho nega i assegura que totes les persones estam educades dins la ideologia patriarcal i que, per tant, “les conductes de control, d’abús i de menyspreu es poden veure a relacions entre, per exemple, dues dones”.

Tant Mascaró com Bosch ho tenen clar: a l’hora de combatre aquestes situacions s’han de promoure relacions més sanes. “Han de sorgir nous models de relació amorosa, que no entenguin l’amor com una cosa que durarà tota la vida perquè, si no, en cas que s’acabi genera una sensació de fracàs”, afirma la professora.

Per avançar en aquest sentit, per tant, “hi ha d’haver una presa de consciència col·lectiva” i “s’ha d’inculcar una mirada crítica del món” a través de l’educació, però no només de la reglada, ja que “per aprendre a estimar d’una manera més flexible” qualsevol persona necessita aquest curs de reciclatge.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF