“Quantes dones deixen de viure la seva vida per dedicar-se a cuidar els altres?”

La monologuista Patricia Sornosa utilitza l’humor per defensar el feminisme
“Quantes dones deixen de viure la seva vida per dedicar-se a cuidar els altres?” / PILAR TABERNER

“L’esclavitud domèstica està molt relacionada amb l’amor. Quantes dones coneixes que deixen de viure la seva vida per dedicar-se a cuidar els altres?”. Patricia Sornosa és monologuista i feminista i, a través de l’humor, critica les desigualtats que genera el patriarcat a partir d’una cultura masclista molt arrelada i que es manifesta de maneres diverses, com ara que “a les dones se’ns ha fet creure que hem d’encaixar dins aquesta idea de ‘bona dona’ per justificar situacions socials injustes”.

Assegura que a les dones se les educa per prioritzar les cures a les persones del seu entorn. “No es tracta només de creure que t’has de cuidar del teu home sense entendre aquesta relació com una idea recíproca”, afirma. “L’amor romàntic ens fa pensar que, per exemple, hem d’assumir el fet de tenir cura dels nostres sogres. Per què els cuides? Per amor al teu home”, hi afegeix.

Sornosa visita Mallorca aquest cap de setmana per fer un monòleg inclòs en la campanya del Consell de Mallorca per desmuntar Sant Valentí i el mite de l’amor romàntic i, per l’humorista, aquesta és una lluita llarga que encara té molt de camí per recórrer: “La transmissió d’idees pròpies del patriarcat no és cosa del passat. Encara avui veig pel·lícules contemporànies que m’espanten pel que transmeten... Ara bé, m’espanten fins i tot coses que sent, com pensar que he de trobar una parella, perquè tot el que tenim al nostre voltant ens fa sentir que hi ha una espècie de buit per omplir dins nosaltres mateixos”.

Per aquest motiu, Sornosa considera que “és comprensible que les persones notin una certa confusió entre allò que pensen i allò que senten” pel que fa a les relacions amoroses. Han d’entendre que haurien de ser sanes i lliures, però sentir gelosia no és incompatible perquè “hi ha inèrcies que es van repetint tant, que hem vist en els nostres pares i mares durant tant de temps, que després costa moltíssim llevar-te-les de sobre”, afirma.

L’humor com a eina

Sobre les possibilitats que ofereix l’humor a l’hora de desmuntar estereotips o concepcions culturals masclistes tan arrelades, Sornosa creu que les veritats entren millor si es diuen amb els acudits: “El millor és arribar a un lloc comú de la rialla amb qüestions doloroses perquè, si no es treu per aquesta via, que és més sana, tot aquest sofriment sempre acabarà sortint per una altra banda”.

La monologuista afirma que, “si rius, és perquè el teu cap se sorprèn i, en algun punt, troba una errada. Es tracta d’una idea que ha entrat al teu cap per algun lloc que no és l’habitual”. Pot dir-se, per tant, que l’humor podria funcionar com a eina de transformació social? “És difícil de dir”, opina Sornosa. “Si ho fos, la societat ja estaria canviada i, de fet, moltes altres arts, com la literatura o la música, ho intenten des de sempre”.

No obstant això, no totes les arts funcionen igual per a les dones. Hi ha poques còmiques, “de la mateixa manera que hi ha poques dones ocupant càrrecs de responsabilitat a les empreses o amb poder”, i existeix, segons Sornosa, “una idea preconcebuda que afirma que les dones som en general poc o menys gracioses”.

De fet, l’humorista assegura que, “si ets una dona, hi ha escenaris que directament no trepitges perquè els programadors no t’hi conviden, no programen mai dones a les seves sales”. No és, però, l’única dificultat amb què es topen les artistes que volen dedicar-se a la comèdia. “En general, a les dones se’ns veu com un producte ja acabat, no com algú que evoluciona i va millorant sobre l’escenari”, indica.

Les conseqüències d’això són judicis molt durs envers les dones de la comèdia i “una major exigència”. “A ells, en canvi, quan estan començant, no se’ls jutja tant, se’ls perdonen més fàcilment les errades i se’ls veu com una evolució, com un esdevenir”, comenta.

“Sembla que les dones només poden fer riure si es fan les beneites, però tenim dret a estar ben enfadades”, explica Sornosa, qui, precisament, es caracteritza per una actitud molt agressiva sobre l’escenari: “No entenc per què ens hauríem de mostrar dolces davant situacions d’injustícia. A més, la ira és un sentiment humà, no exclusivament dels homes”.

Significa això que l’humor, la música d’autor, la literatura i la cultura en general han de ser compromesos? “Tothom enarbora una bandera. Si no estàs defensant res, també defenses alguna cosa. Sempre estàs transmetent alguna idea, fins i tot amb els teus silencis”, diu.

Durant la seva vida professional, ha trobat públic i propietaris de locals als quals no els han agradat els seus acudits ni la seva manera de fer humor, però no la preocupen les “reticències”: “És perquè m’agrada tibar molt la corda”.

Patricia Sornosa

El feminisme als escenaris de l’humor

Al monòleg Género fresco, Patricia Sornosa fa humor a partir d’algunes de les seves vivències personals, com una ruptura sentimental. L’humorista assegura haver trobat públic (i propietaris de locals on ha actuat) que estava en contra de les seves afirmacions i “que, a més, t’ho fan saber durant l’espectacle”.

Critica aquestes reticències i assegura que cada vegada li passa menys, però no per una major sensibilització de les persones davant les quals actua, sinó perquè “cada vegada saben més a qui van a veure i qui sap de què vaig, si no li agrada, directament no ve a veure l’espectacle”.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF