MEMÒRIA HISTÒRICA

Porreres posa nom a les víctimes negades i allibera emocions

Catorze dels 48 cossos exhumats a la fossa de Porreres, víctimes de la barbàrie de la Guerra Civil, ja tenen nom i llinatges. Aviat els seus descendents en podran recuperar les despulles, enterrades durant 80 anys a la terra fosca de la història. Aviat les emocions que han estat captives dins l’oblit durant massa temps seran plenament lliures.

Porreres posa nom a les víctimes negades i allibera emocions

La identificació de catorze víctimes assassinades pels falangistes, la majoria durant el gener de l'any 1937, és el resultat del procés de localització, excavació i exhumació que tingué lloc durant desset dies –del 2 al 19 de novembre del 2016– al cementeri de Porreres. Dels 55 cossos localitzats durant la primera fase, que tindrà continuïtat més d’hora que tard, se'n van poder exhumar 48; la resta estan comprimits sota els fonaments d’una capella particular. Al cementeri porrerenc, alguns historiadors hi situen el tràgic final d’entre 130 i 135 “o més” víctimes de la brutal repressió falangista contra una part de la població civil. Els represaliats que acabaren a la fossa de Porreres pertanyen a 28 municipis de Mallorca.

L’aportació de material genètic de familiars directes o propers ha permès identificar els cossos de catorze víctimes, dotze de les quals “no estan ni certificades ni descartades”, i s’ha de continuar treballant amb les restes de 22 exhumacions més. S'espera poder continuar, en la segona fase, amb l’excavació d’una zona de la fossa comuna on ara hi ha construccions mortuòries posteriors als enterraments de la Guerra Civil.

Amb el rescat de la memòria, expressada materialment amb la recuperació dels cossos, algunes famílies d’assassinats estan davant l’ocàs de la ‘transmissió generacional del trauma’. Ara ningú no els podrà plànyer el dret de plorar i que la seva enyorança tingui la llum necessària, perquè la qüestió no sols fou perdre per sempre un ésser estimat, atès que molts nuclis familiars, després de la barbàrie, van ser protagonistes de la prolongació del drama amb una humiliació constant que es va fer palesa de moltes maneres.

El cop d’estat de l'any 1936 deixà Porreres tacat de sang, com molts altres indrets de les Balears i d’Espanya. Molts altres escenaris de l’aniquilació de civils republicans a Mallorca ja són irrecuperables.
Moltíssimes víctimes de la sublevació foren extingides entre flames, com ara els centenars de persones que van ser assassinades per assedegar l’odi dels erigits com justiciers a Son Coletes (Manacor). És en aquesta vila del Pla, per tant, on s’ha constatat la gran farsa dels negacionistes, gràcies al treball d’historiadors com ara el porrerenc Bartomeu Garí Salleres, al col·lectiu Memòria Històrica, i a molts voluntaris decidits a rescatar la memòria.

Alhora, l’obertura de la fossa de Porreres ha actuat de cicatritzant. ‘Obrir per tancar ferides’ ha estat el lema amb què s’ha aixecat la llosa de l’oblit, incrustada ben al mig del cementeri.
Durant les excavacions, a Porreres també hi ha anat gent a demanar perdó perquè se sent baula d’una cadena opressora, segons que ha testimoniat Maria A. Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca. Porreres ha acollit els hereus dels silenciats, que s'han mogut entre les senalles de terra tretes dels jardins, amb la mirada perduda en el clot de què s’ha extret la part més fosca de l’acarnissament contra éssers humans exterminats en nom de Déu. També s’hi han vist grups d’escolars actuant d’examinadors de la gran assignatura pendent de la societat a la qual pertanyen, i gent anònima segellant en un llibre en blanc el seu repudi al feixisme, estampant el compromís perquè mai més no torni a passar.

El silenci amb què ha treballat la societat de ciències Aranzadi en la recerca de les víctimes ha apagat els trets que ressonaren durant nits i matinades vora el cementeri. Al final, la negació ha mort entre les encletxes de la història fosca i, alhora, la veritat ha recobrat els seus colors.

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF