L'Oficina Anticorrupció engegarà a rodar amb un pressupost de 300.000 euros

El nou ens dependrà del Parlament i serà dirigida per un funcionari de grau A1

El consell de Govern ha aprovat un dels projectes emblemàtics de la legislatura que, ara, iniciarà el procés de tramitació parlamentària i serà sotmès a l'escrutini de Podem, actor polític essencial per a la seva aprovació. El conseller de Presidència, Marc Pons, ha afirmat que s'ha vetllat especialment per "garantir la independència d'aquesta oficina" i que s'ha decidit que "el millor és que depengui directament del Parlament".

El futur president d'aquest organisme haurà de ser un funcionari amb un rang A1 i amb més de deu anys d'experiència professional acreditada. La candidatura haurà de rebre el suport de tres cinquenes parts del Parlament que, en tot cas, disposarà d'una segona votació on bastarà una majoria simple. Les dues votacions es podran dur a terme durant la mateixa sessió, una decisió que, segons Pons, s'ha pres "per agilitzar" la posada en marxa del nou organisme. El conseller portaveu no ha descartat que "depenent del volum de feina" es pugui designar un director adjunt.
El Govern preveu que l'Oficina disposi, enguany, de 300.000 euros, una quantitat que ja es va incloure en la partida destinada, enguany, al Parlament i que no es descarta que sigui major l'any vinent.

Atribucions i limitacions

L'Oficina Anticorrupció podrà  actuar d'ofici davant qualsevol indici de corrupció o malversació de fons públics i també podrà rebre denúncies de ciutadans. En aquest sentit, els funcionaris tindran l'obligació d'assegurar la confidencialitat de les dades que tractin i estaran obligats a guardar secret professional una vegada es desvinculin de l'ens. En cap cas, ha dit Pons, l'Oficina tindrà competències judicials i, per tant, deixarà d'actuar automàticament quan s'obrin diligències.

Una altre de les funcions de l'Oficina serà la gestió i actualització dels registres d'activitat patrimonials i declaracions de béns. L'àmbit d'actuació de l'Oficina comprèn tot el sector públic de la comunitat, inclosos els consells insulars, la UIB i totes les entitats vinculades i les empreses públiques que en depenen. També podran ser investigats les persones físiques o jurídiques que siguin perceptores de subvencions, que gestionin fons públics i que prestin serveis públics.

Pons ha dit, en nom del Govern, que el projecte de llei "dóna resposta" a una demanda ciutadana i s'ha mostrat confiat que sigui una eina útil per evitar casos de corrupció com els de la darrera dècada. "Tant de bo tinguéssim la fórmula per garantir que no tornarà a succeir", ha conclòs a mode de reflexió.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF