L’Ajuntament de Pollença dona el darrer adeu de Joan Losa amb un senzill i sentit homenatge

PollençaL’Ajuntament de Pollença ha volgut donar avui capvespre el darrer adeu a Joan Losa, uns dels 14 cossos identificats a les fosses de Porreres, i ho ha fet amb un senzill però emotiu homenatge. La família el vol enterrar al costat de la seva esposa i, per tant, serà traslladat a Barcelona. “L’espera des del dia que va desaparèixer, el 22 de gener del 1937”, recordava la seva neta, Maite Blázquez.

Joan Losa es va afiliar a la delegació d’Esquerra Republicana del Port de Pollença i en va arribar a ser el primer president, tot i que mai va destacar com a polític. Això no va ser cap impediment perquè l’empresonassin a Ca’n Mir i, posteriorment, “desaparegués”. Llavors ja hi havia sospites que havia estat assassinat al cementiri de Porreres.

L’homenatge s’ha encetat amb la interpretació de l’himne de Riego per part de la banda de música de Pollença. El regidor de Cultura, Miquel Àngel Sureda, ha estat l’encarregat de presentar aquest “acte de reconeixement i de justícia” i ha recordat que no només ell va ser víctima del cop d’estat, sinó també la seva esposa, la seva filla, la seva neta, tota la família. El batle Miquel Àngel March ha destacat que avui també era una dia “d’alegria i de felicitat” perquè “després de 80 anys, després que l’assassinassin i el tirassin dins una fossa”, Joan Losa tornarà amb la seva família. I ha posat de manifest la important tasca de “recuperació moral” duita a terme per les institucions des que el Parlament balear va aprovar la Llei de memòria històrica. L’historiador Pere Salas ha explicat qui era aquest mecànic de dentista i per què el varen detenir i assassinar. Maite Blázquez, la neta, ha parlat de la part més humana, dels records de família, de com Joan Losa es va enamorar de la seva padrina perquè es veien pel balcó, vivien un davant l’altre al barri de Gràcia, a Barcelona. Blázquez també ha volgut destacar que "Mallorca és capdavantera en la recuperació de la memòria històrica, per davant de Catalunya, Extremadura o Andalusia”, i ha recordat la tasca que duia a terme Maria Antònia Oliver i la resta de membres de Memòria de Mallorca. Els moments més emotius han arribat quan les renetes han llegit les cartes que Joan Losa va enviar a la seva esposa des de la presó i quan Francisca Palou ‘Paiaia’ ha fet un petit recital poètic.

Un comiat tràgic

La darrera carta és de dia 10 de desembre del 36 i diu així:

"Estimada esposa:

Aquesta serveix per fer-te partícip de l’alegria que m’ha donat el senyor jutge, atès que m’ha notificat el sobreseïment de l’expedient. Com ja saps, qui no ha fet res res no ha de témer, i ara estic a mans de la jurisdicció de l’E.S. Governador i esper que, de seguida que hagi revisat el sumari, no tindrà cap inconvenient a decretar la llibertat, ja que la justícia sempre és justa per als innocents.

Per tant, esper poder-vos abraçar a tu i a la meva nineta ben aviat.

Envia records a la mare, besades a la nina i tu rep l’afecte del teu marit.

Juan Losa Campomar".

L’Ajuntament ha obert un llibre de condolences perquè durant la setmana que ve tothom que vulgui hi pugui deixar un escrit.