Podem, Guanyem i EU no juraran bandera demà a Santa Eulària
Els progressistes s’han pronunciat en contra d’un acte que pot crear “divisió social”, el PSIB sí que hi anirà
Santa EulàriaMés de 300 persones juraran bandera aquest diumenge a partir de les 12 h a la plaça de l’Ajuntament de Santa Eulària en un acte organitzat per l’Exèrcit de Terra de la Comandància General de Balears, aprofitant que en els darrers dies s’estan executant maniobres d’entrenament a l’illa d’Eivissa. L’acte serà precedit avui d’una exposició de vehicles, armament i material militar a la mateixa plaça. A més, avui a les 19 hores la Unitat de Música de la Comandància General de Balears oferirà un concert al Palau de Congressos.
Aquests actes no han agradat a tothom. N’és una bona prova el dur comunicat d’Esquerra Unida, que ahir assegurava que rebutjava l’acte “de caire militarista” que es durà a terme entre avui i demà. Segons l’organització, aquesta mena d’actes “no són més que afirmacions d’un ranci patriotisme que hauríem de superar” i recorda a l’Ajuntament de Santa Eulària que “Unicef els ha declarat Ciutat amiga de la Infància” i que això els obliga a “respectar els drets dels menors” segons el que marca la Convenció dels Drets del Nin. Des d’EU afirmen que l’exhibició de vehicles i armes a la plaça del poble “atempta contra els drets dels ciutadans i, sobretot, contra els valors de convivència, diversitat, respecte i educació en la pau”.
Des de l’agrupació política asseguren que posaran en coneixement d’Unicef aquests actes i el fet que un municipi amic de la infància “sufragui demostracions d’armament a places públiques i actes de clar sentit militarista”.
Justament és l’aspecte econòmic aquell al qual s’aferren els consellers del grup Podem-Guanyem al Consell d’Eivissa per informar que declinen la participació a l’acte de jura de bandera. En un comunicat el grup explica que se’ls ha convidat tant per part del batle com per part del comandant general. Diuen, però, que els consellers consideren que aquests actes són “una inversió de doblers públics en un acte que només crea més divisió social”.
Segons el grup del Consell, el context polític és “molt delicat” i creuen que els recursos que es destinaran a l’acte “s’haurien de destinar prioritàriament a donar cobertura i millorar la prestació de serveis públics essencials per a la ciutadania”. Afirmen, a més a més, que aquests actes “de poc ajuden a donar una imatge de modernitat i de compromís de l’exèrcit espanyol en la resolució de conflictes des del punt de vista humanitari” i que “si sobren recursos” s’haurien de destinar a fomentar l’entesa i la concòrdia entre la ciutadania.
Sí que s’hi espera la presència de representants del Partit Popular, com a mínim de l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Eulària, que són col·laboradors a l’organització de l’acte, i una representació, encara que mínima, del PSIB-PSOE. De fet, per part de la Federació Socialista d’Eivissa només hi ha confirmat l’assistència el conseller insular de Pressupostos, Gonzalo Juan.
Acte de reafirmació i no de rebuig
L’Ajuntament de Santa Eulària s’ha defensat de totes les crítiques assegurant que el paper de l’exèrcit és “participar a missions de pau, ajudar i protegir i fer projectes de cooperació i desenvolupament a zones de conflicte, desfavorides o afectades per desastres naturals”. Des del Consistori comparen la seva col·laboració “amb una entitat pública” amb aquella que fan amb “qualsevol altra administració que ho demana” i posen com a exemple la que s’ha fet amb el Consell i el Govern “en tota època i tot moment sempre que ha estat possible”.
Diuen que els valors de l’exèrcit “presents a projectes com la Unitat Militar d’Emergències” encaixarien amb “l’obligació que reconeix Unicef de garantir la seguretat dels menors” i asseguren que no té cap sentit contrari a la declaració de Santa Eulària del Riu.
Respecte del context polític, des de Santa Eulària diuen que la jura de bandera és un acte “legal, plenament reglat i voluntari” que “no es fa en contra de ningú” i desestimen la idea que serveixi com a “rebuig a”, sinó que defensen que serveix per “reafirmar-se en”.
La llengua catalana, la gran absent
Podem-Guanyem ha fet èmfasi en el fet que cap comunicació oficial d’aquest esdeveniment s’ha fet en llengua catalana. Des del grup diuen que el català “com a llengua oficial de les Balears ha de ser objecte de respecte i protecció sobretot per part de les institucions públiques” i conviden els organitzadors d’aquest esdeveniment a emprar-la en la comunicació oficial i no “invisibilitzar-la sistemàticament” com fins ara.
