POLÍTICA LINGÜÍSTICA

El Govern vol aprovar el decret del català a la sanitat en dos mesos

Els sindicats majoritaris adverteixen que la mesura generarà “conflictivitat”

El Govern tramitarà el projecte de decret que regula la capacitació lingüística dels professionals sanitaris sense el suport dels sindicats, després que ahir la mesa sectorial n’aprovàs l’esborrany amb els vots en contra de Simebal, SATSE, CSIF i CCOO i l’abstenció d’UGT i USAE. “M’hauria agradat tenir més suport, però hem de mirar en primer lloc pels ciutadans; per nosaltres és prioritari que els ciutadans es puguin expressar en la seva llengua”, va assenyalar el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, en finalitzar la reunió.

Ara, l’esborrany de decret aprovat ahir s’enviarà al Consell Consultiu, que ha de verificar que s’ajusta a la llei i, després d’un període d’exposició pública, serà aprovat, finalment, en Consell de Govern. “Volem que la tramitació sigui per la via d’urgència, perquè tenim una sèrie d’oposicions a convocar; sent optimistes, pensam que en uns dos mesos es podria aprovar”, va destacar el director general.

Fuster, qui va voler agrair a les organitzacions sindicals la seva presència a la mesa sectorial després que fins a en dues ocasions no es pogués constituir per la no assistència dels sindicats amb més representació, Simebal i SATSE, va defensar que la proposta aprovada “assegura l’atenció sanitària”.

Cal recordar que l’esborrany de decret que desplega la Llei 4/2016 de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública recull l’exigència del català per accedir a una plaça pública del Servei de Salut, però atorga una moratòria de dos anys per a aquells professionals que ocupin places que no s’hagin pogut cobrir amb personal que pugui acreditar el nivell demanat de català.

La proposta aprovada ahir inclou una petita modificació en relació amb l’esborrany de decret presentat fa un mes. En la nova versió, es permet als treballadors amb plaça fixa que no tinguin acreditat el català presentar-se a un concurs de trasllats i s’atorga una moratòria de dos anys per acreditar el nivell, mentre que en la versió anterior quedaven exclosos de poder-s’hi presentar si no tenien el català. “Hem entès que era una reivindicació justa dels sindicats i l’hem incorporada”, va precisar Fuster.

Els sindicats, en contra

Des dels sindicats amb més representació, Simebal i SATSE, defensen que s’ha perdut una “oportunitat” per regular la implementació del català “des del consens”. El president del sindicat mèdic, Miguel Lázaro, va qualificar d’ “imprudent” que s’exigeixi el català en el “context actual de falta de personal sanitari” amb coneixements de català. Els sindicats calculen que aquest decret exclou més de 3.500 infermers, 1.500 auxiliars i 300 metges d’Atenció Primària.

“Tenim clar que s’ha d’implantar el català, però no amb un programa tan rupturista”, va lamentar Jorge Tera, secretari general de SATSE a les Balears. En aquest sentit, defensa la creació d’un “calendari d’implantació del català a mitjan termini i mesures de foment real”.

Ambdós sindicats, que varen anunciar que recorreran el decret, varen lamentar que no s’hagi tingut en compte l’opinió dels professionals i varen advertir que aquest decret podria posar fi a la “pau social” i generar “conflictivitat”. “És tornar a un frontisme que es podria haver evitat”, va assegurar Tera.

Més cursos de català

Fuster també va explicar que paral·lelament a la tramitació de l’esborrany de decret s’han posat en marxa nous cursos de català, als quals s’han inscrit més de 1.500 persones, i s’incrementaran el nombre de convocatòries d’examen. “Intentam que el màxim nombre de persones estiguin formades i ningú tingui dificultats per aquest tema”, va dir.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF