VINYÒVOL

Capfico a Cala Vinya

Aquest dijous es va donar el sus simbòlic a la verema de 2016. Ja fa uns anys que la DO Pla i Llevant de Mallorca organitza un petit gran acte -més aviat una festa amb vi, menjar, música i diversió-, per informar als mallorquins que ja ha començat l’època de veremar, ha arribat l’hora de deixar els banyadors i la tovallola en un racó i agafar les tisores i el poal per anar a submergir-se dins la verdor de Cala Vinya. Que no s’ofenguin els companys de la denominació d’origen, però em ve al cap el famós posado veraniego de la biòloga i artista Ana Obregón que, a la vorera del mar, ben maquillada i amb un estrambòtic biquini, a finals de juny ens avisava que l’estiu ja era aquí - com si no ens n’haguéssim adonat-, i s’envoltava dels remorosos flaixos dels paparazzis de la premsa rosa.

Enguany, l’amfitrió fou el viticultor i cellerer Miquel Gelabert, de Manacor, i reuní unes 200 persones a la vinyeta que té a prop de casa seva. El títol de ‘veremador major’ passà del gegant Fernando Romay (veremador del 2015 ) a la menuda Usun Yoon, actriu, model, presentadora i que molts coneixeu pels surrealistes reportatges i entrevistes que feia al programa El intermedio de La Sexta. Amb un somriure als llavis, un mirada brillant, vestit rosa pastel i amb els tacons que s’enfonsaven enmig dels terrossos, escoltà amb atenció les instruccions del president de la DO Pla i Llevant, Antoni Bennasser, -convertit en el Gran Wyoming d’arrel felanitxer. Agafà el trinxet i amb tenacitat i cura tallà un parell de raïms d’un pinot noir madur i perfecte per elaborar un bon vi rosat. A part del vi i les platges, Usun destacà la tranquil·litat i la calma que es viu a l’illa: quan ets a Mallorca sembla que el temps es para i les agulles del rellotge van més a poc a poc. Una percepció enyorada per molts illencs que veim com ens convertim en un immens parc d’atraccions destinat a oferir plaer i diversió durant les vacances dels nostres amics del continent europeu.

Ja ha arribat el moment d’iniciar la verema, de recollir els raïms que han anat madurant a poc a poc sota un sol de justícia i que els viticultors han anat cuidant i veciant, per tal d’obtenir-ne uns fruits que donaran vins singulars i de gran qualitat. Antigament, abans dels anys vuitanta, la verema solia començar ben entrat el mes de setembre, per Sant Mateu, una data ben marcada al calendari i amb gran quantitat de dites populars: “Per Sant Mateu, verema tot déu”, “Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu”. Des de fa uns 30 anys, l’inici de verema s’ha avançat, sobretot per la introducció de varietats foranes que són més primerenques, com el chardonnay, el pinot noir, el riesling, el viognier, o el sauvignon blanc. A partir d’aquests dies, pels pobles del raiguer i del pla i llevant de Mallorca, podrem escoltar el rum-rum dels tractors acompanyats pel brunzit de desenes d’abelles i vespes, veure els remolcs que han canviat les bales de palla per la fruita del déu Dionís. També apareixen uns tractors ben especials, anomenats veremadores mecàniques -alts i grossos com un gegant, amb 4 impressionants rodes i una boca al mig per on entren els ceps i perden els fruits. L’olor especial de la verema, una mescla entre la dolçor del raïm i el most mesclat amb tocs herbacis de la rapa, la suor dels veremadors i el fum dels tractors que traginen el desig de poder transformar la collita en vi pur.

És un època de ritual per als pagesos i vinaters, per als viticultors i enòlegs, en definitiva per tota aquella gent que té vinya i que en vol fer vi. Un moment de molta feina, de tensió i fatiga, però també d’emocions, d’il·lusió i d’esperances, en el qual estam molt pendents de la vinya, de com madura el raïm, pendents de cada petit detall que succeeix al celler i pendents de les prediccions meteorològiques i de resoldre els imprevistos que apareixeran de ben segur.

El present de la viticultura a les Illes Balears és molt prometedor i depèn bàsicament de continuar fent una molt bona feina i que la gent continuï confiant en els vins d’aquesta terra. És per això que, a partir d’aquests dies, alguns treballadors desapareixem del poble i només ens poden trobar a la vinya, al celler o a les pàgines d’algun diari.

Vi recomanat: Chardonnay Roure 2014 vins Miquel Gelabert (Manacor)

Miquel Gelabert és un dels vitivinicultors que més referències té en el mercat. Si no m’he descomptat, elabora 22 marques diferents i les comercialitza, una autèntica follia. El Chardonnay és una de les primeres varietats, per no dir la primera, en ser veremada i esdevé un vi deliciós durant l’època estival, no només pel seu punt àcid i refrescant, sinó també perquè casa amb la cuina del moment. Un vi per menjar peus davall taula, amb calma i oblidant els mals de cap i el rellotge. Després de mesos criat en bótes de roure, es presenta amb flaires de fruita madura: les exòtiques, pinya, mango, les més properes, albercocs i cítrics i uns tocs de fumats i làctics. En boca glicèric, explosiu i amb gran persistència.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF