Microsites  /  Avui coneixem... 24/01/2022

Vicenç García: "L'escola ha de tenir el compromís de fer estimar el català, perquè només es protegeix allò que s'estima"

5 min
Vicenç Grcía, director del CP Cas Capiscol

PalmaVicenç García és el director del CP Cas Capiscol i ha viscut de primera mà totes les restriccions, mesures sanitàries, canvis educatius i conseqüències que la pandèmia ha provocat en el sistema educatiu illenc. Tot i que l'educació continua endavant lluitant contra tots els canvis, García està preocupat per les conseqüències que tindrà la pandèmia en el futur dels estudiants. A més, també viu amb preocupació pel futur de la llengua catalana i parla del paper de les escoles per potenciar-la i garantir el seu futur.

Com es viu el dia a dia d'un centre educatiu en temps de pandèmia?

— El personal docent, acompanyat per les famílies, ha fet un esforç titànic perquè els nostres alumnes continuïn el seu procés de formació, un esforç molt poc reconegut socialment. I de l'alumnat, què us en puc dir? Ha entès la situació i se n'ha adaptat de manera exemplar, molt més que no les persones adultes. Tot i això, la realitat és que ens preocupa molt les conseqüències educatives que tindrà, perquè el que han perdut durant aquests anys –sobretot pel que fa a la vessant social i emocional– serà molt difícil de recuperar.

Quines restriccions eliminaríeu? I quines creis que s'haurien d'imposar?

— Més que d'eliminar i d'imposar restriccions, es tracta de continuar amb les mesures que s'han demostrat eficaces. Per una banda, els grups bombolla, l'ús de les mascaretes en interiors, la ventilació i la instal·lació de filtres HEPA. Per una altra, sintonitzar les mesures que aplicam a les escoles amb les del carrer. Per exemple, abans no considerava que fos coherent que els infants duguessin les mascaretes el temps de pati i en sortir de classe no.

Com heu viscut els canvis constants que hi ha hagut després de Nadal per tornar a l'escola?

— Les instruccions són constantment canviants, la qual cosa es presta a confusions i inseguretats. A més, moltes vegades interpretar-les és força complicat.

Un dels temes que més problemes han donat en les darreres setmanes és l'increment de baixes de docents per covid. Com ho heu viscut?

— Afortunadament, i pel que fa al nostre centre, les baixes entre el professorat per covid han estat, fins ara, quasi testimonials, però és ben cert que és una incògnita saber com ens trobarem demà. La planificació és ben complicada. A l'Administració, aquesta situació, l'ha trobada descol·locada i, un pic més, hem estat els centres educatius els que ho hem hagut de resoldre. L'escola no s'atura i nostra és la responsabilitat davant el nostre alumnat i les seves famílies.

Com ho feis per cobrir les baixes hora per hora i viure sempre en tensió per saber si hi haurà contagis entre el professorat?

— Estam avesats a haver de resoldre de manera immediata els problemes que se'ns plantegen diàriament i aquest n'és un més. Mentre els nostres recursos ens ho permetin el professorat de suport i l'especialista cobrirà les baixes del professorat absent. De totes maneres, una absència de la qual no es parla molt i és molt notòria en els nostres centres és la de l'alumnat. La taxa de positivitat és cada vegada més elevada i els grups i l'alumnat en quarantena van en augment i hem de vetlar perquè segueixin de manera regular el seu procés d'aprenentatge.

Creis que s'està actuant bé per garantir que es mantingui la qualitat educativa o que les baixes per covid-19 dels docents condicionen el ritme escolar?

— Òbviament, el ritme escolar se'n veu ressentit i, per tant, també la qualitat del sistema. La meva impressió és que s'ha deixat en mans de les escoles tota la responsabilitat. Què vull dir? Que hem elaborat plans de contingència o que seguim les instruccions que ens marquen les conselleries de Salut i Educació, però que tenim unes propostes pedagògiques que no podem eludir i conciliar totes dues coses és molt complicat.

Com duen els joves aquesta situació?

— M'atrevesc a assegurar que a l'escola, bé. Procuram que l'escola sigui un espai, tot i les restriccions, al més normalitzat possible. Ens hem reinventat? Sí. Ara, més que mai, cal convertir les necessitats en possibilitats.

S'han notat més les diferències socials aquests dos anys amb les classes en línia?

— En el nostre cas, com que som un centre de Primària, es va notar molt durant l'estat d'alarma. Després, la presencialitat, excepte en els grups confinats o en l'alumnat en quarantena, ha quedat totalment garantida durant aquest temps. Una de les coses que ens va ensenyar el març del 2020 és que la presencialitat, tots i els avenços tecnològics, és insubstituïble.

Creis que el covid-19 ha obert les portes a canviar alguns elements del sistema educatiu problemàtics com les ràtios d'alumnes per aula?

— Aquesta és una reivindicació històrica. El que va passar el curs passat és que es va demostrar que la reducció d'alumnes per aula redunda en els resultats. De totes maneres, d'aquesta qüestió se'n fa molta demagògia. L'Administració suma alumnat i el divideix per professorat i no arriba a 25 per aula, però això no val perquè la realitat és que continua havent-hi fins a 28 infants dins el mateix espai. A més, entitats diverses reclamen la baixada del nombre d'alumnes per aula, i jo hi estic d'acord, però com ho feim per habilitar un nou espai? No en tenim!

Què pensau de la nova llei educativa?

— Sincerament, reconec que no m'ha preocupat molt i en desconec el contingut. Però la veritat és que a les escoles no s'ha vehiculat perquè sigui coneguda. També passa el mateix amb la LOMLOE, que el curs vinent entra en vigor. Potser és responsabilitat nostra, però quan tenim temps per a la reflexió i per al debat? De totes maneres, totes les lleis tendeixen a homogeneïtzar i el que necessitam de debò són eines per tenir molta més autonomia per poder dissenyar l'escola que volem.

S'estan garantint els drets lingüístics i protegint la llengua catalana?

— Sempre he estat un ferm defensor que la llengua catalana ha de ser la llengua vehicular i d'ensenyament. L'alumnat, això, ho viu amb absoluta normalitat. Però, l'escola, a més, ha de tenir el compromís de fer-la estimar, perquè al cap i la fi només es protegeix allò que s'estima. L'escola és, en aquests moments, com un petit reducte. Què passa al carrer? Això ja són figues d'un altre paner i aquí són els poders públics els que han d'intervenir. El que necessitam és un gran consens en matèria lingüística, però sembla que les persones responsables no han après res durant aquests anys. La llengua ha de ser un dels elements fonamentals que revitalitzin el sentiment de comunitat.

Quina és la clau per oferir una educació de qualitat en l'actualitat?

— Voluntat política. Primer, estabilitat normativa. L'EGB va ser derogada l'any 1990. De llavors ençà, sabeu quantes lleis educatives s'han succeït?. Segon, inversió. La Unesco xifra entorn del 7% del PIB la inversió en educació. És aquesta la inversió que fan l'Estat i la nostra comunitat? Inversió, més inversió, encara hi ha persones que es dediquen a la política que ho qualifiquen com a despesa, sobretot després d'aquests temps tan difícils que ens han tocat viure. Tercer, planificació. Els governs sempre han estat curtterministes. Només pensen d'eleccions a eleccions. Així no es pot bastir un sistema educatiu de qualitat.

stats