Inès Mateu: "Els mitjans haurien d'aturar-se i reflexionar per veure-hi més enllà i no deixar-se endur tant per la immediatesa"

PalmaInès Mateu va néixer a Bunyola l'any 1993. Des de petita, tenia clar que la seva vida estaria connectada amb la comunicació i la informació, i va decidir estudiar periodisme. Després de quatre anys fent pràctiques i estudiant, va començar a fer feina al programa d'IB3 Cinc dies. Igual que a molta gent, la pandèmia ha fet que la seva vida laboral hagi canviat, però sempre l'han acompanyada les ganes de cercar un punt de vista diferent i inspirador als temes que tracta.

Sempre heu sabut que volíeu estudiar periodisme? Quan vàreu començar a tenir aquesta idea?

A casa sempre s'ha estat molt pendent de l'actualitat i des de petita ja practicava davant del mirall amb un micròfon. La meva mare cada dia llegia el diari i vèiem els informatius, tant locals com de la resta de l'Estat. I va ser així com vaig començar a mostrar interès per la televisió. A més, sempre m'ha agradat escriure i la combinació de les dues coses va fer que em decidís per estudiar periodisme.

D'ençà que vàreu començar a fer feina, quin ha estat el moment o la notícia que sempre recordareu?

Crec que la torrentada de Sant Llorenç i tot el que va suposar. Va ser impactant viure-ho des de dins des del primer minut. Record passa per passa tot el que vaig fer des que el primer vespre ja vàrem veure que havia passat una cosa molt greu.

Fa un parell d'anys que treballau en el Cinc dies

El ritme de feina no ha abaixat en cap moment, però la temàtica sí que ha canviat molt. Hem passat de fer i cobrir temes generals amb diferents perspectives a enfocar-ho tot al covid-19.

Com heu viscut el teletreball? Ha canviat molt la manera de fer feina?

Des del principi ens varen donar l'opció de fer teletreball i, ara per ara, encara no anam tots a la redacció, sinó que feim torns per anar-hi. La manera de fer feina ha canviat bastant, ens comunicam per telèfon amb els caps i anam directament al carrer. Amb això sí que hem hagut de canviar bastant el xip.

És més autònoma, la manera de fer feina?

Molt més. Sempre tenim la supervisió dels editors i del director, però és molt més autònom que abans. És evident que l'actualitat comanda i des del començament de la pandèmia tenim clar que és el tema principal en aquests moments, però ho intentam enfocar de maneres diferents. Un dels punts més importants per a mi ha estat el fet d'intentar treure'n una part positiva i que la gent s'inspiri amb les històries dels altres.

Creis que hi haurà canvis en la professió arran del covid?

M'agradaria dir que sí, però crec que no. En general, els mitjans haurien d'aturar-se a pensar i reflexionar per veure-hi més enllà i no deixar-se endur tant per la immediatesa. Aquesta por de no treure la notícia el primer fa que, de vegades, es publiquin titulars o continguts que fan que la societat es posi més nerviosa del que està o que, directament, siguin incorrectes.

En el programa feis molt de carrer i tractau directament amb la gent. Ha canviat la seva actitud?

Tenc la sensació que la gent està més crispada i que hi ha més tensió. No som gaire positiva en aquest punt, ja que veig que cada vegada predomina més l'individualisme i les idees polítiques radicalitzades.

Heu pensat a començar altres projectes? Quines inquietuds teniu ara?

Una cosa que m'ha passat durant el confinament, i sé que li ha passat a més gent, és que la meva creativitat ha augmentat. El meu cervell va començar a funcionar molt ràpidament, em vaig inspirar molt i tenia la necessitat d'escriure. Aquesta necessitat encara la tenc i en una llibreta he apuntat moltes coses que m'agradaria anar fent.

Sempre heu estat una defensora de la llengua. Creis que s'està perdent?

M'agradaria pensar que no, però sí. Tant als pobles com a les ciutats s'està perdent. Tot i això, paral·lelament, hi ha moviments a les xarxes socials que ajuden que no es perdi. És molt positiu que els joves facin iniciatives per incentivar l'ús de la nostra llengua.

Hi ha alguna expressió o paraula que us representi?

Hi ha moltes expressions que m'agraden, però si m'he de quedar amb una, triaria la paraula 'agombolar'. És una paraula que no s'utilitza gaire, però sempre l'he sentida i per mi significa una zona de confort, una protecció, la mateixa família.

Per què és important recordar les expressions pròpies?

Bàsicament, perquè és un tema cultural que no es pot perdre. És la nostra identitat i s'ha de cuidar perquè, si no, què serem d'aquí a deu o vint anys? Per molt que formem part d'un món globalitzat, hauríem de mantenir la nostra identitat.