Mercè Terrasa: "Venc vestits alternatius per a novies que no volen anar disfressades"

Fa tres anys aquesta jove dissenyadora va voler aportar a l'oferta de l'illa una frescor i un disseny adaptats a l'estil mediterrani

De fer feina en el departament de disseny d'una empresa de calçat de l'illa a vendre vestits de novia diferents i alternatius a través de la seva botiga,  The White Showroom. Aquest va ser el canvi que va fer fa tres anys Mercè Terrasa Rigo, una jove mallorquina que va voler posar a disposició de la gent de l’illa una frescor i disseny de qualitat adaptats a l'estil mediterrani. 

Com va sorgir la idea de muntar The White Showroom?

Tot va sorgir en un moment d'inflexió a la meva vida i vaig decidir canviar d'aires en l'àmbit laboral. A l'illa estam molt limitats quant a l'oferta de vestits de novia i jo no em sentia identificada amb aquest corrent. Vaig pensar que, si un dia m'havia de casar, hauria d'anar a la Península a cercar el vestit. Va ser en aquell moment que vaig pensar que si a mi em passava això, també podria passar a altres persones.

Quina era la idea que volíeu transmetre? 

Som dissenyadora de moda i el món nupcial sempre m'ha agradat, per això era conscient de tots els dissenys i firmes que feien col·leccions diferents i alternatives amb les quals jo em sentia identificada. En el moment en què vaig obrir l'empresa, vaig voler crear un concepte diferent respecte de l'espai: volia que les novies es poguessin sentir com a casa i que el dia de la seva boda fossin elles mateixes. 

Com definiríeu l'estil dels vestits que veneu? 

Són vestits alternatius per a novies que no volen anar disfressades, sinó que volen sentir-se a gust i deixar lluir la seva personalitat. Les meves clientes normalment són persones senzilles i per mi els vestits no han de ser una parafernàlia, sinó que han d'aconseguir que les novies siguin elles mateixes. Al final, tenim un estil mediterrani del qual bevem cada dia i les marques amb les quals faig feina sempre tenen vestits que transmeten aquest concepte i la tranquil·litat d'un estil més senzill. 

Com han estat aquests tres anys? 

Durant aquests tres anys m'he trobat a mi mateixa d'una manera que mai m'hauria imaginat. M'he sentit realitzada tant des del punt de vista personal com professional, encara que ha estat una muntanya russa d'emocions, ja que és una feina molt emocional. Realment han estat tres anys de creixement i, encara que he viscut moments difícils, si mir enrere, continuu pensant que som en el camí adequat i fent la feina que sempre he somiat fer. 

Com heu viscut aquest tercer any, marcat pel covid-19? 

Me n'he vist afectada com moltíssims professionals del sector. Ha estat un any molt dur i molt difícil, perquè vàrem acabar el 2019 amb moltes expectatives i amb només dos mesos ens les varen esborrar. Crec que encara no hem digerit tot el que ha passat. Cada dia rebia telefonades de les clientes que estaven molt afectades perquè no sabien què passaria. Ha estat molt dramàtic i jo he tret forces d'on no en tenia per acompanyar-les en tot el que pogués. 

A més, també havíeu d'organitzar la vostra boda...

Per mi el 2020 havia de ser molt important perquè em vaig casar i tenia bones previsions, però d'ençà que tot això va esclatar he hagut de posposar la facturació de coses que no s'han pogut fer. Ha estat quasi supervivència. Tot i això, intent no perdre l'esperança i em qued amb el millor de tot, que ha estat casar-me. 

Vàreu haver de demanar ajudes?  

Vaig decidir no demanar-ne i tirar endavant per mi mateixa. Està clar que si ho hagués necessitat i hagués estat imprescindible, les hauria demanat, però vaig voler intentar aguantar encara que fos amb el ritme més pausat. 

Sempre heu estat molt activa a les xarxes socials. Han estat importants per iniciar aquest projecte? 

Encara que de vegades siguin una eina que costi de dur, perquè són sacrificades i molts pics no donen la repercussió que esperes, per al meu tipus de novia m'ha funcionat molt bé, perquè moltes cerquen la inspiració o proveïdors a través d'Instagram. A mi em funciona perquè visualment puc compartir el disseny i els detalls de l'empresa i també puc, amb un petit escrit, alliberar la càrrega emocional que vull comunicar. Òbviament aquesta xarxa social és una eina comercial, però no vull que deixi de ser una eina amb la qual jo pugui compartir el que duc a dins.

Treis alguna cosa positiva d'aquest 2020? 

És difícil, perquè ens han quedat moltes coses pendents que no sabem si finalment les podrem fer. El present és molt difícil i de vegades hem de dosificar l'ímpetu, perquè no saps mai quan el podràs necessitar. Al final crec que el més important és centrar-nos en les coses positives que ens ha pogut dur un any tan dolent, ja que per una vegada hem hagut d'aturar, mirar cap a dins i valorar les petites coses que són realment essencials. 

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF