Josep Antoni Ribas, tres anys rere les superproduccions

PalmaJosep Antoni Ribas és un d'aquests joves que partiren de Mallorca a la recerca de grans projectes que a l'illa no haurien pogut trobar mai. La passió pel món dels audiovisuals l'ha caracteritzat des de ben petit i fou l'any 2013 quan, després d'haver estudiat enginyeria informàtica i el màster Maisca, decidí especialitzar-se a la Met Film School, de Londres, en el món dels efectes visuals. No té una residència fixa. És de Portocristo però en els darrers tres anys ha viscut a Atenes, Dublín, Londres i Mont-real i no ha deixat de treballar enllaçant diferents superproduccions com 'Pirates del Carib: La venjança de Salazar', 'Wonder woman', 'El Trencanous', 'The mummy' i 'Black Panther'. Actualment treballa amb HBO i la BBC en la sèrie d'èxit 'Juego de tronos' i en una nova sèrie que s'estrenarà el mes que ve.

Què fa un VFX compositor, com us definiu?

Som un artista d'efectes visuals. Faig els cromes i som el darrer pas d'una pel·lícula. M'arriben els plans dels directors, del departament de 3D i d'altres seccions i jo els he de compondre i unir-ho tot per fer que tot encaixi en harmonia i resulti real i creïble. El pla que jo don al director és el final, és el que es veu a la pel·lícula.

Quin és el moment a partir del qual començau a treballar en superproduccions?

Quan em contractà l'empresa MPC, que és l'estudi d'audiovisuals més gran del món. Amb ells vaig treballar a 'Pirates del Carib: La venjança de Salazar' i allà em varen donar bastanta batalla. Hi vaig estar de 2015 fins a l'any passat i després ja vaig tenir currículum per poder tirar pertot.

En què treballau ara?

Intent agafar projectes que m'interessen. Ara mir on es fan els projectes, que potser duren dos o tres mesos, i ja puc anar triant, en lloc de fer llargues estades que potser no m'agraden. També tenc temps per fer projectes personals i documentals, ja que també m'agrada molt dirigir. En aquesta feina hi ha molta pressió i per poder fer això a vegades necessit aturar un poc.

Són moltes hores?

Sí, sobretot quan tens dates d'entrega. He fet feina amb pel·lícules que el termini d'estrena era de dues setmanes i jo encara hi treballava. En moments així, sí que hi ha molta pressió i s'han de fer moltes hores.

La vostra feina us obliga a ser un poc nòmada, us suposa això un problema?

No em suposa cap problema quant a l'adaptació. Al Canadà, per exemple, l'hivern és dur perquè arribam a estar a menys de trenta graus. Però jo no cap tenc problema a canviar de ciutat i així puc triar més els projectes.

Quan vàreu començar a introduir-vos al món audiovisual us pensàveu arribar tan enfora?

Sí que m'ho pensava perquè volia arribar-hi, era l'objectiu. Així i tot, mai havia pensat que podria fer feina en un pla com el de Johnny Depp o treballar amb el director Ridley Scott a 'Alien'. Ho podia imaginar, però no m'ho hauria cregut.

La pel·lícula més especial, la més complicada i un director.

Em qued amb 'Pirates', perquè és la primera superproducció de més de 200 milions de dòlars en què vaig fer feina. Vàrem fer molta feina amb el 3D de Javier Bardem i va ser molt complicada. Hi va haver gent que va estar fins a tres anys fent feina a la pel·lícula. Jo, només mig any, però va ser un projecte molt guapo i el supervisor era molt bo. Com a més difícil diria 'Black Panther', però no tècnicament, sinó per la responsabilitat, perquè havia de controlar més gent. Dels directors, cada un és peculiar a la seva manera. Em va agradar treballar amb Ridley Scott, però ja té els seus anys i és de la vella escola, per això en algunes coses no ens acabàvem d'entendre. Patty Jenkins, de 'Wonder Woman', és molt bona. El director grec Yorgos Lanthimos és molt rar i els de 'Juego de Tronos', molt exigents.

De cara al futur, com us veis d'aquí a uns anys?

Em veig muntant un estudi a Mallorca i fent cada any en un o dos projectes importants a fora, perquè el tema de la confidencialitat és molt estricte i no et poden enviar els plans. Potser també es podria treballar amb sèries independents, que sí que els podrien enviar. És una idea a llarg termini i complicada, però seria ideal.

A les Balears ens falta un llarg recorregut en aquest món?

Sí, perquè és un món molt internacionalitzat. No només hi ha poca cosa d'efectes visuals a les Balears, sinó en tot Espanya, on només hi ha dos o tres estudis que treballen amb superproduccions internacionals. Jo mai he pogut fer feina a Espanya. El cine encara necessita molt de camí i estaria bé que hi hagués més ajuda i més estudis.