Cala Varques ja s’ha transformat en ‘cala barques’

ManacorLa imatge de les aigües cristal·lines de Cala Varques amb la platja nua, que fins fa poc servia per vendre la costa de Manacor a les fires turístiques, avui queda difusa per la condensació humana a l’arenal i la invasió de barques. La platja plena a vessar de banyistes, que recorren tres quilòmetres a la recerca d’un tros de mar neta, i la petita badia amb barques de tota mida i bandera, que golafrement i sense miraments envaeixen la zona de bany, converteixen aquesta cala en el punt de la costa del Llevant proporcionalment més massificat. Aquests dies fàcilment es compten uns 300 banyistes a la platja (35 x 20 metres) i mig centenar de barques ancorades.

La cala, senyera de la costa verge de Manacor, és malmesa cada estiu mentre les administracions amaguen el cap davall l’aigua i es reparteixen la culpa de les malifetes. És la incompetència que sura per damunt la competència.

En tot el conflicte, l’Ajuntament de Manacor té la impressió de fer retxes dins l’aigua. “Ens hem reunit amb els responsables polítics i tècnics de totes les administracions amb competències sobre Cala Varques, també amb els caps de les forces de seguretat, i ens fa l’efecte que les diferents administracions no volen assumir la seva responsabilitat a l’entorn protegit –Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI)– de les cales verges de Manacor”. Aquesta és la queixa ferma que deixa el batle, Pedro Rosselló, quan se li planteja el fet que Cala Varques ha tocat sostre i ha entrat en una via de degradació que amenaça el seu futur.

SOS de l’Ajuntament al Govern

El desencís municipal amb Demarcació de Costes (amb competències sobre les aigües costaneres i la zona pública maritimoterrestre), el Consell de Mallorca (pel que fa a la gestió urbanística de l’indret) i la Conselleria de Medi Ambient en la gestió de l’entorn de la cala ha portat el batle manacorí a demanar audiència a la presidenta del Govern, Francina Armengol, per abordar la problemàtica de Cala Varques.

“Sabem que el problema és fruit de la deixadesa de totes les administracions competents en la gestió de l’espai natural protegit. Per això, la protecció només serà efectiva quan les administracions i els cossos de seguretat hi actuïn de manera coordinada”, hi insisteix Rosselló.

A finals de l’estiu passat, l’Ajuntament presentà una proposta per tal d’ordenar els usos de Cala Varques, evitar l’erosió de l’entorn i minvar els perills de manca de seguretat en el principal accés que hi connecta des de la carretera de Cales de Mallorca: el camí que arranca vora la vella possessió de Son Fortesa, arran del creuer amb la carretera a Manacor.

La proposta inicial de crear un espai d’aparcament provisional vora el camí de Cala Varques, per tal d’evitar l’estacionament a la carretera, la qual cosa genera un trànsit de vianants d’elevat risc a l’hora de travessar-la, fou descartada frontalment pel Consell de Mallorca.

Segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic (LEN), la zona litoral de Cala Varques i les nombroses cales verges veïnes formen part d’una ANEI, i la part interior, d’una Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP).

Cala Varques es troba inclosa en la Xarxa Natura 2000, és zona de protecció d’aus ( ZEPA), xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC) i lloc d’interès comunitari (LIC). Es tracta d’una àrea territorial que conté hàbitats d’espècies representatives de la regió biogeogràfica que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar.

Miquel Mir, director general d’Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, recorda que l’àmbit competencial d’espais com Cala Varques és molt divers, “però està prou marcat”.

“Nosaltres hi podem intervenir en matèria d’acampades que es duguin a terme a l’entorn. I pel que fa a la instal·lació d’un xibiu, hi ha una qüestió sanitària i de gent treballant que depèn de Treball i Sanitat”, recorda Mir, qui a la vegada subratlla que l’ocupació de les coves és matèria de Demarcació de Costes, perquè estan situades dins l’espai de domini maritimoterrestre. Des de la Conselleria de Medi Ambient apunta que la figura ANEI, en què s’inclou Cala Varques, obliga el Consell de Mallorca a actuar davant el caos generat.

Fondeig sense control

Quant al fondeig massiu que pateix Cala Varques, Miquel Mir diu que mediambientalment “no hi ha una regulació específica” d’àmbit autonòmic, mentre l’activitat no afecti una espècie protegida del fons marí com la posidònia. Aleshores, segons Mir, qui hauria d’intervenir-hi “per una qüestió de seguretat” que afecta els banyistes és Demarcació de Costes, i més quan no es respecta la distància estipulada.

Des dels serveis d’emergències s’ha alertat de les dificultats d’intervenció que es deriven dels col·lapse de vehicles als camins d’accessos a les cales verges de Manacor. L’Ajuntament va prohibir l’estiu del 2015 l’estacionament al camí de Cala Varques i enguany també ha posat restriccions als camins veïnals que comuniquen amb altres cales verges. D’aquesta manera, els camins a Cala Sequer, Cala Magraner, Cala Pilota i Cala Virgili només tenen accés des de Cales de Mallorca si els banyistes hi volen anar en cotxe. Això ha provocat que hi hagi una menor pressió a les cales que envolten Cala Varques, amb la qual cosa, de moment, eviten que la massificació es propagui.e