Publicitat
Publicitat

Els Estats Units surten de General Motors després de cinc anys de controvèrsia

La companyia aprofita el canvi de gestió per nomenar Mary Barra nova consellera delegada. És la primera dona que dirigeix l'empresa en tota la seva història

Els Estats Units tanquen avui un dels capítols més controvertits de la crisi econòmica. El Tresor nord-americà ha anunciat la venda de les últimes accions que tenia a General Motors, després d'injectar-hi més de 50.000 milions de dòlars entre el 2008 i el 2009. Cinc anys després del rescat, el grup automobilístic no només ha pogut sobreviure, sinó que a més ha tornat bona part dels diners als contribuents.

Entre finals del 2008 i mitjans del 2009, les autoritats dels Estats Units temien la desaparició de General Motors i, en conseqüència, la caiguda de centenars de petites i mitjanes empreses i de desenes de milers de llocs de treball. La companyia havia acumulat pèrdues milionàries i a finals del 2008 va anunciar que deixaria de tenir liquiditat a mitjans del 2009 a causa de la davallada de les vendes de vehicles.

Durant diversos mesos, els directius de General Motors van estar negociant amb les autoritats dels Estats Units. Finalment van presentar un pla de reestructuració que incloïa una declaració de fallida –feta l'1 de juny del 2009i el renaixement com a companyia sanejada. El pla assegurava el suport del Tresor nord-americà, que es traduïa en la injecció de 50.000 milions de dòlars a canvi d'un 60,8% del seu accionariat. També hi aportava diners el Canadà 12.5000 milions a canvi de l'11,7%– . La resta de l'accionariat va anar a parar al sindicat United Auto Workers (17,5%), i el 10% restant, a alguns creditors. La nova General Motors, nascuda el 10 de juliol del 2009, es desprenia de les marques Hummer, Saturn, Saab i Pontiac, i mantenia Chevrolet, Buick, GMC i Cadillac.

En el mateix període, la companyia Crysler també va rebre una injecció per part del govern, en aquest cas de 12.500 milions de dòlars. L'empresa va passar ser gestionada per Fiat, i el juliol del 2011 el Tresor es va desfer de la seva participació. La sortida del govern va coincidir amb la publicació d'un estudi que constatava que el rescat d'aquestes empreses havia salvat 2,6 milions de llocs de treball als Estats Units i havia evitat la pèrdua de 105.300 milions de dòlars.

No obstant això, el rescats de General Motors i de Crysler els van criticar en el seu moment el Partit Republicà, que va acusar l'administració de Barack Obama d'intrusió en el sector privat. L'actual president de la cambra baixa, el republicà John Boehner, va arribar a pronosticar que les empreses participades pel govern mai tindrien èxit econòmic. Segons el Center for Automotive Research, una organització sense ànim de lucre, el Tresor nord-americà ha perdut 11.800 milions de dòlars amb General Motors i 1.900 amb Crysler, unes xifres que justifiquen la intervenció, segons l'organització.

La sortida del Tresor coincideix amb un canvi de la cúpula directiva de General Motors. La companyia ha nomenat consellera delegada Mary Barra, la primera dona d'ocupar el càrrec. Barra, que substitueix Dan Akerson – que abandona el càrrec per motius familiars– , té 51 anys i amb anterioritat havia ocupat la vicepresidència executiva del departament de Desenvolupament Global de Productes. Es tracta de la primera vegada que una dona dirigeix una gran companyia automobilística als Estats Units.