Publicitat
Publicitat

PSICOLOGIA

Camí de la fantasia

Deixar volar la imaginació amb la sexualitat és tan natural com respirar. Encara que tothom té fantasies eròtiques, els tabús que han acompanyat tradicionalment el món de la intimitat fan que avui encara estiguin plenes de tòpics i generin dubtes i malentesos

Jo tinc fantasies sexuals. No els ho escric amb afany exhibicionista, ni com una confessió personal inapropiada, sinó perquè aquesta declaració hauria de ser tan òbvia com afirmar que es respira, que es tenen somnis i aspiracions o que es camina posant un peu després de l'altre: tothom, absolutament tothom, té fantasies sexuals. Assimilar-ho potser no és senzill perquè en la base mateixa del seu significat ja apareixen els primers dubtes i tergiversacions. Què és exactament una fantasia sexual? És real? ¿Estic traint la meva parella si fantasiejo amb altres persones? Les preguntes s'acumulen i sovint la falta de respostes i les connotacions que la sexualitat ha despertat durant generacions fan la resta: tenir fantasies és un engany mental, i si es té parella i no són amb la persona que s'estima, no estan bé. Són jugar brut.

Però res més lluny d'això. "Una fantasia no és real ni té necessàriament significat. És un món fictici que ens muntem al cap, sigui en un somni o en un pensament de la vida diària", precisa Elena Crespi, subdirectora de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella, que ens guiarà en aquest recorregut per enquadrar i redescobrir les fantasies sexuals a través dels tòpics més habituals que susciten. I una de les primeres parades és el sentiment de culpabilitat, la traïció que suposadament implica fantasiejar amb altres quan es té parella. Elena Crespi treu ferro a la qüestió: "Pot ser que en una fantasia hi aparegui algú que coneguis, però això pot no significar res. De fet, fins i tot pot tractar-se d'algú que a la vida real més aviat et repel·leixi, però apareix en el somni perquè el dia abans l'has vist. I t'excita, perquè tu manes sobre el somni, tot va com tu decideixes que vagi. En el món de la fantasia tot està permès i res és real", explica.

Per això, continua aquesta psicòloga, és molt important saber discernir entre realitat i ficció, aprendre a acceptar que una fantasia no és un anhel, ni res que necessàriament s'hagi de voler aconseguir, sobretot quan es té parella estable i les fantasies versen sobre persones alienes.

"Pot passar que alguna persona del teu entorn sigui atractiva i pugui provocar-te desig, és evident. Però això no vol dir ni de bon tros que tu vulguis tenir-hi res a veure, ni que no t'estimis la teva parella -subratlla Crespi-. En el món en què vivim, sembla que quan estem aparellats només ens ha de poder excitar la parella, però en el món de la fantasia et pot excitar tothom, cosa que no vol dir que al teu llit hi vulguis fer entrar a tothom".

Sexe oral i orgies

Josep Capdevila, empresari de 37 anys del sector turístic i una de les persones que il·lustraran aquest reportatge amb el seu testimoni, coincideix amb l'opinió de Crespi. "Quan he tingut fantasies amb una persona coneguda no m'he sentit culpable, ja que no ho considero un senyal d'infidelitat. Una fantasia és una fantasia, res més". Malgrat això, però, considera que les fantasies també tenen un límit que separa la simple anècdota d'un significat més profund i reprovable moralment. "Per molt que només passi a nivell mental, la cosa canvia si una fantasia concreta amb algú conegut es torna habitual. Això ja ho sentiria com un engany", matisa.

Les fantasies es construeixen a partir de les experiències viscudes i de la nostra imaginació, i es conformen, com hem vist, a partir d'orígens del tot diversos, fins al punt que moltes vegades arriben a ser inintel·ligibles i a no tenir ni cap ni peus. Dit en altres paraules: hi ha infinitat de fantasies, tantes com persones al món. Malgrat això, com en tot, n'hi ha de més populars que d'altres, aquelles que la immensa majoria de gent té al cap. Crespi, que és psicòloga especialitzada en teràpia i salut sexual, les enumera.

"Les fantasies habituals estan diferenciades entre sexes. Els homes fantasiegen sovint a incloure-hi més gent de l'habitual [en les relacions sexuals]: trios amb dues dones, orgies amb encara més dones, i també el sexe oral. Les dones, per contra, fantasiegen amb una espècie de violació fingida. Ve algú, t'agafa i tu no ho vols; però en realitat és mentida, ho estàs desitjant, ja que és la teva fantasia i tu manes sobre el que passa -explica-. Entre les dones també són freqüents les fantasies romàntiques: flors, sopar i, pel mig, una mica de joc. Les fantasies homosexuals són un recurs habitual de tots dos sexes, tot i que una mica més de les dones. Als homes encara els costa, fruit de l'homofòbia que existeix a la societat". També les modes influeixen en el terreny de les fantasies sexuals. La més recent, la revolució de la literatura eròtica, encarnada sobretot en la novel·la d'èxit internacional Cinquanta ombres d'en Grey . "Ha provocat que el sadomasoquisme -infringir una mica de dolor tenint el plaer com a protagonista- guanyi adeptes com a fantasia entre el públic femení", sosté Crespi.

L'exhibicionista és un altre element fantasiós en la part més alta del rànquing, pel risc que suposa i perquè el sexe és una activitat tradicionalment reservada a l'esfera més privada de la nostra vida, i la que més gelosament guardem per a la nostra intimitat.

Josep Capdevila respon afirmativament a la qüestió: "Una fantasia és tenir relacions en una cala allunyada i tranquil·la, però on sempre hi ha el punt de perill i de tensió que et pugui veure algú, perquè ets en un lloc públic".

Alba Gonzalo, empresària de 25 anys que també fa de testimoni per al reportatge, ho corrobora a partir de les seves vivències. "La meva fantasia més recurrent s'ambienta en llocs públics; per exemple, practicant sexe oral sota la taula d'un restaurant, durant un sopar romàntic, o masturbant-me nua davant la finestra, sent conscient que algú em mira. Però no he fet cap de les dues coses!"

Malgrat aquest llistat, però, tampoc cal que tota fantasia tingui una construcció molt desenvolupada i definida, ni que formi part d'aquests convencionalismes més habituals. Tenir una fantasia no és únicament pensar a fer un trio, o participar en una orgia, o en una evocació més romàntica però igualment estructurada; pot ser senzillament un so, un record, un lloc durant un viatge, una mirada. En definitiva, una sensació de benestar momentània que evoqui una situació anterior. És precisament aquest tipus de fantasia, menys associat al mateix concepte de fantasia i de sexe, més sensorial i íntima perquè depèn exclusivament de la vivència i la percepció de cadascú, el que engloba més gent, fins i tot els que no creuen que tinguin fantasies.

Sensualitat i erotisme

Ariadna Aulet, psicòloga de 31 anys, descriu així aquesta tipologia, gestada en petits instants molt allunyats de l'arquetip col·lectiu: "Els records de moments eròtics espontanis amb algun noi, que no tenen res a veure amb un instant sexual ni tan sols de flirteig, em resulten molt potents. I això pot ser, per exemple, que jo m'hagi anat a emprovar un abric a una parada d'un mercat, i que el noi venedor m'hagi ajudat a posar-me'l des de darrere. Vaig sentir que hi havia tensió sensual, va ser un moment que em va generar una gran simbiosi eròtica, i després l'he incorporat al meu repertori mental de fantasies; el record o l'olor d'un lloc paradisíac on senzillament he viatjat en el passat i que em va resultar exòtic; o fins i tot altres fantasies que em vénen involuntàriament, com ballant a classe de swing, on vaig amb la meva parella. El veig més apassionat i jo també m'apassiono".

D'acord, tots fantasiegem. D'una manera més o menys premeditada, amb més significat o menys. Però no tots en parlem amb la nostra parella, ni tampoc ens atrevim a dur a terme el que tenim al cap. I és que el fet que tothom tingui fantasies no implica que tothom les visqui igual. Això, traduït a la vida en parella, implica que exposar les pròpies fantasies pot ser una gran idea o també pot resultar un desastre, adverteix Elena Crespi.

"Si es tenen molts tabús i la parella explica que vol realitzar una fantasia, es pot percebre com una cosa dolenta, inapropiada. Depèn molt de cada cas, però hem de pensar que, en general, la sexualitat encara costa de comunicar i de tractar amb normalitat". Malgrat això, Crespi considera que en el cas que les dues persones tinguin una perspectiva saludable de la sexualitat, "parlar-ne és boníssim, ajuda a millorar la comunicació i enriqueix molt la vida sexual".

Per tant, el primer element per graduar si val la pena parlar de les nostres fantasies passa per mirar a qui tenim intenció de comunicar-les. Basant-se en les experiències viscudes, Alba Gonzalo hi està d'acord. "A mi m'agrada compartir les fantasies quan tinc parella, però sempre que ell estigui disposat no ja a dur-les a terme, sinó simplement a escoltar-les, perquè no seria el primer cop que un noi s'escandalitza quan una noia parla amb tanta naturalitat d'una cosa així!"

De la ficció a la realitat

Però més enllà del perfil d'aquesta persona amb qui compartim sostre, vida o cerveses esporàdicament, ¿com expliquem que volem dur a la pràctica una fantasia sexual? Crespi proposa que, un cop presa la decisió, les dividim en dos tipus elementals: "Tenim les fantasies que són factibles i les que no. Les que m'exciten en el somni o en la vida real però que mai faria, i les que m'exciten i a més em vindria de gust provar. Aquestes últimes fantasies són les que val la pena compartir si s'hi està decidit, però no totes les que es tenen per sistema. No cal obrir el cofre de totes les teves intimitats", adverteix.

Ariadna Aulet s'expressa en la mateixa direcció. "Hi ha petits secrets que penso que han de ser només nostres, però hi ha molts altres tipus de fantasies que val la pena compartir. Ajuda a treure armadures, afavoreix la intimitat i és molt divertit!", emfatitza.

Superada la decisió de parlar de quines fantasies es tenen, arriba l'última porta a creuar en el món de les fantasies: el moment de transportar-les de la imaginació cap al dormitori, cap a aquella platgeta allunyada, o cap a l'escenari que la ment hagi decidit com el més adient.

Un últim pas que, per començar, no tothom té clar de tirar endavant, com exemplifica Josep Capdevila: "Tot i que en tinc alguna que m'agradaria arribar a materialitzar, sempre he pensat que una de les gràcies de les fantasies és que es mantinguin en el pla mental, com un joc de la ment, amb tota la idealització i perfecció que impliquen".

No li falta raó. I és que un dels primers consells que dóna Elena Crespi als que s'hi vulguin llançar és, precisament, el control de les expectatives. Tenir clar que la fantasia és un món i la realitat un altre.

"En el món de la fantasia tot surt perfecte, perquè tu governes tot el que passa. Tu esculls. En canvi, quan volem fer realitat una fantasia hem de tenir en compte certes coses, com que cal pràctica, i que les primeres experiències no solen ser com te les havies imaginat i et pots endur un desengany", explica.

En aquest sentit, posa l'exemple d'una de les fantasies per antonomàsia, la de fer un trio o una orgia. "Mentalment és perfecte, tothom sap què ha de fer, tothom té les sensacions que espera, tothom sap com i on s'ha de col·locar, ningú se sent exclòs en cap moment. Però després, si a la vida real ja costa que dues persones s'entenguin, imagina't tres o més".

Alba Gonzalo no es planteja hipotètics problemes logístics, sinó de confiança. "T'has de sentir còmode en tots els sentits amb la persona, amb el fet d'estar-ho fent i, fins i tot, amb tu mateix. Fantasiejar és cosa d'un mateix, però dur-ho a terme és diferent, generalment ja és cosa de dos. I la complicitat que requereix i que es deriva d'exposar el més íntim que es té és molt gran. Abans que res, és bàsic sentir-se a gust amb això", conclou.