Publicitat
Publicitat

Els grecs es mobilitzen contra la desnutrició

Docents i ONG treballen per garantir àpats a les escoles davant una crisi que s'allarga

"Mai no hauria imaginat que a classe veuria criatures passant gana", confessa Vangelis Stophoros, director d'una escola pública d'educació especial de Keratsini, un barri popular del sud d'Atenes. A les escoles gregues no hi ha servei de menjador: els alumnes porten carmanyola o compren un refrigeri a la cantina: a mesura que la crisi s'aprofundeix i s'allarga, moltes famílies ja no s'ho poden permetre. L'equip del centre va començar a buscar alternatives fa tres anys, quan es van adonar que molts alumnes arribaven a l'escola amb la panxa buida. "Vam recórrer a ONGs i també ens ajuden les botigues del barri. Des de fa tres anys servim un àpat diari i un cop a la setmana les famílies poden venir a buscar alguns aliments", explica.

Stophoros no és l'únic docent que s'ha adreçat a Borume, una entitat que es dedica a posar en contacte donants d'aliments (cadenes de supermercats, hotels, particulars) amb grups i institucions d'assistència social. "Les escoles s'han convertit en un punt de referència per ajudar la comunitat", comenta la Xènia, voluntària de l'ONG. El centre de Keratsini, de fet, serveix com a punt de distribució d'aliments també per a 40 famílies del barri que no tenen alumnes al centre.

Fa pocs anys el govern grec negava el problema i rebutjava com a exageracions les notícies sobre nens i nenes que es desmaiaven al pati de l'escola o de pares desesperats que robaven llet al supermercat. Ara Atenes reconeix que un 10% dels alumnes de primària i secundària no tenen una alimentació adequada.

El problema és molt més greu als barris populars, segons les dades de Prolepis, un centre de medicina preventiva que ha hagut de substituir la recerca per l'acció. Segons l'enquesta que van fer en 153 escoles públiques d'arreu del país, el 26% d'alumnes de primària i secundària passen gana. Prolepsis, que treballa només amb fons privats, l'any passat va garantir un àpat diari a més de 35.000 alumnes i espera ampliar el programa fins als 50.000 aquest curs. "Servim l'àpat a tots els alumnes del centre, per no fer discriminacions, i hem comprovat que funciona millor així", explica Afroditi Veloudaki, cap del programa.

En els últims anys a Atenes han proliferat els menjadors populars, que funcionen alhora com a bancs d'aliments, i fa temps que a més de persones sense sostre reben famílies que han perdut la feina. "Els mestres van ser els primers a donar la veu d'alarma i després ens hem adonat que darrere de cada nen desnodrit hi ha una família sencera que passa gana", explica Sòcrates Milonopoulos, director d'un d'aquests menjadors a Atenes. Qualsevol pare deixarà de menjar abans que el seu fill es quedi sense un plat a taula. "Tenim molts pares d'entre 30 i 40 anys. Potser un dels dos té feina, però amb dos o tres fills no se'n surten. En aquests casos ens assegurem que, a més del dinar, tinguin un litre de llet al dia", afegeix.

Problema de salut pública

L'últim informe sobre l'estat de la infància a Grècia publicat per l'Unicef al maig alerta que 597.000 criatures viuen sota el llindar de la pobresa, i que gairebé la meitat -322.000- no tenen cobertes les necessitats nutricionals diàries. Segons l'entitat, un 8% de famílies no poden fer un àpat amb carn vermella, pollastre o peix dia sí dia no.

El govern s'ha limitat a oferir alguns programes d'alimentació sana finançats per la Unió Europea: dues peces de fruita a la setmana per alumne. La promesa de garantir entrepans al migdia a totes les escoles no s'ha arribat a concretar. Ahir el ministeri de Sanitat va dictar una nova normativa per assegurar que el menjar que ofereixen les cantines escolars sigui saludable. Gina Kika és pediatra de la clínica que Metges del Món té al centre d'Atenes. Es va muntar per atendre immigrants, però ara cada dia rep més pacients grecs d'origen que han perdut la cobertura sanitària per l'atur prolongat. "No puc parlar de desnutrició infantil, però sí que veig molts casos de criatures que no prenen prou llet o productes frescos, o bé amb problemes d'anèmia per falta de carn a la dieta, a causa de la situació socioeconòmica dels pares. Si les coses continuen empitjorant, la gana serà un problema de salut pública a Grècia".