Publicitat
Publicitat

El quart element

Aquesta és el meva quarta col·laboració a l'ARA Balears. El quart sempre resulta difícil. Podem trobar moltes referències a la mística del quatre. A la Grècia clàssica, el quart element era l'aire: lleuger com el so d'un instrument musical o ingredient bufó d'un bunyol de vent; és a dir, del sublim al ridícul. A l'espai cardinal en l'oest hi ha el ponent: l'enigmàtica decadència. A les regles bàsiques de la matemàtica, és la divisió, o el perill d'ésser vençut. Per això, còmodament m'encomanaré a l'obvietat cristiana del quart manament. Parlem del que és obvi, encara que no banal.

Beril·li, el quart element, que no la tercera via, podria haver estat el fill del vell comunista del poema de Zitarrosa, "lo cierto es que lo encontramos, despierto, mirando al cielo azul, muerto boca arriba, claramente amanecido, a las seis de la mañana de esa noche, en la Rambla de Playa Ramirez". Beril·li, ara camina confús baix el cel de Barcelona, turmentat per una obvietat: si Catalunya es converteix en estat independent ell no deixarà d'ésser socialista. Ningú li podrà treure la seva condició encara que hagi contribuït que Catalunya sigui un estat. S'és abolicionista, a Dakota del Nord i Alabama, o no s'ho és. S'ho és, o no s'ho és, al marge de la circumstància del lloc on es viu.

El seu germà Enric, que viu a Praga, li escriu cartes i el conhorta amb idees bàsiques, de les que ensenya als alumnes de la universitat. Li explica que el concepte actual d'estat sorgeix amb la revolució industrial -la força bruta legitimada com a "última ratio" de Max Weber- amb una economia localitzada en un territori, i al servei d'una burgesia dominant. Però aquesta lliçó de primer curs, encara li genera més dubtes. La situació ha canviat, l'economia és global, l'única besllum per fer front al mercat és una Europa forta i democràticament profunda. Pensa si no és punyent un acord a la germànica -"he parlat amb Rajoy, i estem totalment d'acord", ha dit Rubalcaba- per a defensar una idea d'Estat caduca?

L'escriptor mexicà Carlos Fuentes deia que una globalitat incloent només es pot defensar des de l'afirmació de la singularitat. Singular i universal, per la defensa de la llibertat col·lectiva i individual. Beril·li, el quart element, no té cap dubte que existeix una possibilitat incloent. Per això, es demana si l'aliança dels dos grans partits per la defensa de la unitat de destí en l'universal (expressió en origen d'Ortega i Gasset), és oportuna. És clar, els conservadors ho fan còmodament des de la cova regeneracionista i la idea imperial. I els progressistes, des d'un concepte rousseaunià de sobirania nacional, de supeditació de l'individu a la voluntat general?

Des de Praga, revisant les anotacions del curs, li diuen que no oblidi la revolució dialèctica de Hegel, el qual pensava que "l'estat és la consciència d'un poble". La idea el reafirma, i opina que un milió i mig de persones en manifestació és bastant expressió de consciència. I una àmplia majoria parlamentària, no és suficient voluntat general? Idò, per què un gran acord per no deixar expressar ni la consciència, ni la voluntat general? Ni Rousseau, ni Hegel, simplement una defensa numantina.

Cerca en el diari de la Real Académia Española de la Lengua la paraula federal, i hi troba: "Se dice del sistema de varios Estados que, rigiéndose cada uno por leyes propias, estan sujetos en ciertos casos i circunstancias a las decisiones de un Gobierno central". Llegeix, en el Diccionari català - valencià - balear: "Unió d'Estats formant un Estat sobirà", és a dir, "que està per damunt de tots els altres", segons el mateix diccionari. Beril·li, el quart element, arriba a la conclusió que la lingüística, en uns i altres, coincideix que no és possible un estat federal sense l'existència d'estats previs.

Semblaria racional pensar que la pregunta: "Vol vostè que Catalunya sigui un Estat? va com anell al dit a la idea federal. Pensa, el quart element, que si hi ha federalistes de veritat, i no una espècie en extinció, alguna llarga mà descendent de Pi i Maragall podria haver influït en el redactat de la pregunta. I és raonable, perquè, amb la reafirmació de l'existència d'un estat català, s'obre la porta a la possibilitat d'una Espanya federal. Al contrari, una federació sense estats federats no existeix en els diccionaris.

A la segona pregunta de la consulta, un cop dit sí a la primera: independent? Beril·li, el quart element, torna a la consciència universal de Zitarrosa, i recorda: "Pero aprendiendo el idioma ruso en cursiva, recordaba ayer, y lo intimaba a proseguir la caligrafía de su maestra de cuarto, que lo amó, lo mimó, le mostró a Fidias i le enseñó a remontar cometas".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT