Joan Melià
23/05/2013

Una altra data per a recordar

3 min

Tenim tanta informació emmagatzemada en la memòria col·lectiva que cada dia podem celebrar l'efemèride de moltes coses. Avui, dia 23 de maig de 2013, ha aparegut el primer ARA Balears, i el desig de molts és que tal data arribi a ser positivament significativa en la història dels mitjans de comunicació de les Illes. 200 anys enrere, també un 23 de maig, Simón Bolívar entrava a Mérida (la de Veneçuela) i el proclamaven Libertador. I un 23 de maig de 1829, a Viena, Cyrill Demian patentava l'acordió, encara que n'hi ha que diuen que era un espavilat perquè qui el va inventar fou un altre (C. F. L. Buschmann). En podríem esmentar moltes més, d'efemèrides, i de colors ben diferents, gràcies a la facilitat amb què la tecnologia ens deixa accedir a aquesta memòria col·lectiva (altrament dita Viquipèdia). I n'hi vull afegir una altra: demà divendres, dia 24, complirà 72 anys Robert A. Zimmerman, aquell que ara farà 50 anys, quan ja era més conegut com a Bob Dylan, estava tan convençut que els temps canviaven que -també un dijous i també un 24, però d'octubre- ho enregistrava en un disc.

I molts ens ho hem volgut creure, i que canviarien cap a bé. Però, darrerament se'ns fa present l'avís dels avis que "no hi ha temps que no torn". I se'ns fa present com una amenaça, com un retrocés en totes les àrees en què les millores ens feien ser més persones, decidits a ser tots més iguals. Així com avui qualsevol pot ser conseller d'Educació (o això venia a dir la titular), qualsevol pot posar exemples d'aquest retrocés en molts d'àmbits. Un és el retorn a l'Espanya del blanc i negre, de la grisor, de la por, de la pèrdua de llibertats, de les mentides, de l'arrogant nostàlgia del pensament imperial... de cremar, altre cop, els lents avanços fets durant els darrers trenta anys.

Han ressuscitat, si és que mai s'havien mort, les mentides i tergiversacions, les amenaces i les desqualificacions contra els qui no es volen sotmetre a aquest model de societat. Els exabruptes que usen, tant des de fora com des de dins, contra les reivindicacions de la societat catalana, de les polítiques, de les econòmiques, de les culturals o, tant és, de les lingüístiques, són els mateixos d'ara fa cent anys. Podem comprovar-ho consultant les hemeroteques o les obres que estudien aquella època (com, p. ex., les publicacions d'I. Peñarrubia i de D. Pons sobre les seves tesis doctorals). Ara, però, hi han afegit un insult nou, "nazi", que aleshores no podien usar per raons òbvies, mentre que, al mateix temps, es dediquen a condecorar, o a aplaudir-ho, els qui donaren suport al règim que conduí a aquella barbàrie i que dóna nom al seu insult.

Dinamiten qualsevol gest per la igualtat lingüística entre els ciutadans de l'Estat i qualsevol mesura per a garantir la continuïtat de les llengües històriques dels diversos territoris. I ho fan a tots els territoris lingüísticament imperfectes, que no tenen el castellà com a llengua pròpia: n'impedeixen els usos que els corresponen com a llengües territorials, en capgiren els models escolars que han demostrat poder assegurar-ne l'adquisició (juntament amb el castellà) a tots els infants i, com que no els sembla suficient, reprenen l'estratègia del divide et impera i s'inventen, en el cas del català, noms impracticables i ridículs per als nostres parlars, donen suport a les esperpèntiques propostes dels secessionistes i entrebanquen l'aprofitament de recursos comuns per a tot el territori lingüístic. Com ja feien fa cent anys.

Però ara les coses han canviat. Els resultats positius de l'aplicació del model lingüístic escolar, que tant ha costat implantar i que ara volen destruir, són coneguts per alumnes i pares. La unitat de la llengua només pot ser qüestionada des de la més absoluta ignorància o de les ments més retorçades. I hi ha més gent de la que ells voldrien, d'aquí i vinguda de fora, disposada a fer possible viure amb normalitat a les Illes Balears, viure-hi en català. I dia 23 de maig ha aparegut un nou mitjà de comunicació (no en podem dir només diari) que vol ajudar a fer-ho possible. I, com en temps dels meus padrins, tots els 23 de maig al meu poble els millors albercocs tornen preparar-se per a groguejar. I fa 445 anys, un altre 23 de maig, els Països Baixos es varen declarar independents de (diguem-ho així) Espanya -ben probablement en contra de la legalitat que marcava Felip II- i ¿qualcú sap si de llavors ençà se n'han penedit mai?

stats