El Mallorca es regala il·lusió (i sensatesa)

Palma14 anys, una setmana i un dia després del seu debut amb la camiseta del primer equip del Reial Mallorca en un duel a El Sardinero contra el Racing de Santander, Albert Riera ha tornat a presentar-se com a jugador vermell. Amb el número 10 a l'esquena, el dorsal tradicionalment reservat als jugadors desequilibradors, als cridats a marcar diferències, el manacorí ha lluït la satisfacció de tornar a casa després de córrer món per diverses lligues europees i omplir d'alegries i decepcions la seva motxilla.

Difícilment la seva presentació hauria pogut coincidir amb un dia millor. Aquest dijous dia 5 de març el Mallorca fa 99 anys i trobar un regal més il·lusionador per al mallorquinisme hauria estat pràcticament impossible. A part d'aportar la qualitat d'un esquerrà de qualitat internacional, Riera ha tornat per oferir-hi la seva experiència. I, pel que es va veure a la sala de premsa de Son Bibiloni, la seva sensatesa.

Escoltant Riera en la roda de premsa que ha oferit al costat del president Utz Claassen i del director esportiu Miquel Àngel Nadal, s'evidencia que ha tornat un futbolista amb pes específic, bregat en mil batalles. Ha fet un discurs sensat, un discurs que només pot sortir de la boca d'una persona experimentada. Sense estridències, sabent de què va l'assumpte i tenint clar que allò prioritari és l'equip. Ve a sumar.

El manacorí no ha de demostrar res a ningú i només vol tornar a gaudir del futbol. I no hi ha millor lloc per fer-ho que a casa. El retorn d'un dels fills pròdigs del mallorquinisme és un motiu més d'il·lusió per a l'afició vermella. L'arribada de Miquel Soler a la banqueta i, sobretot, les dues darreres victòries que ha sumat l'equip han invertit l'estat d'ànim del mallorquinisme, que ara fins i tot veu factible lluitar per l'ascens.

És el que té el futbol, que tot depèn de la pilota. Riera ho té clar i és per això que el seu discurs m'ha semblat tan sensat. No hem de tornar bojos per dues victòries perquè potser diumenge el Saragossa ens torna a posar a lloc. És el que ha dit Nadal, volem competir en tots els camps, tenir opcions de vèncer qualsevol equip. Després es guanyarà o no. Sempre ho he sentit: no es pot guanyar sempre, però fent les coses ben fetes la victòria és més a prop. Aquest sembla el camí indicat, perquè no hi ha millor regal que la il·lusió.