Publicitat
Publicitat

Altres portes giratòries

PERÒ MATAS ENTRARÀ a la presó? Tot seguit, l’interlocutor assegura que no desitja presó a ningú, però que sense escarment no hi haurà regeneració. El poble comença a dubtar de l’acció de la Justícia i part de la Justícia, de la seva raó de ser. Matas ha de complir una condemna de nou mesos per tràfic d’influències en el cas de les contractacions al periodista Antonio Alemany. La sentència és ferma, però l’expresident balear segueix al carrer gràcies al seu company Rajoy. Davant la indignació de l’opinió pública, Gallardón assegura que no hi haurà mesura de gràcia per als polítics condemnats per corrupció, però no porta al Consell de Ministres la denegació. I així passa el temps i Matas, de professió els seus guanys, segueix alimentant minutes de costosos advocats amb un única missió: allunyar tant com sigui possible l’ombra de la presó i protegir la seva fortuna. Deixar malferit Matas en temps de Bárcenas pot ser un esport d’alt risc per a una Gènova acorralada pels sobres, els sobresous i la comptabilitat B, una pràctica estesa també a les seus regionals, segons l’extresorer i la investigació del jutge José Castro sobre el Gürtel balear. Però concedir l’indult, pot resultar letal per a la imatge d’un Govern sobrat d’escàndols.

EN LA SEVA DESESPERADA lluita contra l’inevitable, Matas ha recorregut la seva segona condemna que l’obliga a tornar 42.111 euros i a pagar una multa de 9.000 per la feina fictícia de la seva dona. Que dos dels tres jutges encarregats de resoldre el recurs li hagin d’agrair part de la seva carrera no ofereix, en principi, les garanties d’independència que es pressuposen a l’acció de la Justícia. Antoni Monserrat, que exercirà de ponent per torn, va accedir al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP, a qui ha defensat en diversos casos de corrupció. Conservador de missa diària, va acumular mèrits com la instrucció del cas Mapau, en què tres funcionaris i cap polític van arribar a la banqueta per un cens electoral ple d’irregularitats. Monserrat va llegir l’esquema de l’operació en un paper que el mateix Matas no va tenir més remei que reconèixer que havia sortit de pròpia mà. El pla es va desenvolupar punt per punt, però per l’advocat elevat a magistrat per la via política qualsevol semblança amb la realitat era pura coincidència. Recordo la desesperació del seu rostre quan ens escoltava explicar les claus del cas als periodistes argentins interessats en la comissió rogatòria desplaçada a Rosario. “No és així, no és així”, xiuxiuejava al fons, amb testimonis encara pendents d’escoltar.

AL COSTAT DE MONTSERRAT, s’asseurà Felisa Vidal, advocada de l’Estat a qui Matas va alçar a la direcció general de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma durant la legislatura de l’espoli. El seu nomenament com a magistrada del TSJIB va obeir a una elecció del CGPJ a partir d’una terna presentada pel Parlament balear, pactada per PP i PSOE. Després de la seva designació, els socialistes balears es van queixar perquè havien optat per la segona de la llista i no per la primera, Carmen d’Espanya, més afí als postulats progressistes. Trista lectura, quan el realment alarmant és que jutges proposats per polítics triïn altres jutges també proposats per polítics i que al final jutgin a aquests mateixos polítics. Són les portes giratòries de la política i la justícia, un terreny on haurien d’elevar un mur infranquejable. A més d’eliminar la figura d’aforat, com encertadament ha proposat el degà Martínez Espinosa, cap jutge hauria de dirimir en un litigi d’un polític a qui deu el lloc de feina.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF