Publicitat
Publicitat

Aclariments sobre l'Assemblea de Docents i la vaga

Iñaki Aicart, mestre i portaveu de l'Assemblea de Docents

Les pàgines de l'ARA Balears dels darrers dies han recollit diversos articles d'opinió i de notícies en què s'ha xerrat de la vaga indefinida de docents, una proposta que emana de l'Assemblea de Docents. Sense ànim de desautoritzar la tasca informativa d'aquest diari, encara que sí amb la intenció de rebatre alguns arguments que s'han presentat i també de contextualitzar la proposta de vaga indefinida mirant als seus orígens i als seus promotors, escric aquestes línies.

Abans de continuar, remarcaré la importància de conèixer el context que origina aquesta iniciativa de vaga indefinida perquè crec que hi ha qui ha parlat sense haver-se informat abans i sense tan sols comprendre allò del que escriu.

Cal que entenguem que l'Assemblea de Docents, no una assemblea de docents, té el seu origen en una proposta dels mateixos sindicats de l'ensenyament. Són aquests els que periòdicament, des de fa estona, convoquen tots els treballadors i treballadores de l'ensenyament a participar. Però les circumstàncies i les necessitats del mateix professorat convocat a l'assemblea fan que, en determinat moment, ja arribant a finals de curs, sigui l'assemblea mateixa la que decideixi convocar la propera reunió. Per part seva, els sindicats de l'ensenyament en cap moment no es mostren contraris a aquesta iniciativa. Dins d'aquesta evolució, i amb anterioritat, ja s'havia proposat i aprovat a l'assemblea que la taula estigués presidida per mestres i professors en actiu als seus centres. Així, a poc a poc, l'assemblea es va fent més participativa i dinàmica.

Aquests és el punt on ens trobam ara, el d'una assemblea oberta a tots els i les docents no universitaris que pren decisions respecte a les qüestions educatives i laborals que afecten el professorat i l'ensenyament.

Per continuar, convé fer un altre aclariment. Des del mes de març es va demanar que els centres enviassin portaveus de les seves pròpies assemblees. Això significa que, tot i tenir un nombre determinat de participants presencials, la majoria de nosaltres hem donat veu a tants d'altres companys i companyes.

Sigui com sigui, els dubtes que alguns han volgut sembrar sobre la representativitat de l'Assemblea de Docents es resoldran en conèixer el resultat de la recollida de signatures que s'inicià la setmana passada per la convocatòria d'una Assemblea "oficial" de Docents. Per part nostra, no hauríem gosat demanar les signatures si tinguéssim dubtes sobre la nostra implantació a dins el nostre gremi.

D'altra banda, s'ha d'explicar com el col·lectiu de docents representat per la nostra assemblea arriba a la conclusió de fer vaga indefinida. No m'estendré en les mil bufetades que el Govern i la Conselleria ens han donat els darrers anys. Ja en vàrem publicar un vídeo i una taula de reivindicacions. En definitiva, fer classe a cops de TIL, de decrets inquisidors i de tisores i amb la LOMQE a punt de trepitjar-nos.

Allà on m'aturaré és en com apareix entre els i les docents un canvi d'actitud respecte a la proposta de vaga indefinida. Aquesta és quelcom que fa temps que sortia a les assemblees però que no era tenguda en compte. Sempre es decidia prendre altres accions. A Mallorca, que és el que conec de primera mà, s'han fet moltes propostes de lluita i de reivindicació per una educació de qualitat i en català, llançades des dels sindicats, la plataforma Crida, la FAPA, els sindicats i assemblees d'estudiants o des del seu conjunt. Contra el desgavell en què ha tornat l'educació, s'han fet manifestacions, camisetes, tancades, vagues d'un dia, lipdubs, cançons i més coses que m'hauré deixat. Però res no ha afectat els plans del Govern.

Quant a les vagues, durant el curs escolar que ara acaba, els i les docents n'hem fetes quatre: la vaga general del 14N, dos dies de vaga d'educació a les Illes durant la primavera i llavors la convocatòria de vaga estatal d'educació del 9 de maig. Són els resultats d'aquestes quatre vagues els que catalitzen, i en especial la darrera, el canvi d'opinió en una gran part del professorat més actiu. Si abans del 9M la proposta de vaga indefinida era arraconada a les assemblees, a partir d'aquí agafa empenta fins a convertir-se en la proposta a treballar i a dur a terme. La vaga del 9 de maig, la de més seguiment, era contra l'aprovació de la LOMQE i el Consell de Ministres donava el seu vistiplau a aquesta llei el 17 de maig. La capacitat dels governs balear i espanyol de rebre sense immutar-se massa aquests tipus d'aturades cridava a pensar sobre què s'havia de fer en el futur proper per fer front al que se'ns està venint a damunt, perquè les vagues d'un dia ja no valen. No tenen repercussió.

Han estat molts els i les que, com la professora que prenia veu a les línies de Catalina Serra, en parlaven, de "cercar mesures alternatives i més imaginatives". Però aquestes idees no apareixen ni es proposen concretament. En tot cas, ideem accions en la línia del que s'ha estat fent en els darrers dos anys. Per això, un ampli sector de docents veu que és el moment de fer la següent passa, que entenem que és la vaga indefinida.

Per acabar, m'agradaria demanar comprensió i solidaritat amb la iniciativa que s'està prenent des de la nostra assemblea i a la qual sempre s'ha demanat als sindicats que s'afegeixin. Esper que les informacions que he volgut compartir en aquest article ho facilitin i permetin veure l'assumpte des d'òptiques diferents. A més, anim qualsevol persona que tengui necessitat de fer manifestacions públiques sobre la nostra proposta de vaga indefinida a informar-se en detall de primera mà.

Com he volgut mostrar, la convocatòria de vaga indefinida que volem llançar, convocant com a assemblea de treballadors, des de l'Assemblea de Docents, respon a un procés d'apoderament i de pràctica de la democràcia més directa que cal respectar i observar detingudament.