Publicitat
Publicitat

El líder transmet fredor però tomba el mur malagueny

Adriano va obrir la llauna local amb un xut i Neymar va donar alegria a un equip que gairebé es deixa 2 punts

El Barça viu del talent i dels resultat, més que de les sensacions. Com al partit d'anada de la Supercopa, va treure un bon resultat de Màlaga però no va saber seduir. Va omplir l'expedient, va guanyar bàsicament per ser millor i tenir més bons jugadors, i va deixar sense premi un rival que buscava empatar. Res més. Martino, però, té deures a fer, com ja sabia quan va arribar. El seu equip alegra amb els resultats però no amb el joc. Domina però no enamora. Controla però no passa per sobre dels rivals.

El Barça intenta caminar ràpid per recuperar el temps perdut. Però li costa. El vigent campió ha viscut un estiu terrible, amb canvi de timoner i l'arribada d'un nou tècnic que ha intentat de mica en mica conèixer l'escenari, els protagonistes i anar imposant el seu segell entre vols per l'Àsia i actes comercials. En espera d'anar agafant el nivell òptim de forma i de jugar amb més alegria, l'equip soluciona els primers compromisos sense acabar de treure's de sobre l'ombra del passat. Però tira endavant els partits, sense defallir.

El Barça de Màlaga no va ser una bona versió del Barça. Com al Vicente Calderón, de vegades semblava l'equip de la temporada passada amb petits canvis, com intentar buscar un joc més vertical. L'equip de Martino, però, encara guanya per ser millor, per tenir homes millors i per tenir unes arrels consolidades basades en un estil. Però no guanya per saber trobar solucions o escombrar el rival. El dia del Llevant va ser una exhibició, cert, però el rival va ajudar. El Màlaga, en canvi, va saber defensar i el Barça no va saber traduir la possessió de pilota en una pluja d'ocasions de gol. Al final, el camí es va obrir amb un xut des de fora de l'àrea i Valdés va evitar l'empat en els últims segons.

Un mur malagueny

La condemna del Barça és topar-se una vegada i una altra contra rivals que prioritzen no perdre, que ja fan festa grossa si arrenquen un empat i treballen tota la setmana pensant com tapar espais, com tallar pilotes i evitar xuts. I no pas com atacar. L'alemany Bernd Schuster, un home particular que anuncia que el seu Màlaga tindrà 0 punts després de les tres primeres jornades -de moment va pel camí d'encertar-la- va demanar a Simeone el manual sobre com crear un tall de digestió al Barça i l'equip de Gerardo Martino es va estavellar una vegada i una altra contra un rival defensiu que només va buscar atacs llampecs durant els primers minuts.

El partit va ser, bàsicament, dolent. El Màlaga, després de tocar el cel jugant la Champions quan la butxaca del seu propietari treia diners sense fi, afronta una època de carestia i no en va voler saber res, de l'espectacle. El Barça sí, però una cosa és voler i una altra dur a terme. Sort en va tenir l'equip blaugrana del xut llunyà d'Adriano just abans del descans per obrir el marcador, ja que abans era tot impotència, amb jugades eternes, canvis de joc sense èxit i alguna ocasió aïllada. Poc més. Martino segueix decidit a donar entrada a Neymar de mica en mica, tornant-lo a deixar a la banqueta. Com ja havia advertit a la roda de premsa prèvia, el Barça va saltar a La Rosaleda sense Messi i Neymar. En el seu lloc, un trident Pedro-Cesc-Alexis que va picar molta pedra. Ara, una cosa és picar pedra en una mina per treure carbó i una de ben diferent ser Rodin i fer art amb marbre. Alexis va treballar molt, però acabava per terra. Pedro ni apareixia i Cesc era de llarg el més intel·ligent, però es trobava envoltat de defenses blanc-i-blaus.

Martino intenta que el seu equip sigui directe, ràpid i més vertical per intentar aprofitar qualsevol espai, però el Màlaga, després de veure que en els primers minuts les seves contres acaben significant una cavalcada d'Alba o Adriano, es va tancar tant que va fer desaparèixer la verticalitat blaugrana i va condemnar els blaugrana a una horitzontalitat que feia pessigolles a l'equip local. Tot i una bona jugada d'Iniesta i Cesc en què Alexis Sánchez gairebé va fer el primer, el Barça va tenir sort de l'atreviment d'Adriano, que amb un dels seus xuts habituals des de la distància va sorprendre Caballero. Un gol que premiava les intencions més que els fets. Premiava l'únic equip que buscava guanyar, tot i que no acabava de trobar el camí. Adriano, per cert, segueix sent un jugador de vidre. Al descans es va retirar amb molèsties.

El gol d'Adriano no va canviar el full de ruta de Schuster. El tècnic alemany tenia clar que el seu paper era aguantar en defensa, alçar els ulls al cel i confiar que si arribava una ocasió aïllada, el davanter no fallés. Fabrice i Seba, però, van topar primer amb el pal i després amb Valdés en l'últim minut.

Neymar en fa de les seves

Martino va trigar poc a donar entrada a Neymar per un Pedro que va córrer per la gespa sense aconseguir fer res de res. El brasiler, que ocupava el lloc del canari errant per la banda esquerra, va intentar aportar llum a un partit que es jugava amb una sola porteria, la de Willy Caballero. El brasiler patia per entrar en joc, i intentava fer curses verticals cap al cor de l'àrea deixant defenses tombats per terra. Neymar fa anys que ha acceptat que el seu talent comporta tenir els turmells plens de blaus, i els defenses locals no van tenir cap mena de problema a ser expeditius amb ell. Vella llei del futbol, quan un jugador virtuós en fa de les seves amb la pilota, els defenses intenten espantar-lo amb entrades dures, comentaris a l'orella i mirades fredes. Tàctiques que poden servir a estadis de regional, en els quals la llei del més fort sol pesar tant com la llei del talent. Neymar, però, difícilment rebrà més cops dels que va rebre en partits de la Copa Libertadores en estadis argentins, i quan rep faltes ni els dóna importància. Al contrari, hi torna fins que se surt amb la seva. Les jugades de Neymar, amb dos eslàloms de qualitat i un bon xut de falta, van ser de llarg els moments més entretinguts d'un segon temps en què el Barça va saber controlar el matx, tot i que va buscar sense sort el segon gol.

Valdés, salvador

Martino, que finalment va premiar Sergi Roberto amb vuit minuts sobre la gespa, va intentar amagar la pilota al Màlaga en els últims minuts. L'equip local, de fet, va deixar-se l'ànima en els últims segons buscant el miracle, i gairebé el troben en una doble ocasió en què Valdés va evitar el desastre. Gràcies al porter, el Barça va poder marxar satisfet amb una victòria freda que permet seguir liderant la classificació i arribar al partit de tornada de la Supercopa amb la feina feta. Al club, però, tothom sap que queda feina per fer.