Publicitat
Publicitat

El filó galaicoportuguès d’El Gall Editor

L’editorial mallorquina publica el clàssic gallec ‘La gresca’

La sobreabundància de llibres publicats fa que avui sigui més difícil que mai, sobretot per als segells editorials més petits, fer-se veure pel públic lector. Una bona manera de guanyar visibilitat a les llibreries, com també d’establir aliances i crear fidelitats entre els possibles compradors, és mitjançant els nínxols d’especialització; és a dir, publicant sèries de títols que tinguin algun element en comú. Aquest element distintiu en comú pot ser el tema, el gènere o la filiació a una determinada tradició literària. La publicació, per primera vegada en català, de La gresca, una novel·la d’Eduardo Blanco Amor (Ourense, 1897-Vigo, 1979), considerada un títol clau de la literatura gallega moderna, confirma que El Gall Editor ha trobat un modest però significatiu filó en el nínxol de la literatura galaicoportuguesa.

Traduïda per Jaume Silvestre Llinares, La gresca narra, amb un estil àgil i tens, les darreres vint-i-quatre hores de tres personatges marginals que deambulen sense nord per una ciutat grisa i plujosa. La novel·la va ser publicada originàriament el 1959 i, tot i que transcorre a les acaballes del segle XIX, està plena de referències subtils però clares a la repressió i la misèria endèmica de l’Espanya de Franco. Això va fer que la dictadura en censuràs diferents passatges, que han estat recuperats i inclosos en aquesta edició. Amb la publicació de La gresca, el catàleg d’El Gall ja inclou deu traduccions de títols escrits originàriament en llengua galaicoportuguesa.

Majoria portuguesa

D’aquesta desena d’obres d’autors gallecs, brasilers i portuguesos (que són la majoria), vuit han aparegut a la col·lecció “El Cabàs”, dedicada a la narrativa, i dos a la col·lecció “Trucs i baldufes”, dedicada a la poesia. La varietat de temes, estils, èpoques i escenaris que presenten aquestes obres és molt considerable. Hi ha des de clàssics indiscutibles com La ciutat i les serres, obra pòstuma d’Eça de Queirós, el patriarca de la novel·la realista del XIX portuguès, fins a Ofici de paciència, un dels títols essencials del líric i introspectiu Eugénio de Andrade, un dels poetes portugesos moderns més reconeguts i singulars. Altres títols destacables són El capvespre de la seva absència, una novel·la del periodista brasiler Carlos Héitor Cony, i Te’m morires, un relat semiautobiogràfic i poetitzat de José Luís Peixoto, una de les veus noves interessants sorgides recentment a Portugal.

Segons Gracià Sánchez, responsable d’El Gall, en aquest interès per la literatura portuguesa -i gallega, i brasilera- s’hi mesclen diversos factors. El primer títol publicat va ser la novel·la Camp de sang, de Dulce Maria Cardoso, una escriptora que va viure la seva infantesa a Angola, quan encara era una colònia de Portugal. Sánchez recorda que era l’any 2006 i que “sentíem que, més enllà dels grans noms -Fernando Pessoa, José Saramago i Antonio Lobo Antunes, sobretot-, tot allò que es feia a Portugal era bastant negligit per les grans editorials catalanes, i que per tant valia la pena dedicar-hi la nostra atenció”. A aquest buit deixat per les editorials majoritàries, diu l’editor que també s’hi ha d’afegir “la facilitat per contractar els drets de les obres, la notable quantitat de traductors del portuguès que hi ha en l’àmbit de la cultura catalana i el fet que, a la Universitat de les Illes Balears, tinguem dos excel·lents difusors de la literatura en portuguès, com són Perfecto Cuadrado i Gabriel de la S. T. Sampol”. L’editor reconeix que, sobretot al principi, Cuadrado i Sampol els varen orientar per cercar autors i títols.

Tan a prop, tan lluny

Antoni Xumet, l’actual director literari d’El Gall i traductor d’Andrade i Peixoto, entre d’altres, és una altra de les raons que expliquen l’interès d’El Gall per la literatura d’àmbit portuguès. Ja quan va estar al capdavant del seu propi segell, Edicions del Salobre, Xumet va publicar dos títols del novel·lista, contista i dramaturg lisboeta José Cardoso Pires: El Delfí i De profundis, vals lent. Diu Xumet que, “tot i la proximitat geogràfica, Portugal ha estat molt de temps molt lluny de nosaltres, literàriament parlant”, i que aquesta era una mancança greu que s’havia de corregir. “Alguns dels títols que hem publicat a El Gall, com els de Dulce Maria Cardoso i José María Peixoto, han estat traduïts a moltes llengües, entre les quals hi ha el francès i l’italià, i era una llàstima que no els poguéssim llegir també en català”.