Domingo Zapata, el conqueridor de Nova York

Nova YorkPintor, músic, fester, poeta, broker , presentador de TV, home de negocis, vividor, amic de famosos, al·lot de top models i estrelles de cine… De Domingo Zapata (Palma, 1974), se'n poden dir moltes de coses. I l'han definit, també, de múltiples maneres. Fins i tot, com una "obra d'art en ell mateix", com va dir l'actor Jordi Mollà. "Jo som pintor i el que vull és fer feliç la gent amb els meus quadres", assegura Zapata, un artista que, això hi ha pocs que ho dubtin, ha conquerit els Estats Units: Califòrnia, Miami, Las Vegas -d'on acaba de tornar de fer 10 versions del mític cartell "Welcome to Las Vegas"- i, per descomptat, Nova York, on ja treballa en el mural d'homenatge a les víctimes que rebrà els visitants de la Freedom Tower. La setmana que ve inaugura la seva primera exposició a Singapur.

De la borsa al taller

Apassionat per la pintura des de ben petit, a final dels anys 90 i principi del segle XXI, Zapata ja feia feina com a financer a Wall Street. I això ho alternava amb un programa televisiu a Mallorca, on parlava d'economia i borsa. També feia incursions en el món de la música, com la col·laboració per versionar a l'estil americà la cèlebre cançó La Macarena . A més, va fer negoci en vendre un domini en l'aleshores emergent món de les pàgines web… I sempre sense deixar de pintar, "perquè era la meva passió. Però em va costar molt creure en mi mateix, que podia ser pintor professional", admet.

Passa a molta de gent, i a moltes bandes, però a Nova York passa molt: un punt d'inflexió que canvia una carrera, una vida. I a Domingo li arribà al 2004. Ell pintava cavalls de polo, un milionari col·leccionista el va veure… i la resta és història: "Georges Soros va veure quadres meus de cavalls de polo, que jo exposava en un club. Va quedar entusiasmat i va començar a comprar-me'n. I l'actor Johnny Depp els va veure i també va quedar encisat. I el que passa en aquest món… si un en compra, aleshores ja tots volen comprar el mateix. I en aquell moment ja sí, em vaig convèncer que la meva obra agradava. Si jo hagués pintat en aquell moment una altra cosa, en comptes de cavalls, idò per ventura no estaria aquí davant tu. Diguem que vaig necessitar suport per sortir de l'armari artístic i fer-me pintor professional".

Rodejat de famosos

La carrera de Domingo Zapata es va convertir en una pujada contínua al més alt. Tothom volia comprar els seus quadres. Tothom el volia a les seves festes. I la seva fama -com el seu compte corrent, també s'ha de dir- va créixer com l'escuma. De cop i volta es va convertir en l'amic dels famosos. Noms? Homes com Johnny Depp -"gran amic i un dels que més quadres em compra, des del principi", explica- o Richard Gere i dones que el fan ser l'enveja de mig planeta: Scarlett Johansson, Sofia Vergara, Eva Longoria, Lindsay Lohan, Angelina Jolie… Com s'ho fa?

"Són coses que passen… Si estàs en aquest món, i agrades a algú, llavors tots s'hi interessen. I una du a l'altra, i aquesta a una altra… M'estim molt Sofia (Vergara), que és meravellosa. Lindsay (Lohan) també. Eva (Longoria)… o Scarlett (Johansson), que és molt important a la meva vida… I m'encanta relacionar-me amb amics que són grans estrelles. M'ho pas molt bé i aprenc moltes coses d'ells: la seva feina, la seva disciplina, com dur la fama… Però ja et dic, ho veig ben normal: ha passat perquè estic dins aquest món".

"El pròxim Andy Warhol"

Pintor, amb evidents tocs de pop-art, envoltat de luxe, grans festes amb famosos, rics i gent de l'art… La comparació amb un mite artístic de Nova York i del segle XX no es va fer esperar. L'han batiat com "el pròxim Andy Warhol". "És afalagador, però això fa que tingui més responsabilitat per donar la talla. Molta de feina he de fer, i molt bona, perquè la història digui que se'm pot comparar amb Warhol", diu Zapata, amb un to mig empegueïdor que poques vegades mostra.

Amb aquesta allau de lloances, doblers, famosos i aduladors al voltant, no seria gens estrany que Zapata s'hagués enlairat i no tocàs de peus en terra. Però basta creuar una mirada i dues paraules amb ell per comprovar que és el mateix al·lot senzill que va néixer i créixer a Mallorca. "Mira, jo m'aixec a les nou del dematí, i em pos a pintar. Hi ha milions de pintors al món. A Nova York, n'hi ha 50.000, i tots són bons. No és tan difícil arribar a dalt com mantenir-s'hi… És igual qui siguis o en què t'hagis convertit. Això ho vaig aprendre dels meus amics actors. Ells actuen, i tota la resta, el que t'enrevolta, el que es xerra, és una altra història. Jo som pintor, m'aixec, agaf el pinzell i pint. Tu ets qui ets i no pots canviar, perquè si ho fas, perdràs el que tens", reflexiona de manera contundent.

Ser un rara avis dins el món de l'art, tan ple d'esnobisme, i ser el nin mimat de gent famosa i rica, també origina gelosies. Hi ha galeristes i crítics d'art que afirmen, ben tranquils, que no saben qui és. Diuen: "Ah, no em sona". O "sí, he sentit que surt amb no sé quina celebrity , però no conec la seva feina..". Tot això, a Zapata li patina bastant, "perquè no pots agradar a tothom, hi ha d'haver de tot en aquest món".

Freedom Tower i Coliseum

La prova que la seva obra és reconeguda més enllà dels famosos i que agrada a un ventall de públic ben divers el tenim en dos dels projectes estrella que té ara entre les mans. Ha de fer dues obres per a dos llocs emblemàtics a tot el món: a Nova York, a la Zona Zero, al lobby de la Freedom Tower, el nou edifici construït on abans hi havien les Torres Bessones, i a Roma, al Coliseu.

De l'obra que farà a la Torre de la Llibertat no en vol dir gaire. "Només puc dir que serà una mirada positiva, cap al futur. Perquè per recordar la tristesa que hi va haver allà, al passat, ja tenim la Zona Zero, allà defora. Qui entri a fer feina a les oficines ha de mirar en positiu cap al futur. Estic molt content i orgullós que m'hagin oferit aquesta feina, i miraré d'estar a l'altura". I pel que fa a la col·laboració amb la restauració del Coliseu romà, explica: "Tot va venir perquè la família que finança la reforma és col·leccionista de la meva obra i va pensar que, com que jo pint bous, i toreros, que podria fer gladiadors al Coliseu".

"No puc canviar el món"

Passa de puntetes sobre la situació que es viu a Mallorca -"la veritat és que estic bastant desconnectat d'allà per poder parlar de coses concretes"-, però sí que es troba implicat en causes solidàries a Nova York: enguany ja ha donat 500.000 dòlars canviant quadres per menjar que destina a diferents missions i en donarà 500.000 més a organitzacions que ajuden nins amb problemes, gent major amb alzhàimer i la lluita contra el càncer. Així i tot, té ben clar quin és el seu paper dins aquesta vida: "M'agrada fer servir aquesta explosió que hi ha a l'art contemporani per poder ajudar gent amb problemes, però jo no puc fer política ni canviar el món. Això ho poden fer d'altres. Jo som pintor i m'agrada pintar alegria. Si quan algú s'aixeca el dematí i ha de fer una cosa important en veure el meu quadre se sent millor, a mi això em fa feliç.Ja he fet la meva feina".

Així se sent ell, un dels homes més afortunats de la Terra "per poder viure fent allò que m'agrada més: pintar". Un home que arribà fa quasi dues dècades amb corbata i maletí a Wall Street i ha acabat conquerint el cor de la ciutat amb calçons de xandall i un pinzell a la mà. Així és com Nova York ha caigut als peus de Zapata, el conqueridor.