Publicitat
Publicitat

Au Ments reviu ‘La dolça Ingeborg’

La companyia xilenomallorquina du a escena un misteriós assassinat ocorregut a Eivissa el 1977

Dalt Vila, 26 de juliol de 1977. Ingeborg Schaefer és misteriosament assassinada a ca seva, al número 8 del carrer Santa Maria. L’arma del crim és una màquina d’escriure i els únics testimonis, les seves teresetes, que han quedat espargides per terra.

El macabre assassinat sense resoldre, que va passar a la història com “el crim de les teresetes”, ha inspirat la companyia de dansa i tetre Au Ments per a l’espectacle La dolça Ingeborg, que s’estrenarà a l’Estat el proper 2 de maig en el marc de la 25a Fira de Titelles de Lleida.

Amb la representació al festival de Ponent es tanca un cercle. Precisament, fou a Lleida on Andrea Cruz -intèrpret i codirectora de l’obra- va conèixer la història d’Ingeborg. El periodista i fotògraf Carles Domènech li relatà els fets: durant els anys 70, després de la mort del seu marit, la dolça Ingeborg, una actriu alemanya que s’havia traslladat a Eivissa als anys 50, va crear un teatret de teresetes al qual cada cap de setmana assistien com a espectadors els nins i les nines del poble. Quan era infant, el mateix fotògraf havia estat un petit espectador de les obres d’Ingeborg. Anys més tard s’assabentà de la seva mort violenta, que va quedar sense resoldre. “De petita, jo també vaig ser espectadora dels teatrets de teresetes a Xile, i tots dos ho recordàvem amb la mateixa connexió, la mateixa màgia”, explica Cruz. La fascinació per les teresetes és el que ha inspirat la creació d’aquesta obra.

Amb aquest espectacle experimental que mescla la dansa, el teatre d’objectes i la performança, Au Ments confronta la mortalitat que representa la protagonista amb la immortalitat que són els seus titelles, testimonis del fatal assassinat. És per aquest motiu que l’obra comença amb l’escena del crim. Els ninots de pedaç s’aixequen adolorits i cerquen la manera de despertar la seva creadora per refer el cas, contar la seva història i trobar-ne els assassins, que en la vida real no foren condemnats.

L’obra es converteix així en un acte de justícia. “També és un homenatge a un personatge que va tenir la força i l’entusiasme de dur els nins a un món màgic”, explica Cruz, “que després de la mort del seu marit es va refugiar en les teresetes i el món dels infants”. “I ho va fer amb molt pocs recursos, en una illa on no hi havia res”, afegeix. Amb aquest espectacle, la companyia rescata de l’oblit i reivindica com a creadora una dona, la mort de la qual s’arxivà “en un temps de confusió, de canvi polític i de multitud de casos sense resoldre”, recorda l’artista. “Per mi és molt important també la mirada del nin en tot el que succeí: és la innocència contra la crueltat d’una realitat dantesca”, explica Cruz.

Més enllà de l’artista i de la seva mort, s’indaga en els fets tumultuosos que varen marcar una època. L’aïllament, el bon temps i la connivència del règim franquista convertiren Eivissa en un lloc ideal per al refugi de simpatitzants nazis que havien escapat d’Alemanya i dels judicis de Nüremberg. Es creu que el marit d’Ingeborg era un d’ells i que aquí rau el mòbil del crim: l’actriu morí a mans dels seus compatriotes, segurament perquè disposava de “massa” informació que els podia delatar.

Dramatúrgia

La dolça Ingeborg és una creació col·lectiva que es va gestar a Xile, gràcies als ajuts d’Iberescena. Carles Domènech ajudà en la recerca d’informació. La dramaturga Nona Fernández va enganxar totes les peces del guió i Eduardo Jiménez i Andrea Cruz elaboraren les teresetes i l’escenografia.

La banda sonora de l’espectacle, creada per José Miguel Puigserver (el prehome indefinit) hi té un paper cabdal. “Es tracta d’un collage sonor”, diu Cruz, fet amb diferents trossos de documents, de referents històrics, ja sigui assassinats de l’època o personatges femenins, amb un aire de terror, i de vegades policial, que també intercala textos de Tomeu Gomila, l’altre integrant de la companyia.

Andrea Cruz hi mescla el moviment corporal amb la manipulació dels titelles gràcies a un sistema de politges. Els ninots són personatges simbòlics: el doctor Heim (també conegut com doctor “mort”, un dels nazis més cercats, que també conegué la protagonista), els suposats assassins, el pallasso gogó, que era un dels personatges preferits dels infants, etc.

Després de la seva estrena a Xile l’any passat, La dolça Ingeborg dóna el sus a l’Estat amb l’estrena a Lleida. La participació en la 25a edició d’aquest esdeveniment internacional suposa un tret de sortida perquè l’espectacle pugui girar arreu del món. Després, és probable que es representi a les Illes Balears i que hi hagi l’oportunitat de visitar Eivissa. Amb aquest personatge, Andrea Cruz acabarà la seva relació amb la companyia Au Ments i iniciarà el seu projecte escènic en solitari.