Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Verd i negre, les veim i veurem de tots colors

EL VERD DEL conflicte educatiu és ben viu. El curs escolar 2013-2014 és a punt d’entrar en la recta final. D’aquí a dos dies, com qui diu, s’haurà acabat l’escola per a milers i milers d’al·lots que s’enduran de vacances menys temari après però una lliçó clara: els seus mestres i els pares i mares no han deixat de lluitar per la seva educació durant nou mesos llargs. Ahir ho teníem altra vegada al carrer: d’Inca a Palma, i el Born de bell nou ple i tenyit de verd. La marxa verda ens recordà, malauradament com cada dia, que a Balears du el Govern qui no sap donar solució als conflictes, una qualitat que hauria de ser exigència per a tot cap d’un país. És més, el president balear i els qui l’acompanyen en la dèria que li ha pegat contra l’educació i la cultura pròpies, l’única cosa que sí han demostrat és que saben molt bé com encendre els conflictes. El verd, però també el negre, perquè no podem oblidar que aquesta mateixa setmana els diputats del PP balear al Congrés tornaven a complir ordres i votaven per segona vegada en contra d’aturar les prospeccions petrolíferes al litoral de les Illes. Verd i negre, la cosa no acaba aquí. Ens les fan veure de tots colors. El fet de només insinuar que els informatius d’IB3 deixin de parlar formalment per salar és una altra manca de llums que ens fa tornar vermells. Hi hem d’anar molt amb compte, perquè si qui no sap posar pau als conflictes, sinó que és expert a fer que prenguin foc, se sent per un sol moment revalidat en el seu lideratge, aquí no només tindrem pobresa educativa i marea negra, sinó que en un tres i no res ens trobarem que oficialment la nostra llengua serà el baleà. A València ja ho vàrem veure. I no està tan enfora.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF