El Suprem consagra l'accés públic a Ternelles

PalmaEls ciutadans podran continuar accedint a la mar pel camí de Ternelles i ho faran amb totes les de la llei, després que el Tribunal Suprem hagi desestimat el recurs de cassació de la societat Menani, que representa la propietat de la finca de Ternelles i que pretenia acabar amb la servitud de pas dins la propietat.

Així, el Suprem desestima el recurs i confirma la sentència en què l'Audiència Provincial es pronuncià a favor de l'Ajuntament de Pollença, el qual en el seu moment havia disposat la possibilitat de fer servir aquest camí tot i que amb una sèrie de restriccions. El motiu pel qual es desestima és que la servitud de pas "és una limitació a la propietat, entesa aquesta com a funció social delimitadora del contingut, que no necessita cap títol, ni una prèvia expropiació, sinó merament una declaració de la seva existència per assegurar l'ús públic maritimoterrestre", i cita l'article 28.2 de la Llei de costes, que ha estat fonamental per resoldre aquest conflicte.

També recull el ponent de la sentència, el magistrat Xavier O'Callaghan Muñoz, que la Comissió d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni va fixar el juliol del 2010 les limitacions de la constitució de la servitud de pas com d'accés només per a vianants i que el camí serà des de la barrera d'entrada fins al castell i fins a cala Castell. A més, només hi poden entrar 20 persones diàries i no s'hi pot fer foc ni dur cans.

L'enfrontament entre l'Ajuntament de Pollença i la família March, propietària de Ternelles, ve d'enrere. Ja el Jutjat número 2 d'Inca, en una sentència del 20 octubre del 2011, tenia en compte l'argument municipal de l'existència d'aquesta servitud legal per poder accedir a la mar, "tal com imposa la Llei de costes".

Els propietaris acudiren a l'audiència provincial i, durant la vista, el lletrat municipal, Miquel Ripoll, exposà que el 5 d'agost del 1811 –data en què la Corona vengué el castell– la via era "reial i pública" i hi afegí que els propietaris, "per molt que hagin agrupat les propietats, no han pogut demostrar que el camí s'hagués comprat".

Ripoll va explicar als magistrats que en el moment de la compra "el camí era reial i públic, una via de lliure trànsit" i va concloure que "una desafectació no suposa una privatització". Així mateix, va afirmar que fins i tot l'arxiduc Lluís Salvador havia descrit una passejada a la seva obra 'Die Balearen'.

La sentència de l'Audiència Provincial, al febrer del 2013, va confirmar la servitud segons el que figurava al Pla General de Pollença i amb el suport de la Comissió d'Ordenació del Territori del Consell i va consagrar el pas per a vianants. La propietat acudí al Suprem per una cassació, però finalment s'ha desestimat el recurs. Ternelles es mantindrà amb accés públic.