Celebració per posar en valor l’“entesa” i la “llengua”

PalmaTal com va avançar el Govern, a través de la Conselleria de Cultura, ahir es va celebrar l’acte per commemorar el trentè aniversari de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística (LNL). I així va ser. Un acte purament institucional en el qual van participar els departaments de Política Lingüística dels territoris catalanòfons de l’Estat: el País Valencià, Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. També s’hi va veure la presència de representants de diferents grups polítics illencs i dels consells insulars.

La música de Iago Aguado i Joana Gomila va donar inici a l’esdeveniment, que tingué lloc a l’Aljub del Museu d’Art Contemporani de Palma Es Baluard, en un acte presidit per la presidenta del Govern, Francina Armengol.

L’acompanyava la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, que va ser la primera a pronunciar el seu parlament. Hi va destacar el consens a què es va arribar perquè s’aprovàs la llei el 1986 com a “necessari, si volem construir una societat cohesionada, madura i que avanci en el desenvolupament dels principis democràtics, sense complexos”. Això no obstant, va afirmar Mateu, encara “queda molt de camí per recórrer fins a garantir que els ciutadans de les Balears puguin decidir emprar la llengua catalana en condicions de normalitat en qualsevol àmbit de la societat”. Tot seguit, la directora general de Política Lingüística del Govern, Marta Fuxà, va destacar el treball dels seus homòlegs amb la intenció d’establir llaços entre tots quatre executius i visibilitzar la unitat lingüística.

En la mateixa línia, els caps de Política Lingüística valencià i aragonès, Rubèn Trenzano i José Ignacio López; i la subdirectora general de Política Lingüística catalana, Marta Xirinachs, a més de parlar cadascun de la importància per a la societat catalanoparlant de les respectives lleis de normalització lingüística vigents als seus territoris, varen compartir les paraules de Fuxà de reforçar els lligams per assolir una cohesió social major en matèria de llengua.

Finalment, Francina Armengol va concloure l’acte institucional i va tornar a destacar “l’entesa” a la qual varen arribar els partits polítics del 1986, els quals “van saber deixar de banda les diferències”. La presidenta del Govern va afirmar ahir divendres que d’aquell “model de consens, n’hem de continuar prenent nota”.

Una ‘festa’ a les quatre illes

Aquest acte dóna inicia a una programació d’activitats que giraran al voltant de la Llei a la resta de les Illes. El proper 18 de maig Formentera acollirà una conferència impartida pel lingüista Gabriel Bibiloni. L’1 de juny, Eivissa rebrà una jornada d’anàlisi sobre la LNL des de distints punts de vista. I, finalment, Menorca tancarà la programació, el 15 de juny, amb la projecció d’un documental.