Publicitat
Publicitat

CONFLICTE INSTITUCIONAL

Madrid duu al Constitucional una altra llei, ara la de mines

El Govern el torna a acusar de “deslleialtat institucional”

Dues setmanes després que el govern de l’Estat presentàs un recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei balear de comerç, ara és una altra norma autonòmica la que acabarà recorreguda també per Madrid. L’executiu estatal ha anunciat la interposició de recurs contra la Llei de mines que, com l’anterior, també fou aprovada la legislatura passada al Parlament, impulsada pel Govern de José Ramón Bauzá. I, com si la història es repetís, l’actual Govern progressista ha tornat a posar el crit al cel i ha acusat Madrid de “deslleialtat institucional”, perquè entén que l’actuació de l’executiu del PP respon a interessos polítics.

Així ho va considerar el portaveu de l’Executiu balear, Marc Pons, en la compareixença posterior al Consell de Govern. Pons anuncià que el Govern discrepa del recurs plantejat per Madrid i es personarà davant del Tribunal Constitucional per defensar la Llei de mines aprovada en temps del PP. I advertí que, un pic esgotada la via de negociació política, ara haurà de ser el Tribunal qui dirimeixi qui té raó.

El recurs d’inconstitucionalitat plantejat afecta l’article 23 de la llei balear, que fixa les condicions per a les concessions mineres en dues categories: la C, per a pedreres de grans dimensions, i la D, per a explotacions mineres vinculades a recursos energètics com el carbó o el gas. La norma autonòmica demana que els promotors i explotadors tenguin disponibilitat del terreny on volen desenvolupar l’activitat, però l’Estat qüestiona aquesta exigència. “La suspensió suposa que un explotador pot iniciar el camí de l’expropiació dels terrenys per poder explotar els seus recursos”, va explicar el portaveu del Govern balear, en declaracions recollides per l’agència Efe.

Pons alertà que aquesta suspensió pot afectar propietaris que es poden veure davant una multinacional que decideixi explotar els seus terrenys per desenvolupar-hi una explotació minera. I “creiem que hi ha d’haver almenys un acord amb el propietari”, apuntà el portaveu, qui assegurà no tenir constància de cap cas d’aquest tipus, de moment.

Petició de reunió amb Rajoy

El Govern, va recalcar el portaveu, defensarà els interessos de Balears i els acords adoptats pel Parlament, encara que siguin del temps del PP, com ja ha fet amb la Llei de comerç, que ha modificat a través d’un decret llei per ‘salvar’ els articles suspesos en haver-se admès a tràmit el recurs. En aquest cas, però, no es plantejà cap resposta legislativa. Pons sí que lamentà que, tant en un cas com en l’altre, Madrid no optàs per solucionar la controvèrsia per la via política per assolir un acord. En aquest sentit, recordà que el nou Govern ha demanat reunions bilaterals amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els ministres d’Economia i Hisenda, Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, però no ha rebut cap resposta.

Tenint en compte que Rajoy serà divendres a Palma per mantenir el tradicional despatx d’estiu amb el rei Felip VI a Marivent, Pons assegurà que la presidenta del Govern, Francina Armengol, està disposada a reunir-se amb el president espanyol divendres. “Ens agradaria que fos així. Davant la disponibilitat de la presidenta, si el president del govern ve, ens agradaria que hi pogués haver una trobada, però no tenc cap informació al respecte, en aquest sentit”, reconegué el portaveu.

El senador autonòmic Francesc Antich ha registrat al Senat una moció del grup socialista en què insta el govern central que retiri el recurs presentat davant el Tribunal Constitucional contra la Llei de comerç de Balears. El socialista va qualificar de “deslleialtat institucional” la decisió presa per l’executiu central, ja que, al seu parer, el recurs va ser presentat “a darrera hora i per qüestions polítiques”. Antich argumenta que el Govern introduí totes les mesures acordades amb els representants de l’Estat, però l’acord “no es va signar per qüestions polítiques”. També demana que es tengui en compte el fet insular en el desplegament d’una legislació bàsica.