Jaume March: "L'expedient és el preu d'haver lluitat per unes idees: la defensa de l'educació"

Jaume March és director d'institut des de fa vint-i-cinc anys i en fa trenta-cinc que es dedica a la docència. Fa prop de dues setmanes va ser expedientat per falta molt greu per la Conselleria d'Educació i, al capdavant de l'IES Marratxí, ha duit el centre a ser un dels referents pel que fa al rendiment acadèmic a les Illes Balears.

Com s'organitzaren els serveis mínims a l'IES Marratxí?

La vaga tingué un seguiment molt elevat al nostre centre, i en tot moment se seguiren els serveis mínims del 25% que estipulava la Conselleria, però no ens bastava ni tan sols per tenir un professor a cada grup. Perquè no quedassin grups desatesos, ho organitzàrem ajuntant diversos grups alhora. En el cas de l'alumna que em denuncià, ella feia el Batxillerat Humanístic i durant molts dies els professors d'aquelles matèries estaven de vaga. No podíem avançar si els docents estan exercint el dret de vaga i eren tres alumnes a l'aula.

Es donaren instruccions de no avançar temari durant la vaga?

No. Nosaltres el que diguérem era que el que havia d'imperar era el sentit comú i que si teníem un nombre significatiu d'alumnes havíem de fer la classe normal; en cas contrari, el que havíem de fer era fonamentalment repassar, fer els coneixements previs dels primers temes, etcètera. Determinats dies tinguérem 400 alumnes amb 25 professors i és evident que era absurd que a un nivell tres alumnes estiguessin dins una aula amb un professor i en un altre, 70 amb un. Què es feia? S'agrupaven els alumnes.

Teniu constància que la denunciant va fer una gravació amb el telèfon mòbil dins l'aula?

Sí. La gravació és d'una conversa en la qual jo li explic que havia de prioritzar l'atenció a l'alumnat de tot el centre, no a dos o tres alumnes de segon de Batxillerat enfront de tots els altres. Això és el que vàrem fer, organitzar el centre perquè tothom fos atès.

Qui és aquesta alumna?

Aquesta al·lota, senzillament, és la presidenta de l'ELB i, al llarg d'aquests dos anys anteriors que hi ha hagut els llaços i vídeos, s'hi va significar en contra. Ara bé, com a alumna hi té tot el dret, com qualsevol altre, i així se l'ha atès i escoltat.

Ja no és alumna del centre...

Així és. Teòricament la denúncia és del 13 d'octubre. Per tant, supòs que

per això l'alumna es canvià de centre, perquè automàticament se li hauria d'obrir expedient per haver fet aquesta gravació dins l'institut.

Ja venia d'un altre centre i suposadament havia vingut a l'IES Marratxí per l'exigència acadèmica que tenia l'institut.

Per què se us investiga per haver conculcat el dret a la neutralitat?

Aquesta part de la denúncia es basa que la denunciant em demanà: "Quan podrem fer classe?". I jo li vaig respondre: "Quan la Conselleria s'assegui a negociar". I aquesta és tota la meva falta de neutralitat: dir que els conflictes s'arreglen dialogant, no imposant.

L'IES Marratxí ja va estar en el punt de mira de la Conselleria el 2012 per la gravació d'un vídeo de denúncia de la política lingüística. Com es va resoldre?

Sí, ja ens cercaven. Quan hi hagué l'assumpte del vídeo i els llaços per ventura tinguérem sis o set diligències prèvies, i totes varen acabar en no-res perquè tots havíem fet les coses ajustades a dret.

Pensau recórrer l'expedient?

Sí. Hi ha un procediment no habitual. En aquest cas, s'han saltat les diligències prèvies per part de l'inspector de centre i no hi ha hagut investigació abans d'obrir-se. Fa 25 anys que som director i n'he vist molts, d'expedients. Quan hi ha una denúncia, els inspectors investiguen, comproven els fets, i si n'hi ha algun que mereix sanció, s'obre un expedient. En aquest cas, hi ha una denúncia davant un inspector de guàrdia i, en lloc de passar-ho a l'inspector de centre perquè es facin les esbrinacions, s'ho guarda i ara que és cap d'Inspecció ho treu. Fes-ne la lectura que vulguis.

Pensau que aquest expedient està viciat per motius polítics?

Tenc clar que ha estat la crònica d'un expedient anunciat. És el preu d'haver lluitat per unes idees en defensa de l'educació i per haver demostrat que el nostre projecte educatiu funciona bé. No només hi ha la millora dels resultats de PISA, en què hem estat el centre públic de les Balears amb els millors resultats científics, sinó també que hem rebut el premi El País de los Estudiantes, el premi de Crearte del Ministeri d'Educació el 2011... Malament no ho feim.

Quin és el paper dels directors en aquest conflicte?

És molt difícil. Ballam entre dues posicions que poden semblar antagòniques i sovint feim el paper d'equilibrista. Nosaltres representam l'administració i hem de fer complir les lleis, però també som els responsables d'aconseguir que els alumnes tinguin bons resultats. Això s'aconsegueix amb la pràctica del professorat, que ha de poder fer la seva tasca sense que cada dos per tres se'ls acusi de politització... Jo tenc exalumnes tant del PSOE com del PP. Per tant, com a adoctrinador dec ser molt dolent perquè no he aconseguit que ningú sigui dels meus! El que has de procurar és que l'alumne tingui un esperit crític, que sàpiga interpretar...

Estau tranquil?

Estic molt tranquil perquè he fet tot el que estava en les meves mans perquè el centre funcionàs tots els dies de vaga. Hi vaig fer hores i hores de feina fent un horari específic per a cada dia perquè l'endemà tots els alumnes estiguessin atesos. Evidentment ho podem demostrar.